La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

Avui la bibliotecària del 'Tot és comèdia' us porta una tria de llibres per viatjar a la bella Itàlia.

La història / Elsa Morante (Quaderns Crema)

La novel·la de set-centes pàgines comença enumerant els principals esdeveniments de principis de segle XX, un fet que, personalment em va desconcertar, però quan vaig arribar al final, vaig entendre-ho. Després prossegueix explicant els orígens familiars de la protagonista (importants, d'altra banda, perquè ella era jueva "mestissa" i això va marcar moltíssim la seva vida) fins que llavors, ara sí, coneixem la vida de la mestra jueva Ida Ramundo en plena II Guerra Mundial i fins a la postguerra i el final de la seva vida, juntament amb els seus fills Nino i Useppe.

És una obra monumental que explica la Història (en majúscula) d'un dels episodis més terribles del món i que ho fa bastint-se d'històries petites i humanes, de persones que van formar part d'ella, però que no seran recordades. És una història plena de patiment, pors, pobresa i de futurs truncats per la guerra. És profundament humana, però també és profundament política: hi he vist reflexions sobre revolució, anarquisme i comunisme més potents que en qualsevol assaig dens i avorrit.

Precisament, aquesta part política li va costar males crítiques com les d'Italo Calvino o el seu amic Pier Paolo Pasolini: l'única persona que va donar la cara per aquest llibre va ser Natalia Ginzburg.

Xavals de carrer / Pier Paolo Pasolini (L’agulla daurada)

Un retrat magnífic d'un grup de joves d'un suburbi de Roma just a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, quan sembla que tot ha acabat, però encara queden les restes i el dolor d'una ciutat que ha patit la guerra. Els protagonistes, però, també tenen una altra marca: la d'haver nascut en un barri humil i obrer, exclosos d'un futur pròsper i que els empeny a sobreviure com poden. Tot i que els personatges protagonistes van apareixent de manera recurrent, la història no segueix un fil argumental, sinó que cada capítol sembla la postal d'un moment i d'un lloc concret on anem coneixent com són les seves vides.

L'obra sembla un documental, per escrit i amb unes descripcions bellíssimes, d'uns llocs i uns personatges dels quals poca gent s'hi fixa, perquè defugim d'allò brut, del que és lleig, d'allò imperfecte i només algú com Pasolini els hi sap donar veu i protagonisme.

El llibre de Gianni Rodari: contes, versos i vida (Blackie)

Segur que si feu memòria, recordareu que en algun moment de la vostra infantesa vau llegir a Gianni Rodari, perquè és un d’aquells autors que passen els anys i les dècades i encara segueix sent una lectura que es fa a l’escola o a les llars on hi ha canalla.

Al novembre de 2020, Blackie Books publica una obra que hauria de ser a totes les cases i a totes les biblioteques de qualsevol infant: un llibre on s’hi recullen els contes i els poemes de Rodari, que a més, es combina amb curiositats i notes biogràfiques sobre l'autor. I a més, il·lustrat fantàsticament per la Marta Altés, que li dóna una tendresa i una màgia especial i fa que tot encaixi perfectament.

L’acabadora / Michela Murgia (Proa)

Les primeres pàgines estan dedicades precisament a això, a la relació entre aquesta vídua i la seva filla de l'ànima, en com ella n'és la mare adoptiva, però sense que això vulgui dir que no s'hagi d'oblidar de la seva mare biològica, però, quina relació s'ha de tenir amb algú que està en aquesta situació? Es pot estimar a algú amb qui no tens cap vincle de sang?

Mentre es plantegen aquests dubtes, Maria acaba descobrint el perquè de les escapades nocturnes de Bonaria: tot i que oficialment és modista, té una segona feina en aquell poble sard, la de donar la puntada final a les vides de molts dels vilatans que li demanen acabar amb el patiment. Però quan Maria ho descobreix, es planteja: és lícit, demanar això? Quan s'està patint realment?

Enmig de tantes qüestions, Maria decideix marxar i es converteix en una mena de Jane Eyre sarda: fuig lluny, per escapar dels seus problemes, però no es pot desvincular de la terra on ha nascut i on ha viscut i n'acaba tornant quan la vida de l'acabadora està començat el seu final. I potser ara, amb el pas dels anys i la maduresa, veu les coses de manera diferent.

Una obra és excepcional: pel llenguatge, la bellesa, els temes i la seva brevetat. Si voleu fugir de la sobredosi de novetats dels últims mesos, correu a rescatar aquest llibre.

El camí que porta a la ciutat / Natalia Ginzburg (La Ela Geminada)

La primera novel·la breu de l’autora, publicada sota pseudònim i escrita en plena Segona Guerra Mundial, mentre Ginzburg i el seu marit vivien en un petit poble, degut al desterrament que va patir ell pel seu activisme polític.

Ginzburg aprofita l’ambient asfixiant i tancat que va viure en aquella etapa, per fer el què després ha fet en la seva obra: retratar les històries petites i quotidianes, les persones invisibles i ho fa amb el deix amarg de totes les seves obres.

La Delia és la jove protagonista d’aquesta història, una adolescent criada amb els seus cinc germans i un cosí, en la mateixa casa. D’allà vol fugir i per això, cada cop que agafa el camí que porta a ciutat, creurà que un futur diferent per ella serà possible, malgrat que a l’inici els seus plans creu que poden sortir bé, un fet desmuntarà tota la seva vida i haurà d’acceptar el nou destí que l’espera, un que no la farà feliç mai, però que haurà d’empassar per poder tirar endavant i seguir vivint, malgrat tot.