'La Viatgera', el DeLorean de Regreso al futuro aparca a Sants

Barcelona

Des de fa segles, els viatges en el temps han estat un tema recurrent en la ficció. Però amb la irrupció de la física quàntica i la “possibilitat” de desplaçar la matèria en el temps, la imaginació dels creadors es va disparar. Qui no ha especulat amb la possibilitat de tornar enrere i refer els errors del passat o de visitar el futur per tafanejar en els avenços (o retrocessos) de la humanitat? L’última obra d’aquest subgènere de la ciència-ficció estrenada a Catalunya és ‘La Viatgera’, una comèdia teatral escrita per Gemma Rodríguez Villanueva i dirigida per Xavier Ricart a la Sala Flyhard de Barcelona.

En una habitació d'hotel

Aquest petit teatre del barri de Sants s’ha convertit en una habitació d’hotel per acollir la funció. L’escenografia no recrea una suite de gran luxe, sinó una cambra d’un establiment modest, un allotjament que la protagonista no veu que estigui a l’alçada de la seva categoria i èxit professional (l’arrogància és marca de la casa d'aquesta dona). Ella és la Nora (Anna Barrachina), una científica que va deixar la investigació per escriure best-sellers de divulgació, i que arriba a la ciutat on va estudiar i treballar per presentar el seu últim títol. L’ase del cops de les seves ínfules serà el seu editor o “esclau”? (Armand Villén) a qui recrimina no haver trobat un hotel millor.

Un encontre inesperat

No passen ni uns minuts que truquen a la porta de l’habitació i entra en escena la Sara (Queralt Casasayas) una antiga companya de recerca a qui la Nora no veu des de fa 20 anys. Una dona que actua amb un comportament força estrany. De tant en tant, deixa anar un rajolí de sang pel nas i el seu cos es mou amb convulsions breus tot emetent uns sons guturals inquietants. Son els efectes secundaris dels viatges... i fins aquí l'espòiler. 'La Viatgera', comèdia de ciència-ficció amb regust de teoria quàntica i amors impossibles, es pot veure fins el 12 de maig a la Sala Flyhard de Barcelona.