La polèmica pel 'negre de Banyoles', un tema superat?

Ara fa 25 anys, un home d'origen africà s'exhibia naturalitzat (és a dir, preparat amb tècniques de taxidèrmia) en un museu de Banyoles, el museu Darder. Hi va arribar el 1916. Va ser retirat després d'una llarga campanya de protestes que van posar de manifest una mirada racista. De forma popular, però no despectiva, era conegut com "el negre de Banyoles". Aquest divendres, pel programa 'Aquí Catalunya' hi han passat diverses personalitats destacades banyolines que han donat resposta a aquesta pregunta: és encara un tema del qual es parla? O ja ha quedat superat?

Qui creu que aquest tema ja està superat és l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. "Sí que es cert que la remodelació del museu del 2003 al 2007 ve perquè despres de la polèmica, s'arriba a acord amb govern de l'estat perquè amb l'entrega del negre de Banyoles a Botswana, el ministeri d'afers estrangers arriba a un acord amb el municipi per remodelar el museu, que es passa a dir Museu Darder - Centre d'interpretació de l'Estany, on hi ha una part de la col·lecció de 25.000 peces exposades; i després el centre d'interpretació i uns espais polivalents". Però després d'això, la polèmica es va acabar. De fet, puntualitza que "a Banyoles no hi va haver polèmica", defensa l'alcalde, "es va aprofitar la conjuntura dels Jocs Olímpics, tenint en compte que Banyoles era subseu, per crear aquesta discussió".

"Jo no estic d'acord que s'oblidi la polèmica", reivindica Dolors Bramon, filòloga i historiadora, professora emèrita d'estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. Enmig del debat també sobre els frescos de Sixena, "el negre es va fer malbé i ara ningú sap on és".

El Museu Darder - Centre d'interpretació de l'Estany és un dels equipaments més antics de la demarcació. Es va inaugurar l'any 1916, fruit de la donació de les col·leccions d’història natural del barceloní Francesc Darder i Llimona al municipi de Banyoles. Des de llavors, pràcticament no s'havia ni tocat.

El 2003 el consistori va fer-hi una reforma integral i durant cinc anys va estar tancat al públic. Amb aquesta reforma es va situar la col·lecció natural del segle XIX i principis del XX a la planta soterrada. L'objectiu d'aquesta exposició és que els visitants entenguin i recreïn com era la visió de les ciències naturals abans. A la primera planta hi ha un espai d'interpretació de l'estany. Amb l'aigua com a fil conductor, s'explica als usuaris del museu el recorregut que segueixen les gotes de pluja que cauen a l'Alta Garrotxa fins que arriben a l'estant, els estanyols, els brolladors i les fonts que hi ha al Pla de l'Estany.