Entitats socials denuncien l'estratègia electoral d'endurir l'accés al padró

Barcelona

A dos anys de les eleccions municipals, les entitats socials adverteixen que cada cop més alcaldes utilitzen el padró com a eina electoral. Denuncien a SER Catalunya que, de manera generalitzada, ajuntaments de diferents els colors polítics fan servir aquest tràmit per posar traves a les persones migrants que estan en exclusió social, vivint a pisos ocupats o en infrahabitatges.

La Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que són les que treballen sobre el territori ajudant a aquestes persones a fer el tràmit, adverteixen que les traves van a més de manera generalitzada i ho atribueixen al fet que molts alcaldes volen lluir mà dura contra els immigrants i les ocupacions com per utilitzar-ho com a arma electoral. De fet, alguns líders locals ho airegen de manera desacomplexada, amb l'argument d'ordenar el cens municipal i de frenar les ocupacions il·legals.

Aquest discurs, del que han fet bandera alcaldes com Xavier Garcia Albiol (Badalona) i Sílvia Orriols (Aliança Catalana) ja no és exclusiu dels partits o governants municipals que tenen discursos desacomplexats d'ultradreta. Des d'ECAS assenyalen directament alcaldes de Junts i el PSC, dos partits que sumen més de 450 alcaldies a tot Catalunya.

Aquesta federació d'entitats, i també d'altres consultades per SER Catalunya, posen com exemple municipis socialistes com Canovelles, Cornellà, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, La Bisbal d'Empordà o Mataró. També fan el mateix amb pobles i ciutats postconvergents: Figueres, Martorell, Arbúcies, Banyoles o Olot són alguns dels exemples, sempre segons aquestes entitats, de governs locals que estan fent lectures restrictives del padró.

"L'auge de les narratives d'odi porta a instrumentalitzar el padró"

Kautar Loukaini, portaveu del padró de la junta directiva d'ECAS, adverteix en declaracions a SER Catalunya que no és un comportament que es pugui atribuir a alguns partits molt concrets, sinó que és un problema generalitzat, amb moltes excepcions de bones praxis.

El padró és un tràmit molts cops necessari per accedir a serveis bàsics: targeta sanitària, escola o institut pels menors, ajudes mínimes per menjar o higiene... Molts cops les persones migrants viuen un autèntic viacrucis per aconseguir fer aquest tràmit que, segons la llei, hauria de ser tan fàcil com omplir un formulari.

"Hi ha molts tècnics i funcionaris, que són els que estan allà, i per manca de sensibilització o per idees polítiques no garanteixen un padró independentment del color polític de l'Ajuntament", assegura Loukaini. La portaveu del padró d'ECAS apunta que molts cops hi ha arbitrarietats a l'hora de demanar documentació o ser més o menys flexible que no tenen res a veure amb una voluntat premeditada dels ajuntaments, sinó en el desconeixement o la tendència ideològica dels tècnics municipals.

Què diu la llei del padró?

La llei orgànica del padró estableix que el padró és el registre administratiu on han de constar les persones que viuen a un municipi. No només és un dret de les persones que hi viuen, sinó que és una obligació dels Ajuntaments, que poden fer el tràmit d'ofici. La normativa estableix que el procés hauria de ser tan senzill com omplir un formulari, i també diu que els governs locals tenen dret a comprovar la veracitat de les adreces facilitades pels veïns empadronats.

Un dels punts més conflictius, i que porta a més lectures diferents, és el del padró sense domicili fix, també anomenat padró social o padró fictici. La llei deixa clar que es pot empadronar a tothom que resideixi a un municipi "independentment de les controvèrsies jurídico-privades sobre la titularitat de l'habitatge [...] i de les circumstàncies físiques, higièniques o sanitàries que afectin el domicili".

El text concreta que es pot empadronar a veïns en infrahabitatges com barraques, caravanes, al carrer o, fins i tot, a una cova. Aquesta inscripció sense domicili fix, pensada també per a la gent sense llar que dorm carrer, és la que més cops utilitzen els alcaldes per justificar denegacions al registre municipal, argumentant falta de control.

Les habitacions rellogades il·legalment, un dels angles morts

El secretari general de Junts Jordi Turull i diversos alcaldes del partit, com els alcaldes de Martorell i Olot, han qüestionat també que s'hagi de donar accés a drets bàsics a gent que ocupa il·legalment habitatges, tot i que la llei deixa clar que s'ha de fer. Molts batlles consideren que és donar un premi a persones que estan a un habitatge de manera delictiva.

En el cas dels immobles de lloguer, els propietaris han de donar el vist-i-plau per empadronar els seus llogaters, de manera que molts cops aquest argument s'utilitza per no inscriure a persones que ocupen (per la causa que sigui, que poden ser moltes) o que estan rellogades sense contracte, de manera il·legal.

En aquest punt, les entitats socials consideren que hauria de prevaldre el dret al padró per residir a un municipi, i que s'hauria de fer un padró sense domicili fix si la persona en qüestió viu en aquest habitatge i el seu propietari s'hi nega.