Existeix la cuina europea?

Barcelona

Existeix la cuina europea? I la mediterrània? Al programa especial de l'Aquí Catalunya des del Parlament Europeu hem volgut parlar també de gastronomia europea. Per això hem comptat amb la cuinera Maria Nicolau, perquè ens resolgui els dubtes i aclareixi els mites.

El que comença dient Nicolau és que la cuina europea no existeix. "La idea d'Europa existeix des de fa dos dies", explica. Per tant, "la idea de cuina europea és una entelèquia que només pot arribar a ser útil si vols fer una simplificació barroera de la diversitat que hi ha a tot un continent per explicar-li a un turista". La cuinera parla de diverses capes, una primera, la més superficial, destinada per turistes. Per sota hi trobaríem la capa conquistada per la indústria alimentària, que homogeneïtza, i arran de terra es troba la diversitat real que "entronca amb les diferències territorials, de clima, de religions, amb les tradicions històriques..." Per tant, Nicolau afirma que tota aquesta diversitat no es pot posar dins del mateix sac i anomenar-ho cuina europea.

I la cuina mediterrània?

El concepte de dieta mediterrània ens convida a preguntar-nos què entenem per cuina mediterrània. Va ser una idea encunyada des del món anglosaxó que "ens veu des de lluny i pinta sobre un mapa i decideix que aquesta gent deu menjar el mateix", explica Nicolau. D'aquesta manera, s'esborra tota la diversitat i es converteix en 4 directrius que realment no ha existit mai. Un dels exemples és la triada mediterrània: vinya, olivera i blat. Però, pel que fa a la vinya, cal tenir present que el 62% del Mediterrani, amb països com Turquia o el Marroc, són musulmans i no prenen alcohol. "Així es fa un flac favor a la realitat de la diversitat cultural" segons Nicolau, i afirma que aquest concepte de cuina mediterrània acaba resultant en desplaçar altres realitats. "La cuina mediterrània és colonialista" proclama la cuinera.

"Cada cop que parlem de cuina mediterrània deixem de parlar de cuina catalana" afirma Maria Nicolau. I de cuina catalana podem parlar? Ja al segle passat diversos pensadors com Josep Maria Sagarra o Josep pla havien tingut aquesta discussió, entenent que aquests conflictes formaven part d'una conversa sana sobre el país, la cultura i la gastronomia. "La cuina és com una llengua", explica Nicolau, "que s'escampen com una basa d'oli i no es regeixen per les fronteres creades artificialment ni pels marcs ideològics". Posa d'exemples la cuina italiana o la cuina alemanya, que apareixen quan es creen els respectius estats. Segons la cuinera les idees de cuines nacionals serveixen per promocionar l'estat a l'exterior. "La cuina és una eina que han fet servir els dictadors".

I Anglaterra?

Existeix el tòpic que a Anglaterra la gastronomia és més aviat pobra i simple. Però això té una explicació, segons Maria Nicolau. I és que aquest país va ser el primer a industrialitzar-se i, per tant, els primers a abandonar el camp. Perden la connexió camp-ciutat. A més, han de dissenyar menjar per alimentar als soldats al front, que necessita una indústria alimentària que comença a dissenyar el menjar en llauna, el pa de motlle, els processats, el menjar concentrat en pastilles, entre altres. Tota aquesta enginyeria naval es filtra cap a la societat civil, fent que els rebosts britànics es buidin de menjar fresc. "Es perden tres generacions que no tenen contacte amb el medi rural" explica Nicolau, i això genera que es deixen de transmetre les receptes. Es trenca la cadena de transmissió de la cultura culinària. Però paral·lelament. Anglaterra i particularment Londres es va convertir en la metròpoli amb més diners. Es van concentrar cuines de tot el món, i "hi ha la possibilitat de menjar el menjar de qualsevol part del món per un preu assequible". Segons Nicolau "els grans restaurants indis estan a Londres".

La patata i la burocràcia a Europa

Maria Nicolau també ha volgut parlar de la relació entre la patata, el blat i la burocràcia europea. Amb l'arribada de la patata a Europa es va poder alimentar de forma barata a una gran quantitat de població. Gràcies a mantenir aquest augment de població el continent es va poder fer fort. "La predominança del món nord-occidental europeu a l'època de les colònies ve, en part, gràcies a les patates" apunta Nicolau. La diferència entre Europa i Amèrica és que, tot i que ambdós tenien patata, el segon no tenia blat. La diferència és que el blat és més fàcil d'emmagatzemar i de robar, ja que no pesa. Arran d'això es van inventar els notaris, la policia, els jutges, per regular tots aquests possibles robatoris de blat. "La nostra estructura burocràtica va fer possible la supremacia europea", explica Nicolau, que proclama el blat com eina de guerra.