Els reptes mediambientals centren la jornada Món Millor a Tarragona
Tarragona
La 6a edició ha girat al voltant de la renaturalització d'espais i del litoral, l'autoabastiment i l'economia i reciclatge circular.
La cap de Divisió de Medi Ambient del Port de Tarragona, Cristina Miret, ha destacat el "creixement respectuós i compromès amb la sostenibilitat" de la infraestructura. Des del Port s'estan realitzant dues accions principals en aquest aspecte: una és la restauració dels Prats d'Albinyana, uns aiguamolls entre Tarragona i Vila-seca que s'han sanejat i ara s'hi està creant una llacuna perquè ocells puguin fer parada en el seu trajecte migratori; L'altra és la restauració de biodiversitat mitjançant biòtops, unes estructures que acullen cefalòpodes o ajuden a fixar els rizomes d'algues com la posidònia.
També s'està treballant en la creació del Parc del Port. "Serà un pulmó verd i un refugi climàtic que ens ajudarà a mitigar els efectes de les onades de calor no només als humans sinó també a insectes i petits mamífers del territori" apunta Miret.
La renaturalització d'espais i del litoral
La primera taularodona ha estat dedicada a analitzar com diversos municipis de les comarques tarragonines estan treballant a renaturalitzar les seves costes. Aquests projectes en molts casos han estat impulsats després d'una reflexió sobre els episodis de pluges torrencials en el territori com va ser el temporal Glòria el gener del 2020. "Els temporals no són el problema sinó que el que fan és evidenciar una patologia important en les nostres costes" indica Aaron Marcos, regidor d'Ecologia Urbana de Calafell.
En molts casos la renaturalització passa per la desconstrucció dels passejos marítims per a donar més espai a les platges. En el cas de Tarragona, s'està enderrocant la plataforma de la platja del Miracle. Aquesta té certes afectacions pel que fa a la mobilitat o la realització de certes activitats. En aquest sentit, Guillermo García, regidor de Medi Ambient de Tarragona, remarca que "es necessita una convivència entre la protecció mediambiental i les activitats del dia a dia o de lleure".
Per tancar aquest bloc el regidor d'Habitatge, Canvi Climàtic, Obres i Mobilitat de Vila-seca David Rodríguez ha volgut remarcar que "els processos de renaturalització són tornar-li a la natura el que és seu".
L'autoabastiment: increment de recursos hídrics propis als municipis i les energètiques municipals
La segona taula ha estat la dedicada a la gestió dels recursos propis energètics a nivell municipal. Un exemple d'això és l'empresa energètica municipal Reus Energia, que pretén abastir tots els equipaments públics d'energia renovable al volant del 2030. "És una qüestió de convenciment i d'aposta malgrat totes les dificultats que s'hauran d'enfrontar per fer la ciutat millor", apunta Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient de la ciutat. Sergi Saladié, professor de Planificació i Ordenació Territorial de la Universitat Rovira i Virgili, ha indicat que en un estudi sobre energies renovables al territori es va veure un potencial que "si s'aprofités, la demarcació es podria autoabastir amb 134% d'energia renovable respecte el consum actual".
En el cas els recursos hídrics, Reus vol arribar a un 25% d'abastiment d'aigua gràcies a una dotzena de pous del territori per no dependre tant del trasbalsament de l'Ebre "sempre i que els pous i minats del subsol tinguin aigua" apunta Rubio. En aquesta línia el professor Saladié ha volgut posar sobre la taula la sequera: "hem de prendre consciència que tenim un problema amb l'aigua i és es tracta d'un dels problemes que tindrem els pròxims anys d'una forma molt més clara" afirma el professor. També ha remarcat les tres estratègies més importants a l'hora de parlar de recursos hídrics: "regeneració de les aigües residuals per a poder-les reaprofitar, regeneració dels aqüífers amb prevenció de no contaminar-los i sobretot, estalvi per garantir la vida".
L'economia circular
d'economia circular n'ha parlat Daniel Montserrat, director d'Aitasa, una empresa pionera en tractament d'aigües industrials perquè sigui reaprofitada per la mateixa indústria química, que remarca que "regenerar aigua d'un polígon químic tan divers com el que tenim aquí amb tanta variació de producció requereix una tecnologia molt puntera".
D'altra banda, German Renau, gerent de la Mancomunitat de Residus de Tarragona, ha explicat que una gran part de la feina de la Mancomunitat és convertir la fracció resta que no es pot reciclar en combustible per produir energia elèctrica. "li donem una última vida als productes que hem utilitzat i convertit en residu i els transformem en electrons per a poder carregar el mòbil o engegar una rentadora".
