Es posposa la votació sobre l'oficialitat del català a la UE per manca d’unanimitat

Barcelona

Diversos països de la Unió Europea continuen expressant els seus dubtes financers i legals sobre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec, a l’inici de la reunió on els Vint-i-set tractaran la qüestió. El debat s’està celebrant, però hi ha molts dubtes que l’assumpte es pugui votar aquest dimarts davant la manca d’unanimitat.

«Espero que no hàgim de votar avui perquè la qüestió no està madura», ha dit el ministre finlandès d’Afers Europeus, Joakim Strand, a la seva arribada al Consell d’Afers Generals de la UE, que se celebra aquest dimarts a Brussel·les.

En aquest sentit, ha apuntat que cal prendre’s «molt seriosament» els «dubtes legals» que han expressat oralment els serveis jurídics del Consell de la UE sobre l’adequació de la qüestió amb l’article 55 del Tractat de Lisboa referent a les llengües originals en què està redactat.

En la mateixa línia, la ministra sueca d’Afers de la UE, Jessica Rosencrantz, ha assegurat que «Suècia i diversos altres països han mostrat dubtes durant aquest procés, sobre l’avaluació jurídica i sobre l’avaluació dels costos».

També la ministra d’Àustria per a Europa, Claudia Plakolm, ha subratllat que «encara hi ha qüestions legals i sobre els costos».

Juntament amb Finlàndia, Suècia i Àustria, la negativa prové principalment dels països bàltics, per la por que s’obri un precedent perquè es reclami l’oficialitat d’altres llengües minoritàries com el rus o el turc. També França recela, per les possibles demandes de corsos i bretons, igual que Croàcia.

En canvi, Dinamarca i Eslovènia han avançat que no s’oposaran que el català, l’eusquera i el gallec es converteixin en llengües oficials de la UE, en cas que finalment la qüestió sigui sotmesa a votació.

La ministra d’Afers Europeus danesa, Marie Bjerre, ha reconegut a la seva arribada a la cita que «és una qüestió molt important per a Espanya» i que ha tingut ocasió d’abordar-la amb el secretari d’Estat per a la UE, Fernando Sampedro, que és qui representa Espanya en aquesta cita.

Unanimitat dels Vint-i-set

La UE estudia aquest dimarts la proposta espanyola sobre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a les institucions europees, per a la qual el Govern ha d’aconseguir la unanimitat dels Vint-i-set.

Les darreres setmanes, l’Executiu de Pedro Sánchez ha intensificat els contactes amb els seus socis europeus i intentarà fins a l’últim moment aconseguir el suport que necessita la seva petició. Perquè la petició espanyola tiri endavant ha de ser aprovada per unanimitat o almenys no rebre cap veto de cap dels altres 26 estats membres.

Per intentar vèncer les reticències que encara tenen diversos socis perquè la UE passi de 24 a 27 llengües oficials, el Govern ha introduït canvis en la seva proposta inicial, que es remunta l'agost de 2023.

Així, Espanya preveu que la traducció de la legislació de la UE als tres idiomes es faci per fases, a partir de 2027, començant primer pels reglaments des de l’any 2017 i deixant per a més endavant la resta de decisions, com les directives comunitàries.

La lògica del gaèlic

Es continuaria així una lògica similar a la que es va adoptar amb el gaèlic, que es va convertir en idioma oficial de la UE el 2007, dos anys després que ho sol·licités Irlanda, tot i que les lleis no es van començar a traduir fins al 2015, per la manca de traductors disponibles.

Espanya, a més, insisteix que assumirà el cost que suposaria traduir la legislació comunitària al català, l’eusquera i el gallec, que segons una estimació preliminar de la Comissió Europea, basada precisament en l’experiència del gaèlic, ascendiria a 132 milions d’euros.

El Govern al·lega també que els tres idiomes estan reconeguts com a llengües cooficials a la Constitució espanyola i que ja es poden utilitzar a les Corts Generals, tant al Congrés com al Senat, per la qual cosa la UE hauria d’acceptar la seva oficialitat, una demanda que l’Executiu va elevar a Brussel·les a petició de Junts per Catalunya.

Albares: "El camí és irreversible"

En declaracions a TV3, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha detallat que hi ha 20 països que "estaven en condicions d'avançar" per avalar el reconeixement del català, el basc i el gallec. "Hi ha hagut set països que consideraven que necessitaven més feina", ha afegit el ministre per argumentar els "dubtes financers i jurídics" d'aquests estats, que han obligat a posposar la votació. Albares, que ha comentat que aquest dimarts es posarà en contacte amb els seus homòlegs d'aquests set països per reforçar el missatge del Govern, ha expressat que el camí de l'oficialitat de les llengües cooficials d'Espanya és "irreversible".

Reaccions

El Partit Popular ha fet un comunicat on remarca que Europa "li ha dit a Pedro Sánchez que la UE no és moneda de canvi amb l'independentisme que el va portar a la Moncla i que el manté al poder". En unes declaracions, el president del partit, Alberto Núñez Feijoo, ha assegurat que complir les exigències dels partits nacionalistes s'havia de fer amb "els diners de tots els espanyols", fent referència al cost de 138 milions d'euros anuals que significaria l'oficialitat de les tres llengües a la UE.

Al mateix temps, les paraules de Feijoo han tingut la resposta de Carles Puigdemont a la xarxa X: