Eva Comas-Arnal, escriptora: "Mercè Rodoreda em cau molt bé"

Barcelona

Eva Comas-Arnal, escriptora gavanenca i fervent seguidora de Mercè Rodoreda, ha compartit recentment les seves reflexions sobre la seva vida i carrera literària en una conversa al 'Llapis de Memòria' .

"Entusiasta és un sentiment que em defineix", afirma Comas-Arnal, subratllant la seva dedicació a l'escriptura. Aquesta passió es reflecteix en la seva admiració per Rodoreda, especialment per la manera com l'autora catalana aborda els somnis en les seves obres. "Tots els autors que m'agraden tracten molt bé els somnis, en català la que ho fa més bé és la Mercè Rodoreda", comenta, destacant la importància dels somnis en la narrativa de Rodoreda.

La influència de Rodoreda en la vida de Comas-Arnal va començar a l'escola, on va tenir un moment clau escoltant les primeres pàgines de "La Plaça del Diamant". "Recordo perfectament el dia quan ens van fer un dictat i jo vaig tenir una epifania, el primer capítol de la Plaça del Diamant em va quedar marcat", explica. Aquesta experiència va ser el punt de partida de la seva fascinació per l'obra de Rodoreda, tot i que el seu escriptor preferit és Robert Louis Stevenson.

La seva novel·la "Mercè i Joan" explora els moments més foscos de la vida de Rodoreda i la seva parella, Joan, durant la Segona Guerra Mundial. "El que em vaig proposar és explicar els moments més foscos d'aquesta parella, lligats a la Segona Guerra Mundial", explica Comas-Arnal. La novel·la narra la relació entre Mercè i Joan, i els anys que aquest va passar treballant als camps d'internament dels nazis. "Vaig tenir por? Sí, però és bo sobreposar-se a les pors", afirma.

La vida personal de Comas-Arnal també ha estat marcada per moments difícils, que han influït en la seva trajectòria. "Des dels 4 fins els 6 anys, la meva família és com si hagués tingut mala sort, es van produir moltes morts", recorda. En aquests anys, va ser cuidada per la seva tia Cisqueta, qui li explicava històries de la Guerra Civil i de la seva família. "No només t'alimentes del menjar, a vegades hi ha aliment per l'ànima i que t'expliquin la història de la teva família", reflexiona.

Per altra banda, Comas-Arnal també parla de la seva família i de la influència que han tingut en la seva vida. "La història i la vida de les persones es defineix per la història i la vida dels seus avantpassats", comenta, destacant la importància del seu avi en la seva vida. També menciona la seva relació amb la música, que considera similar a l'escriptura. "El fet d'escriure és el mateix que cantar", diu, subratllant la connexió entre les dues formes d'expressió.

Comas-Arnal recorda amb afecte la seva etapa escolar, marcada per les celebracions lligades a la cultura catalana. "A l'escola hi havia Jocs Florals i en vaig guanyar alguns", explica. També destaca la seva educació privilegiada, tot i les dificultats personals. "No me n'adonava, i vaig tenir una educació privilegiada", comenta, recordant els anys escolars de l'escola Garbí

La Playlist del Llapis de Memòria d'Eva Comas-Arnal

• Tonight we fly - The Divine Comedy
• In the mood - Glenn Miller
• La presó de Lleida - Marina Rossell
• Sols m'acompanya la ràdio - N'gai N'gai
• Tannhäuser - Wagner
• I don't want a lover - Texas
• I wish I knew how it would feel to be free - Nina Simone
• Cat people - David Bowie