Per què aplaudim?

Barcelona

Carla Simón va rebre 11 minuts d'aplaudiments al Festival de Cannes per la seva pel·lícula Romeria. Però aquest no ha estat l'aplaudiment més llarg de la història del festival. El rècord el té "El laberint del faune", amb 22 minuts seguits. Per això, a l'Aquí Catalunya, ens hem preguntat per què aplaudim. Per resoldre aquest dubte hem conversat amb José Mansilla, antropòleg urbà i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Mansilla ha definit els aplaudiments com "una forma d'expressar aprovació de forma col·lectiva". És un element que ens connecta els uns amb els altres, amb expressions grupals de suport. Hi ha evidències que alguns primats fan servir les palmes de les mans per cridar l'atenció dels seus companys. Les foques grises també fan servir aquesta forma de comunicació, per demostrar força i domini. Però la diferència és que els humans ho fem "de forma col·lectiva, és un element que ens connecta", explica Mansilla.

"Aplaudir és una acció totalment social"

"Es fa sempre quan hi ha gent", explica Mansilla. Però l'aplaudiment també és una forma de control social. Quan tot un grup aplaudeix, i una persona no ho fa, és jutjada i observada. I viceversa, si ningú aplaudeix i només ho fa una persona sola és mirada de forma estranya.

Mansilla afegeix que hi ha moltes formes d'aplaudir. Explica que a les corrides de toro la gent no aplaudeix, sino que es treuen el mocador i celebren, com a forma d'exhibició. "Al 15M es van posar de moda els aplaudiments dels sords", explica Mansilla, que consisteixen a alçar les mans i moure-les, sense fer soroll. Xiular és una altra forma de celebrar o cridar l'atenció. El que tenen en comú totes aquestes accions és que tot i que poden començar de manera individual acaben adquirint un caire col·lectiu. Dins dels aplaudiments picant les mans també hi ha moltes variants, com "l'americano", que va de poc a més, o uns més ràpids i compassats.

L'antropòleg explica que els aplaudiments també tenen un punt de classisme. A determinats tipus de celebració o actes socials d'alta cultura està molt mal vist aplaudir, "perquè se suposa que és una cosa que trenca l'ambient". També es feien servir aplaudiments per cridar al servei de casa.

Quan vam començar a aplaudir?

No hi ha registre del primer aplaudiment. Però sí que es poden trobar referències a aplaudiments a la Bíblia, com a forma de mostrar alegria i adoració. També és probable que els egipcis els fessin servir de la mateixa manera. Però, aplaudiments així com s'han vist a Cannes, es creu que van néixer a l'Antiga Roma. En aquesta època les obres de teatre incloïen la paraula "plaudite" al final de les escenes, i aquest es creu que és l'origen de la paraula aplaudiment.

Fins i tot ha existit la figura d'aplaudidor professional. Al segle XVI es van popularitzar els aplaudidors per contracte quan un poeta francès va regalar entradas a canvi de forts aplaudiments. A partir d'aquí aquess aplaudidors van començar a assistir a espectacles per tota França, amb la funció de dirigir les ovacions. L'any 1820 va obrir una agència professional d'aplaudidors

Més quantitat que qualitat

Segons un estudi de "Journal of the Royal Society Interface" la possibilitat que es comenci un aplaudiment depèn del volum mitjà dels aplaudiments dels altres. El volum dels aplaudiments no està necessàriament vinculat a la qualitat de l'espectacle, explica l'estudi, sinó a la intensitat de l'aplaudiment inaugural. També fan falta poques persones per parar d'aplaudir: amb què dues o tres persones parin d'aplaudir, la resta del grup ho farà.