Les agressions a professionals sanitaris seran castigades amb multes

Barcelona

Tolerància zero. Aquest és el criteri que mou el Departament de Salut a implantar un reglament de multes, per la via administrativa, per evitar comportaments agressius contra els treballadors sanitaris, tant si són agressions físiques com si són verbals.

Segons ha pogut saber SER Catalunya, el Departament de Salut està elaborant un règim sancionador perquè aquests comportaments no quedin impunes.

"L'objectiu és impedir que aquestes situacions es normalitzin. Volem donar un missatge inequívoc a la població que això no està permès, que no ho permetrem, i també als mateixos treballadors sanitaris perquè sàpiguen que vetllem per ells i per això adoptarem sistemes de protecció", ha avançat Jordi Vilana, director general de Professionals de la Salut.

La conselleria està analitzant les normatives sancionadores que ja tenen altres comunitats autònomes, com Galícia, les dues Castelles i Navarra. "Estem mirant amb quins criteris apliquen aquests territoris les sancions abans de decidir la millor fórmula per a Catalunya. El que és molt important és que, de moment, hi ha consens entre tots els agents: l'administració, els diferents proveïdors i els sindicats. Tots estem d'acord que cal erradicar aquestes situacions de les consultes".

De 300 a 600.000 euros de sanció

Les normatives autonòmiques que ja s'apliquen, o estan a punt de fer-ho, contemplen multes que oscil·len entre els 300 i 3.000 euros per les infraccions lleus o greus (com manca de respecte, amenaces, insults o coaccions) i els 600.000 € per les agressions físiques extremes.

La intenció de Salut és tenir enllestit el document l'últim trimestre d'aquest any, "tot i que les multes trigaran més perquè el Govern haurà de fer una llei específica". Ara estan unificant criteris, entre tots els centres sanitaris de Catalunya, per recollir dades sobre la quantitat i tipus d'agressions d'una manera homogènia.

Ampliar

Cerrar

"Hem d'orientar-nos a poder graduar aquestes agressions per actuar d'una forma més o menys consensuada, per harmonitzar la resposta. Per exemple, hem de posar-nos d'acord que per a un insult cal anar a fer una denúncia, però per a determinades agressions, sí. Això és el que hem d'acordar. Ara estem en el procés de catalogar els diferents tipus i nivells d'agressions i veure quina resposta donem, atenint-nos a criteris jurídics i l'experiència de les altres comunitats autònomes que ja ho apliquen", explica Vilana.

Dues mil agressions anuals

Actualment, no existeix un registre únic que reculli totes les agressions que es produeixen a Catalunya, però les dades de l'Institut Català de la Salut (ICS), el principal proveïdor de la sanitat pública catalana, revelen que als nostres centres sanitaris es registren al voltant de dues mil situacions de violència anuals. El 90% són verbals (per tant, només el 10% són físiques) i la gran majoria, el 76%, es produeixen en l'àmbit de l'Atenció Primària.

En el 77% dels casos el pacient/usuari ha estat l'agressor i un 24% són reincidents. Segons aquestes dades, els professionals que el 2024 van patir més agressions són els metges (30,1%), les infermeres (24,9%) i els administratius (24,8%). Mentre que el 64% dels agressors són homes, el 73% dels professionals sanitaris violentats són dones.

Cursos d'autoprotecció

Per fer front a aquestes situacions, molts centres sanitaris organitzen cursos d'autoprotecció per als seus treballadors. És el cas de l'Hospital Vall d'Hebron, que fa més de deu anys que els ofereix.

Bàsicament, consisteixen en sessions on s'explica als professionals sanitaris com actuar quan una persona (pacient, visitant o familiar) se'ls adreça amb agressivitat o violència. La comunicació no verbal, sempre tan important, en aquests casos és primordial. "Hem de tenir present sempre que la nostra postura corporal va en consonància amb el que pensem, sentim i. conseqüentment, diem. Per això és tan important: representa el 66% de la comunicació, la no verbal", explica a SER Catalunya Mercedes Godínez, psicòloga i coach acreditada que imparteix el curs a Vall d'Hebron.

A banda del que no verbalitzem, s'ha d'estar molt atent al que sí que es diu. És el que es coneix com a contenció verbal positiva. "En lloc de respondre un no a la petició d'un usuari, podem dir 'mirem què podem fer-hi'; en lloc de dir que una cosa és impossible, comprometre'ns a buscar solucions ... Es tracta de, tot i saber que molt probablement no podrem resoldre-la, en cada situació fer servir les paraules clau per gestionar-ho amb més control".

Mantenir un to de veu baix i no gesticular gaire també contribueixen a rebaixar tensió. "Hi ha una corba d'agressivitat durant la qual la teva mirada, l'ús de les mans i el to de veu poden provocar que el pacient/familiar es posi més nerviós. Per tant, és millor mantenir la mirada més tranquil·la possible i parlar més fluix i sense moure els braços per transmetre més serenitat. Quan tu respons així a una persona que se t'adreça amb agressivitat, automàticament ella rebaixa la seva".

Habitualment, seguint aquesta estratègia, n'hi ha prou per evitar una escalada de violència. "Aquest és el primer pas per no arribar a l'agressió física, i molt sovint funciona", rebla Godínez.