Jaime Lorente: "He arribat a odiar al Denver de 'La casa de papel'"

Barcelona

Jaime Lorente (1991) és un dels actors més reconeguts a Espanya, per ser el Denver a 'La casa de papel' i el Nano a 'Élite', però ara també el podeu veure a la nova pel·lícula 'Hamburgo', de Lino Escalera, fent de Germán. Construir el personatge assegura que no ha estat fàcil, perquè el film toca un tema molt sensible: una màfia que mou milions d'euros prostituint dones. "Quan vaig rebre el guió vaig sentir el desig de posar-me a les mans d'Escalera", explica en aquesta entrevista a l'Aquí Catalunya. Ja sabia com treballava, havia vist la primera pel·lícula del cineasta -'No sé decir adiós'-, per això no va tenir dubtes.

Posar-se a la pell del Germán li ha canviat el punt de vista sobre aquesta realitat que viuen el drama tantes dones a Espanya, que no troben alternativa a la prostitució. "A través d'això hi ha moltes dades que se m'han posat damunt la taula i que m'han canviat la manera d'entendre les coses", raona. El més difícil del seu personatge és que "és una persona que està constantment fugint de si mateix", uns fets que l'obligaven a descobrir un relat intern que expliqués aquesta necessitat de fugir constant. "Vam assajar moltíssim", recorda. Per què atrapen tant aquestes històries? "Perquè tot plegat amaga capes que ens interpel·len a tots", reflexiona.

Jaime Lorente creu en les segones oportunitats perquè a la vida n'ha necessitat dues, tres i quatre vegades, "les coses que hem fet malament diuen molt de nosaltres, però el que ens defineix és el que volem fer bé, un sempre està a temps de donar un fer cop de timó". El personatge de Germán demostra que és impossible canviar tornant al lloc d'on vols fugir.

Sobre el seu paper a 'La casa de papel', té clar que el millor va ser que ara pot viure de la feina que sempre ha volgut fer: actuar i poder seguir explicant històries. Però aquesta passió té blancs i negres. "El pitjor és que et fa perdre el nord", reconeix. Creu que un no s'ha de reduir a la feina, que un ha de fer "un exercici de realitat". "He arribat a odiar a Denver", reconeix, "ara només hi tornaria amb amor". Afegeix que ha passat per moltes fases, que s'ha victimitzat per l'èxit, per la fama, "perquè la gent només em considerava un personatge, només era el Denver, per això vaig arribar a odiar el personatge". El que passa és que amb el temps s'ha adonat que era una perspectiva equivocada: "era un afortunat però amb una mala gestió".