Pau Ribas: "M’ho he passat molt bé en aquest camí"
Al ‘Què t’hi Jugues!’ entrevistem Pau Ribas, llegenda i capità del Joventut de Badalona, que s’acomiada del bàsquet professional després de 20 temporades
Pau Ribas: "M’ho he passat molt bé en aquest camí"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Pau Ribas, capità del Joventut de Badalona, anuncia la seva retirada del bàsquet professional. 20 anys a l’elit acomiaden una llegenda del bàsquet català. Al ‘Què t’hi Jugues!’ entrevistem a Pau Ribas.
20 temporades plenes d’èxit
De l’octubre de 2005 al maig de 2025. La carrera de Pau Ribas és pletòrica. La temporada 2008-2009 ja va debutar, a la Penya, com a capità del primer equip. Campió de l’Eurocup el 2014 (Valencia Basket), bicampió de la Copa del Rei (Barça), or al Mundial de 2019 i or a l’Eurobasket de 2015 amb la selecció espanyola. Després de passar per diversos equips, el 2020 va tornar a Badalona. 359 partits oficials, a l’espera de tancar una etapa brillant.
El bàsquet sempre ha estat present a la vida de Pau Ribas. De fet, amb 4 anys ja va començar a jugar. “Soc de Badalona. El meu pare va jugar a la Penya i la meva mare jugava a bàsquet. Només néixer em van fer soci del Joventut”, menciona el capità. “M’ho he passat molt bé en aquest camí”, apunta Pau Ribas. I no només de manera professional, menciona: “també de nen. Recordo derbis contra el Barça i ho he gaudit molt”.
Pau Ribas: "era un bon moment per retirar-me"
Pau Ribas tenia un any més de comtracte amb el club verd-i-negre. Tot i això, ha decidit retirar-se sense exhaurir-lo. “Sempre, quan acaba la temporada, parlo amb la directiva. Aquesta temporada el meu rol ha baixat tot i que l’equip ha anat bé”, sosté. En aquesta línia, afirma que “vam arribar a un acord, amb el club, i és un bon moment de fer-ho”.
Al ser preguntat per si vol continuar lligat, però a la banqueta, Pau Ribas consolida que “no tinc clar si vull ser entrenador. Vull fer alguna cosa que m’apassioni”. Finalment, exposa al ‘Què t’hi Jugues!’ que “necessito un període de parlar amb gent que em formi, i esperar una bona oportunitat”.
