Jordi Villacampa: "No vaig anar al psicòleg quan jugava a bàsquet, però vaig haver d'anar-hi quan vaig tornar d'Open Arms"

Barcelona

Més de 150 vegades internacional amb la selecció espanyola de bàsquet, 17 temporades jugant al Club Joventut Badalona i 18 anys presidint-lo, aquest és el resum de la llarga trajectòria professional d'en Jordi Villacampa. L'exjugador de la Penya ha passat pel 'Llapis de Memòria' i ha recordat la seva trajectòria a través de les cançons que més l'han marcat.

Des de ben petit ja tenia connexió amb el bàsquet, quan acompanyava al seu pare, ja que era "anotador de la taula, apuntava l'acta i l'acompanyava als partits". Sempre ha sigut un apassionat de l'esport, "m'agradava tot menys estudiar", i el bàsquet va arribar a la seva vida per quedar-se, "el bàsquet va ser una solució", ha afirmat Villacampa.

Amb 8 anys ja es va endinsar del tot a les pistes de bàsquet, entrant a la Penya Ausiàs March, per, anys després, accedir a la Penya de Badalona a l'edat de 13 anys. Tot i que la Penya és el club de la seva vida, va estar a punt d'entrar a l'equip del Barça, ja que va fer les proves d'accés pel club blaugrana, però en l'últim moment l'equip badaloní el va fitxar sense necessitat de fer cap prova.

Va debutar amb el primer equip de la Penya amb només 16 anys, ha explicat que encara recorda les emocions que sentia aquell dia. El fet d'haver debutat tan jove el va obligar a madurar més aviat, "vaig madurar molt ràpid com a nen i com a adolescent, perquè convivia amb homes més grans que jo", "em considero un jugador que m'he anat fent complet al llarg del temps, m'he hagut de treballar molt, tinc un físic que m'ha ajudat molt", ha afirmat l'exjugador.

Com molts esportistes de primera, ell va tenir l'oportunitat de jugar amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics, però als Jocs del 84 no el van deixar participar, "això em va fer reflexionar, de dir, tiro la tovallola, o entreno més i m'hi poso més i vaig l'edició següent, vaig triar la segona opció". Uns Jocs que recorda perfectament són els de Barcelona, però no de manera positiva, "tinc molt mal record dels Jocs Olímpics del 92, esportivament estàvem fatal, l'entrenador també, tothom guanyava medalla menys nosaltres, vam ser bastant decebedors".

Villacampa també té un costat activista. L'any 2018 va pujar al vaixell d'Open Arms per ajudar a rescatar refugiats, "soc una mica activista, em preocupo bastant del que està passant a la vida i el que deixem als nostres fills i nets", va ser una experiència que el va marcar molt, "no vaig anar al psicòleg quan jugava a bàsquet, però vaig haver d'anar-hi quan vaig tornar d'Open Arms, em va impactar molt. Actualment segueixo col·laborant", així ho ha narrat l'exjugador, mostrant-se implicat amb aquesta causa.