Marta Cerdà: "El disseny gràfic salva vides"

Barcelona

El disseny, com tants sectors, viu un temps crucial per la irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA): "Estem en un moment en què es decidirà si els propers anys el disseny passa a la mà de les màquines o no. He fet aquest llibre per explicar per què l'humanisme en el disseny és important i com repercuteix a les nostres vides", diu Marta Cerdà al 'Tot és comèdia'. La dissenyadora gràfica, una de les més reconegudes del país (ha treballat per Vogue, Nike o The New York Times) acaba de publicar 'Sobreviure al disseny' (Anagrama).

Disseny vital

L'assaig de Cerdà posa a l'abast del lector conceptes bàsics sobre disseny, un món que ens toca a tots perquè tot el que ens envolta, des del cartell publicitari que penja del fanal del carrer fins el tipus de lletra amb la que estàs llegint aquest text, han estat dissenyats per algú. Un disseny que, fins i tot, pot salvar vides a la carretera. Marta Cerdà posa com a exemple Margaret Calvert, una professional de 89 anys "a qui no se li ha fet prou justícia", que a mitjans dels segle passat va idear el sistema de senyalització de trànsit del Regne Unit que van acabar adoptant la majoria de països del nostre entorn, i en parla "perquè el disseny es mou entre aquestes dues coordenades, una feina molt tècnica, com podria ser la de Calvert, i l'art, que podria ser una feina més expressiva".

La bellesa

Marta Cerdà és del parer que aquest art, la bellesa d'un disseny, ens pot fer aixecar l'ànim, i per això es lamenta que ja fa temps que "estem entrant en un utilitarisme ultra bèstia, i les grans corporacions ja només tenen en compte aquesta utilitat. El tema de la bellesa avui dia dia es veu com una cosa estúpida, sobrera, capritxosa. Fins i tot l'ornament està molt mal vist". Un exemple evident és la desaparició dels rètols antics dels nostres carrers: "Hem perdut des dels materials nobles, que duren molt de temps, a les lletres, úniques, que no les veus en cap lloc més, a la no estandardització. Els rètols son un reflex de la cultura i s'haurien de protegir"

Tipografia

Cerdà és una enamorada de la forma de les lletres i la cal·ligrafia, i també en parla en el llibre amb una mirada històrica perquè la tipografia és política, poder i identitat: "Totes s'han fet servir durant la història. Igual que s'ha fet servir la llengua, s'ha fet servir la tipografia. A l'Imperi Romà amb les lletres capitals romanes, que les van estendre per tota Europa. Carlemany ho va fer amb la Carolíngia. Després la Fractur, la lletra gòtica a Alemanya, que l'emperador Maximilià I va encarregar perquè representés a Alemanya, i llavors els nazis la van agafar per representar-se a través d'aquesta lletra".