"Sé que no és consol, però la d’avui és una d’aquelles ressaques que t’han de fer sentir orgullós"
Lluís Flaquer posa les notes a la derrota del Barça per 4-3 al camp de l'Inter a la pròrroga, que deixa el club blaugrana fora de la Champions
"Sé que no és consol, però la d’avui és una d’aquelles ressaques que t’han de fer sentir orgullós"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El FC Barcelona s'ha quedat a les portes de la final de la Champions League que es disputarà a Munich. El conjunt blaugrana guanyava 2-3, gràcies a un gol de Raphinha al minut 87, però Acerbi al 93' ha enviat el partit a la pròrroga, i allà els italians n'han sortit vencedors (4-3). Els de Hansi Flick, doncs, s'han quedat sense poder tornar a una final de la Champions League deu anys després. Avui al 'Què t'hi Jugues!' Lluís Flaquer ha posat les notes al partit.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Los goles del Inter 4-3 FC Barcelona | El fútbol fue MUY cruel con el Barça
Excel·lent: ser del Barça
"Sé que no és consol, que la derrota fa mal, que tens un nus a l’estómac que associes a la tristor, però la d’avui és una d’aquelles ressaques que t’han de fer sentir orgullós. El camí de l’equip ha estat meravellós, emotiu, encomiable. A l’agost no eres ningú, ara ets l’abanderat del futbol modern. La col·lecció d’emocions d’aquesta Champions ha estat brutal. La golejada al Bayern, la nit de Lisboa, l’anada contra el Dortmund i la rebel·lia davant l’Inter. Fa mal el final. Però no podem més que sentir-nos orgullosos del que ara som. Tornarem. I ho farem més forts. Avui més que mai cobra sentit que ser del Barça és… el millor que hi ha".
Notable: l'emocionant partit dels laterals
"Sense Kounde ni Balde, la missió semblava impossible. Quan tothom dubtava de si calia experimentar canviant futbolistes de posició, Flick va fer de Hansi. Naturalitat. Eric Garcia a la dreta i Gerard Martín a l’esquerra. I a jugar. I a emocionar. La seva segona meitat va ser encomiable. Seu va ser el primer gol, seva la jugada que podria haver suposat ja l’empat. I de Gerard va ser també l’assistència a Olmo. Una mostra més de l’habilitat de Flick per veure solucions pràctiques allà on molts hi veurien un drama. I una evidència més de la capacitat del tècnic per multiplicar virtuts. És gràcies a Flick que tancarem la temporada amb una plantilla molt més àmplia del que ens pensàvem".
Progressa adequadament: Lamine Yamal
"La seva semifinal ha estat brutal. Li va mancar el gol ahir, sí, però es va topar amb Sommer. Als seus 17 anys, la Joia de la Masia lidera totes les nostres esperances de futur, posant-se al capdavant d’una generació de futbolistes que sí o sí acabaran guanyant la Champions. Per qualitat, per compromís, per marge de creixement, els Cubarsí, Gavi, Fermín i Olmo estan cridats a conquerir Europa. Perquè aquesta col·lecció de noms té com a bandera el millor jugador del món. Compliré la meva promesa i la portaré a Barcelona. Avui que tot ens fa tant mal, agafem-nos a la frase de Lamine. L’adolescent que s’ha marcat com a objectiu tornar al Barça a dalt de tot. Culer, tens a Yamal. El temps et demostrarà que amb ell no hi ha impossibles".
Suspens: el cop
"No ens enganyem, avui estem molt fotuts, abatuts, tristos, desencisats, un punt enfonsats. Ho vam tenir tan a prop que costa digerir que no siguem a Munic. Però el futbol és això. Guanyar a la primera és excepció, encara que Guardiola i Luis Enrique ens puguin desmentir. El Barça de Ronaldinho va guanyar la Champions un any després d’aprendre d’una cruel derrota a Stamford Bridge. Fins i tot el Madrid, que presumeix de tantes coses, va perdre tres semifinals abans de guanyar a Lisboa. L’invencible Barça de Guardiola va superar una desfeta a semis davant l’Inter abans de reconquerir Europa un any després a Wembley. Avui ens fa mal, però això ens farà més forts. Faig meva la reflexió d’Iñigo Martínez. Allà on molts hi veuen el final…nosaltres hi veiem el principi".
