Martí Perarnau: "No hem de tenir por amb Lamine Yamal, perquè ell no té por de res"

Barcelona

"No hem de tenir por amb Lamine, perquè ell no té por de res", defensa Martí Perarnau. "Lamine Yamal és un dels representants dels catalans arrauxats. El català és seny o rauxa. La història ens demostra que el català ha triomfat amb rauxa, sense por. El català del seny és el de la por. Aquests nanos son catalans arrauxats, gent d'aquí que no tenen por de res", ha explicat el periodista en una conversa amb el 'Què t'hi Jugues'.

Perarnau presenta 'El fútbol y su filosofía', un llibre que acaba de publicar sobre l'origen dels diversos estils de joc i el pensament d'entrenadors i jugadors sobre el mateix esport.

"L'origen del joc del Barça s'ha de buscar en els catalans", explica l'ex atleta olímpic. "Els pobles juguen segons la seva manera de ser. Els catalans som d'una manera i juguem d'una manera. Ja ho va escriure Gamper en articles que va publicar, amb un joc associatiu i ofensiu. Després van arribar els escocesos i ara juguem amb aquesta barreja catalano-escocesa", detalla.

I els alemanys? El Barça ha tingut diversos entrenadors alemanys: "La història del Barça és molt clara. És una barreja híbrida de catalans, escocesos, hongaresos i holandesos. Ara els alemanys s'hi han apuntat, perquè son molt llestos, però no han deixat petjada. Ara veurem si la deixa Flick".

Molts recorden la mítica arenga de Johan Cruyff a la prèvia de la final de al Copa d'Europa del 1992. Mítica, perquè cap jugador ha reconegut que el tècnic holandès la digués al vestidor. Però aquesta frase té un origen, que explica Perarnau: "La frase sortiu i gaudiu és d'Hugo Meisl. Seleccionador mític d'Àustria del 1910 fins que va morir el 1937. Va vetar Matthias Sindelar per jugar massa bonic. Un dia van perdre a Nuremberg i va dir que havien jugat massa bonic. Sindelar li va respondre que havien jugat massa poc bonic i el seleccionador el va fer fora de la selecció durant tres anys".

Tal i com repassa en el llibre, Perarnau assegura que els entrenadors son filòsofs. No només entrenen i alineen l'equip. "Els entrenadors repassen conceptes de la vida: la felicitat, la mort, jugar, vèncer, la glòria. De fet, Del Bosque fa una diferència entre com emocionar els teus jugadors i com no interrompre la dinàmica del joc amb crits i escarafalls a la banda, perquè els atabales".

Les grans influències

Per a Martí Perarnau, els entrenadors més influents de la història del futbol son Herbert Chapman i Johan Cruyff, per les seves innovacions. I Guardiola? "Pep no és un gran innovador, ha agafat invents antics i els ha col·locat en el context actual, els ha evolucionat. Per exemple, va implantar la doble M de Chapman al Bayern i li va funcionar molt bé".