Els treballadors catalans van fer gairebé 5 milions d'hores extra el 2024
Gairebé 190.000 assalariats van fer hores fora de la jornada i el 43% no es van remunerar ni compensar de cap manera
Una cambrera servint una taula a una terrassa. / Ana Escobar (EFE)
Barcelona
Els treballadors catalans van fer gairebé 5 milions d'hores extra el 2024. D'aquestes, un 43% no es van pagar ni compensar amb lliurances. En aquest 1 de maig centrat en la reducció de la jornada laboral, SER Catalunya ha accedit a unes dades del Govern que mostren que gairebé 190.000 treballadors assalariats van allargar els seus horaris de manera extraordinària l'any passat.
En total, la bossa d'hores extra del 2024 es va enfilar a les 4.732.550, un 56% més que l'any passat. Segons les dades, gairebé la meitat no es van pagar ni compensar de cap manera. Són més de 2 milions d'hores extra regalades a l'empresa. En paral·lel, 2,6 milions sí que es van remunerar o canviar per lliurances.
Augment de les hores extra a Catalunya. Font: EPA. / Redacció SER
Augment de les hores extra a Catalunya. Font: EPA. / Redacció SER
Les hores extra no pagades han augmentat més que les pagades. La llei estableix que s'han de recuperar o cobrar amb un increment respecte a l'hora habitual de feina, un plus que queda recollit als convenis, siguin sectorials o d'empresa.
Les dades són del Govern, que les extreu de l'Institut Nacional d'Estadística i que posteriorment analitza l'IDESCAT per aterrar-les a Catalunya.
Les hores extres estalvien gairebé 2.600 salaris
Les hores que els assalariats van fer de més el 2024 equivalen a gairebé 2.600 llocs de treball a temps complet. A més, la tendència va a l'alça: cada vegada més persones fan hores extra i cada any el total acumulat és més elevat.
L'any 2024, 188.200 assalariats catalans van allargar les seves jornades. És un 53% més que l'any anterior, quan van ser 123.300 treballadors. És cert, però, que representen un percentatge petit del total d'assalariats: un 5,7% el 2024 i un 3,9% el 2023.
Treballadors assalariats que han fet hores extra. / Redacció SER
Treballadors assalariats que han fet hores extra. / Redacció SER
Per sectors, segons Albert Ferrer, responsable de mercat laboral de Comissions Obreres a Catalunya, els més afectats per les hores extra són l'educació, l'hostaleria, la indústria i el comerç. A més, destaca que els homes fan més hores extra que les dones, probablement perquè els sectors que allarguen més la jornada estan més masculinitzats i perquè les dones sovint tenen moltes més obligacions de cures fora de la feina.
El registre obligatori de jornada
El registre obligatori de la jornada laboral es va aprovar el 2019 per a tota Espanya, però la pandèmia i l'esclat del teletreball va fer que fins al 2022 no hi hagués un control real d'aquest monitoratge de les jornades. Ara, el que vol aprovar el Ministeri de Treball que pilota Yolanda Díaz és que els registres de jornada siguin enviats de manera immediata a Inspecció de Treball, que d'aquesta manera tindria un control diari i precís de totes les jornades laborals. Amb aquesta eina podria agilitzar el control cap aquelles empreses que s'estan saltant la llei.
