El dilema d'atendre l'eutanàsia del pare: "Fa un any que no és ell"

Barcelona

El pare de l'Anna té 74 anys. Fa més de dos anys i mig que té alzheimer. Quan li van diagnosticar, l'agost del 2022, va deixar escrit al document de voluntats anticipades que volia rebre l'eutanàsia. "Fa un any que no és el meu pare. És dependent per a tot. Ha perdut la parla, la capacitat de comunicar-se i l'autonomia" ha resumit la seva filla. L'Anna Aranda va ser al programa El Balcó fa uns mesos per parlar de trastorns de conducta alimentària. Aquesta vegada ha tornat per explicar la situació que viu la seva família.

El seu pare, en Gabriel, tenia clar que preferia morir dignament quan no pogués valer per ell i quan no reconegués ni la dona ni els fills preferia morir dignament. "La mare i jo formem part del món sanitari. N'havíem parlat alguna vegada, però en altres contextos. Té sentit continuar vivint d'una determinada manera? Quan ho tens davant és diferent" ha reflexionat l'Anna. "No t'imagines que de cop hi hagi una malaltia tan crua. El nom té molta potència. Comences a fer tràmits i no saps ben bé què estàs fent" diu la psiquiatra que ha agraït el cercle de família i amics que l'acompanyen.

L'estiu passat van decidir tirar endavant el procés: "Ens vam asseure i vam dir: hem de parlar del papa perquè està molt malament". La malaltia va avançar molt ràpidament. Van demanar consell a una metgessa, coneguda, per saber si complia o no les condicions per rebre l'eutanàsia: "Ens va dir que sí. Que el pare estava allà".

L'Anna ha relatat com han estat aquests darrers mesos: "S'ha anat apagant. Era una persona molt enèrgica, autoexigent. No l'havia vist mai plorar i en els últims quatre mesos ho ha fet tres vegades. S'ha fet com un nen". Per afrontar aquesta situació, ha volgut deixar de banda la seva feina com a psiquiatre: "Soc psiquiatre, però he estat molt perduda. Soc l'Anna filla ara, no la professional".

A la conversa hi ha participat el doctor Albert Planes, metge de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i vocal de la Comissió de Garanties i Avaluació de Catalunya de l'eutanàsia. El primer que ha fet ha estat enviar una abraçada, precisament, a l'Anna filla: "No és fàcil. És una mort programada i això sempre és dur i trist. És el pes de tirar endavant la responsabilitat del que et va dir el pare".

Planes ha definit aquests processos com a "actes d'amor": "Som una mica egoistes i no voldríem mai perdre les persones que ens acompanyen, però la vida comporta morir". L'Anna s'hi ha reconegut: "No puc veure patir el meu pare, però no em puc imaginar la meva vida sense ell". El doctor ha defensat la mort digna com una "bona mort". I la psiquiatra, per la seva banda, ha agraït la feina tant dels metges de l'Hospital Clínic que practicaran l'eutanàsia al seu pare com la de la psicòloga del centre que l'està acompanyant.

La mort continua sent un tabú

"No es parla prou de la mort" ha lamentat l'Anna. El doctor ha volgut veure-hi el costat més positiu: "Malgrat que són situacions de dolor, podem treure'n alguna cosa. Potser en començarem a parlar més". Segons dades del Departament de Salut, els documents de voluntats anticipades van créixer un 60% el 2024 respecte de l'any anterior. 188.000 catalans el van presentar. "En Gabriel no va escollir tenir una demència. La desgràcia és que es mori, que tingui una demència i no poder-se acomiadar" ha recollit Planes.

El doctor també ha reflexionat sobre la seva feina: "Ens han ensenyat una cosa que és una fal·làcia. De vides no n'he salvat cap. A mi se'm mor tothom. Tothom a qui he acompanyat ha mort. El valor de la medicina és ajudar i acompanyar". L'Anna, abans d'acabar, ha demanat "més suport i menys estigma". Això mentre espera que arribi el dimarts 29 d'abril. Serà el dia que dirà l'adeu definitiu al seu pare.