Grups ultraconservadors posen un peu a l'escola catalana

Barcelona

"Són molt subtils, no cal ni que facin classe de religió. Però van transmetent missatges homòfobs i de relativització del franquisme entre els alumnes", apunten fonts sindicals d'alguns dels centres gestionats per aquests grups. "Utilitzen l'educació per transmetre les seves idees polítiques i els seus valors morals" subratlla Xavier Rius Sant, expert en moviments d'ultradreta.

D'escoles concertades religioses a Catalunya, n'hi ha moltes. Però en la majoria dels casos -llevat dels centres gestionats per l'Opus Dei o pels Legionaris de Cristo Rey- això no té cap impacte en el dia a dia de les aules, on conviuen alumnes i també docents de diferents creences. Aquest era el cas també, fins fa poc, de l'escola Mare de Déu del Carme de Terrassa on 150 famílies han contractat un advocat per intentar revertir el gir ultracatòlic i d'ultradreta que viu al centre arran de l'aterratge a la direcció de persones vinculades als grups religiosos Comunió i Liberació i Camino Neocatecumenal.

L'escola pertany a l'ordre dels Carmelites, que han delegat la direcció pedagògica en Lluís Seguí, una persona vinculada a aquests dos ordes religioses, en les que té un paper molt actiu, i que ha imposat un canvi radical en el projecte educatiu de l'escola. Tal com va avançar el diari El País, la nova direcció ha incrementat les hores de religió, ha canviat els llibres de text, que s'han substituït per apunts o material distribuït pels docents i s'ha contractat nous professors que han dit a classe que "Franco també feia coses bones" o que "Freddy Mercury es mereixia morir de SIDA perquè era gai".

"Hi ha un canvi important en la manera d'educar els alumnes. Estan adoctrinant i introduint un biaix ideològic que abans no existia al Karme" diu Miguel Morales Sabalete, l'advocat contractat per les famílies i exalumne del centre, que assegura que els pares no volen plegar-se a la voluntat dels nous gestors "que a mig partit volen canviar una línia educativa i una trajectòria" de més de 80 anys. "Les famílies no volen marxar, volen recuperar la seva escola de sempre" i amb aquest objectiu treballen en una doble direcció: d'una banda, demanen l'empara del departament d'Educació, amb qui ja han fet diferents reunions i que, segons Morales, els ha traslladat que estan "ocupats i preocupats, perquè no parlem de 4 famílies, sinó de moltes". I de l'altra han iniciat els contactes per parlar directament amb l'actual prior dels Carmelites "que no és conscient d'en quines mans ha deixat l'escola".

El prior de moment, fa costat a la nova direcció. En una carta dirigida a les famílies i publicada a la web del centre lamenta la situació "inèdita" que viu l'escola, assegura que el centre continua sent de l'ordre Carmelita "ni Opus ni Kikos" i nega que hagin rebut cap denúncia per comentaris inadequats de cap professor. Que la situació és excepcional ho demostra el fet que a la pàgina web de l'escola s'ha creat una pestanya especial, on es desmenteixen o minimitzen totes les queixes i denúncies públiques dels pares.

Educació segueix recollint informació

La consellera d'educació, Esther Niubó va anunciar en una entrevista a l'Aquí Catalunya, el passat 2 d'abril que la inspecció havia obert un expedient per obtenir tota la informació sobre el cas. Fonts del departament expliquen que "continuen analitzant" les queixes de les famílies, amb les quals s'han fet diverses reunions.

El director pedagògic del centre, Lluís Seguí no ha volgut respondre les preguntes de la SER i el País i des del centre ens remeten al document de preguntes freqüents sobre aquesta crisi que han publicat al seu web i als diferents comunicats que han fet arribar a les famílies.

En aquests documents es confirma que el passat 16 d'abril van acomiadar el fins ara director Francesc Rubio "arran de la detecció de diversos incompliments greus i culpables de les seves obligacions laborals". L'afectat ja ha contractat un advocat, diferent del que tenen les famílies, per recórrer el seu acomiadament, que considera improcedent.

Aquests mateixos grups han pres el control d'altres escoles

Segons la investigació que han fet conjuntament SER Catalunya i El País hi ha altres centres educatius concertats sota el paraigua d'aquests grups ultracatòlics. El curs 2021/22 la Fundació Educat, que presideix el mateix Lluís Seguí va assumir la gerència de l'escola Santa Isabel de Sant Cugat. També en aquest cas, les famílies que estaven al centre es van revoltar contra els canvis en la manera de fer de l'escola.

Una mare que vol mantenir l'anonimat explica que "de cop i volta tot era Déu i la Verge" i que el missatge religiós va passar a impregnar totes les activitats i totes les assignatures. "Van canviar les extraescolars, la psicòloga del centre i fins i tot el capellà, que va passar d'anar dos dies l'any a fer una missa, a tenir un paper molt més actiu al centre". Les famílies compartien als grups de whatsapp els textos que feien llegir als seus fills: versions originals de contes clàssics com La petita venedora de llumins, on una nena "vol morir-se per estar amb Déu" o paràgrafs dels viatges de Gulliver on es diu que als nens els eduquen "perquè siguin honorables, justos, religiosos i patriotes". Almenys una trentena de famílies, recorda aquesta mare van canviar d'escola el curs següent. La mateixa fundació havia comprat uns anys abans l'Institut Liceu Politècnic, que originàriament estava a Rubí, però que ells van traslladar a Sant Cugat. Com en el cas del Carme de Terrassa, es van acomiadar professors de tota la vida per contractar altres més afins a la direcció.

Les altres dues escoles que estan sota la batuta d'aquests grups són l'escola de La Gleva i l'escola LLissach de Santpedor, totes dues dirigides per Ferran Riera que està vinculat al grup catòlic Comunió i Liberació, un grup al qual el papa Francesc va obligar a renovar les seves estructures de poder. Quan aquest moviment es va fer càrrec de l'escola Llisach, l'any 2015, Educació va facilitar que de manera excepcional, 13 famílies que no estaven d'acord amb la nova línia del centre, es traslladessin a altre centre educatiu. Oficialment, es va dir que era "per conflictes amb altres famílies i amb la mateixa escola".

Sorprèn que a les webs d'aquestes dues escoles ni tan sols es diu que són catòliques. I això no és un detall menor perquè fonts coneixedores del sector remarquen que les escoles concertades tenen dret a tenir un ideari diferent de l'escola pública sempre que els pares ho sàpiguen i triïn lliurement aquest centre.

La ultradreta catalana també s'interessa per les escoles

No només els grups d'extrema dreta catòlics tenen interès a difondre el seu missatge entre infants i joves. Dos dels fundadors d'Aliança Catalana també gestionen des de fa tres cursos una escola a Sant Julià de Vilatorta, tal com va avançar Nació Digital. Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja, dos dels fundadors d'Aliança Catalana van rescatar l'escola El Roser que havia anunciat el seu tancament. En aquest cas la presidenta de l'AFA diu que el canvi al projecte educatiu ha estat positiu, "perquè el centre és ara més obert a l'entorn". L'expert en la ultradreta a Catalunya Xavier Rius creu que en aquest cas, més que difondre les seves idees polítiques, el que busquen és sobretot "tenir un centre per famílies catalanes i sense immigrants". "No tenir un percentatge d'immigració tan gran com tenen la resta d'escoles d'Osona, on a més la major part dels immigrants són d'origen magrebí" explica Xavier Rius i "fer una escola classista, per famílies de tota la vida catalanes". El lema de l'escola, amb el que es publiciten a les jornades de portes obertes és el de "l'escola catalana, familiar i de nivell".

Fonts coneixedores de la realitat del poble i de l'escola expliquen que Sant Julià, sobretot determinades urbanitzacions són com una mena de barri ric de Vic. A Sant Julià la població immigrant suposa una mica més del 5 % del total, mentre que a Vic o Manlleu supera el 25 % i això es reflecteix a les escoles d'aquests dos municipis. Recorden també que el patronat de l'escola té un important patrimoni en terrenys urbanitzables.