Hèctor Monclús (UdG): "A Girona, tothom pot beure aigua de l'aixeta"

Ara fa poc més d’un any va néixer la Càtedra ATL d’Aigua Potable a la Universitat de Girona, una iniciativa impulsada en col·laboració amb l’empresa pública ATL, responsable de l’abastament en alta al sistema Ter-Llobregat. “La nostra feina principal és divulgar”, explica Hèctor Monclús, el director de la càtedra. En aquest sentit, fan fomació a escoles i la ciutadania i també recerca cienfíca.

Un dels principals reptes de la càtedra és "fer entendre que l’aigua de l’aixeta és bona", especialment a Girona ciutat. Segons Monclús, es tracta d’una aigua de bona qualitat, gràcies tant a l’origen (el sistema del Ter) com al tractament fisicoquímic que rep a instal·lacions com la de Montfullà. "Obrir l’aixeta i tenir aigua potable en qualsevol moment és un luxe que sovint no valorem prou", afirma.

Malgrat això, encara hi ha reticències. "Moltes famílies beuen aigua embotellada per inèrcia, per hàbit", assegura, i afegeix que el gust a clor (necessari per garantir la salubritat en la distribució) sovint s’usa com a excusa per descartar l’aigua de l’aixeta. "Però això té solució: filtres, gerres, o senzillament, acostumar-se."

A més, beure aigua de l'aixeta és més barat i sostenible. "És entre 100 i 1.000 vegades més barat que l’aigua embotellada", sosté Monclús.

Un 85% menys de consum d'ampolles

Des de la càtedra, també es promouen iniciatives concretes per canviar hàbits. Per exemple, s’ha instal·lat una font d’aigua de l’aixeta al bar de la Facultat de Ciències de la UdG, aconseguint reduir fins a un 85% el consum d’ampolles de plàstic als menús. "És una petita acció amb un gran impacte ambiental i educatiu", explica el director.

Monclús adverteix que haver superat la sequera no hauria de fer abaixar la guàrdia. "Estem en un context de canvi climàtic. Aquestes situacions es repetiran, i cal continuar invertint en infraestructura, coneixement i sensibilització." Per això, des de la càtedra es treballa també en temes com la reutilització d’aigua residual, una opció que altres països ja apliquen amb èxit.

"Cal preparar-se per garantir que aquesta aigua regenerada pugui tornar a ser d’ús domèstic. El repte no és només tecnològic, és també de confiança: caldrà monitoritzar la qualitat en temps real i que la ciutadania hi pugui accedir de manera fàcil i transparent", apunta.

Escolta la conversa sencera, aquí: