Raisa, la rapera musulmana que es va treure el vel: "La solució no és discriminar les dones en espais públics"

Barcelona

El debat sobre si s’ha de restringir l’ús del vel islàmic no és nou, però és ara, amb l’auge de l’extrema dreta al nostre país, que irromp amb força a l’agenda política i mediàtica. Fa temps que a Junts es preparen per surfejar l’onada d’Aliança Catalana: Sílvia Orriols ha crescut agitant la islamofòbia, i ahir ho va tornar a fer amb una moció per prohibir el vel islàmic. I a Junts els va tocar fer equilibris: coincideixen en el fons —prohibir el vel islàmic a les escoles i el burca i el niqab a tots els espais públics—, però van votar-hi en contra perquè el redactat d’Aliança Catalana destil·lava xenofòbia.

No és la primera vegada que el debat sobre el vel i el burca s’obre pas a Catalunya. De fet, fa 15 anys ja va ser molt present arran dels intents d’alguns ajuntaments de limitar-ne l’ús. En aquell cas van ser ajuntaments governats pel Partit dels Socialistes de Catalunya. El cas més paradigmàtic va ser el de l’Ajuntament de Lleida, que l’any 2010, amb Àngel Ros com a alcalde, va intentar prohibir l’ús del burca i del niqab als equipaments públics municipals. Reus va seguir un camí similar, tots dos a través de modificacions a les seves ordenances municipals. Una entitat musulmana va portar el cas als tribunals i, finalment, el Tribunal Suprem va anul·lar la mesura amb l’argument que els ajuntaments no poden limitar drets fonamentals com la llibertat religiosa, i que només una llei orgànica estatal podria permetre aquest tipus de restriccions, tal com ha recordat l’advocada experta en dret nacional i internacional de família Carmen Valera.

Però no tot és blanc o negre: vel sí o vel no, a ulls de l’artista, psicòloga i comunicadora Imane Raissali (més coneguda com a Raisa). El debat “és molt més profund”, defensa, i considera que es comet “l’error de categoritzar les persones, de polaritzar”. Afirma que les dones “ja són vulnerables”, per la qual cosa imposicions i prohibicions com aquestes atempten contra els drets de les persones. Creu que “sovint oblidem que la solució no és discriminar-les encara més en els espais públics”. Sobre la possibilitat d’establir una ‘prohibició’ sobre aquesta qüestió, veu “lògic” que pugui generar-se un efecte de resistència entre les dones que porten vel, ja que pot interpretar-se, afirma, com un atac a la identitat.

En el seu cas, va ser l’any 2022 quan va decidir treure’s el vel i ho va anunciar amb un vídeo a TikTok que ràpidament va superar el mig milió de visualitzacions. Va deixar de portar-lo després de 13 anys, una decisió “que no va ser fàcil”, però sobre la qual ja feia temps que hi reflexionava. Ho va fer després de molts insults i fins i tot amenaces de mort —aquest últim va ser el detonant per treure-se’l, perquè ja no se sentia identificada amb allò que representa. Tot i això, reconeix que ara li és difícil mirar aquesta polèmica des del punt de vista de les dones que no porten mocador.

“Mai sabrem quina dona porta el vel islàmic per imposició i quina ho fa per convicció”. En aquesta entrevista al programa Aquí Catalunya, recorda que “no totes les musulmanes pensem igual, ni volem el mateix ni compartim la visió sobre la religió”. Segons el seu punt de vista, ajuda més “crear espais perquè puguin sortir a explicar-se i compartir com ho viuen”. Raisa defensa que s’han de respectar les normes dels espais: “Si vols ocupar un lloc, has de respectar les seves regles; però si aquestes entren en conflicte amb drets com el de portar el que vulguis, aquí és on hi ha el problema”. Matisa que no és el mateix el burca que el niqab; sobre aquest últim, creu que és on hi ha més dubtes. Davant d’aquesta polèmica, considera que s’ha imposat la islamofòbia al masclisme.

El perquè del debat, avui

L’investigador sobre racisme institucional i professor de la Universitat de Girona, Aliou Diallo, també lamenta que el debat se centri en el vel. “El debat no ha d’anar per aquí. No n’hi ha. El que ens hauríem de preguntar és per què estem parlant d’això justament ara”, ha dit en una entrevista a Aquí Catalunya. Diallo s’ha mostrat crític amb Aliança Catalana, però també amb Junts: “L’extrema dreta està arrossegant altres partits. Es fan els forts amb els febles perquè això és el que dona rèdit electoral”. Segons l’investigador, les dones musulmanes tenen molts altres drets vulnerats: “En tenen molts d’altres de desprotegits i aquests no importen als partits”.