Albares acusa el PP d'anar contra la Constitució: "El camí del català és irreversible, que perdin tota esperança"

Barcelona

Aquesta vegada la batalla de l'oficialitat del català, el basc i el gallec tampoc no s'ha guanyat a Europa, però el govern de Pedro Sánchez està disposat a continuar lliurant-la. Ho ha deixat clar el ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, en una entrevista al programa Aquí Catalunya: "si algú creu que per deixar passar el temps abandonaré, que perdi tota esperança, aquest camí és irreversible". Missatge del titular d'Exteriors, que és qui està capitanejant aquesta missió per a aconseguir que, d'una vegada per totes, els 27 acceptin que el català entri en el club de les llengües oficials europees.

Per al ministre, la contra campanya orquestrada per part del Partit Popular per boicotejar el tema del català -que Sánchez va prometre a Puigdemont que desbloquejaria- és "escandalosa" i "inconcebible". Des del seu punt de vista, l'actitud del principal partit de l'oposició va "contra la Constitució i contra l'Estatut". Fa ja dos anys que Espanya va portar per primera vegada la petició perquè les llengües cooficials de l'Estat fossin reconegudes al si de les institucions europees i Albares posa aquí l'accent: "no és un capritx, no és una cosa nova, l'escandalós és que qui tingui dubtes sigui un espanyol".

La pròxima oportunitat per a intentar-ho és el 24 de juny, quan el Consell d'Assumptes Generals de la UE torna a reunir-se. El ministre admet que és una opció tornar a plantejar aquesta qüestió coincidint amb aquesta cimera, que tindrà lloc per Sant Joan. De fet, confirma la seva intenció d'asseure's "immediatament" amb els representants dels estats (almenys set) que han forçat l'ajornament de la votació, "per a treballar junts i trobar una redacció conjunta perquè per fi les nostres llengües siguin reconegudes".

"L'important és que ho aconseguim", subratlla Albares, que insisteix que des de l'executiu estan fent "tot el necessari, parlant amb tots els estats membres per a cobrir tots els dubtes que tinguin". "Què volen saber?", s'ha preguntat, "el preu unitari de cada tros de paper? Doncs posem-ho, però fem-ho ràpid".

En relació a les reserves expressades per determinats països, ha repetit que des del govern espanyol s'han compromès a sufragar els 134 milions d'euros que han calculat que costaria aquesta oficialitat del català, el basc i el gallec. I sobre els dubtes jurídics, el ministre defensa la legalitat de la mesura perquè, entén, "té encaix en els tractats europeus" i assenyala que "altres estats com Irlanda i Malta tenen més d'una llengua oficial". A més, recorda que els tractats advoquen per "defensar la identitat nacional de cada estat" i que a Espanya, aquesta realitat "és plurilingüe".