Què hi ha de cert de la llegenda del monstre de Banyoles i quins animals viuen a l'estany?

Ras i curt: no hi ha monstre. Hi ha cançons infantils i rondalles, i hi ha finals diversos a la llegenda del famós monstre que vivia a l'estany de Banyoles, però el que és clar és que no hi ha cap mena de ser màgic amagat a les profunditats. El que sí que hi ha són nombroses espècies d'animals i vegetació importants de preservar, tal com assegura la biòloga i divulgadora Evelyn Segura.

El de Banyoles és l'estany natural més gran de Catalunya, i també un dels més singulars des del punt de vista geològic i ecològic. L'Estany de Banyoles es va formar fa uns 250.000 anys, durant el període quaternari, a causa de processos tectònics i càrstics. A l'Alta Garrotxa, l’aigua de la pluja s’infiltra en el terreny format per roques calcàries, que són permeables. Aquesta aigua subterrània es mou cap al sud a través de canals i galeries naturals formats per la dissolució de la roca, un procés conegut com a carstificació. Quan aquesta aigua subterrània arriba a la zona de Banyoles, es troba amb un obstacle: la falla de l’Empordà. Aquesta falla separa dues zones: a l’est, un bloc de material impermeable que s’ha elevat, i a l’oest, el terreny permeable on es troba l’estany.

L’aigua no pot continuar horitzontalment perquè el material impermeable actua com una barrera. Així, l’aigua es veu obligada a pujar cap amunt, travessant les esquerdes i fissures del terreny fins a aflorar a la superfície, formant l’estany. Aquest procés també ha provocat enfonsaments del terreny, creant grans embuts coneguts com a dolines. La unió d’aquestes dolines ha donat lloc a la forma actual de l’estany, que recorda un 8.

Descubre la nueva app de Cadena SER Te ofrecemos una mejor experiencia de audio y video

Descargar

La Ramona, una llegenda famosa

"La Ramona és una llegenda més recent però molt estimada", explica la biòloga. "Era una carpa mirall que va viure a l'estany durant més de seixanta anys, arribant a pesar 15 kg. Va ser introduïda durant la Festa del Peix de 1910, quan els nens i nenes van llançar peixos a l’estany. La Ramona es va fer famosa perquè els visitants li donaven cacauets, i es va convertir en una mena de mascota per als banyolins".

A l'estany s'hi han identificat més de 20 espècies de peixos, 200 d’ocells, i també amfibis, rèptils i mamífers. Una espècie molt especial: la nàiade Unio ravoisieri. És un mol·lusc d’aigua dolça molt fràgil, en perill d’extinció, i l’Estany de Banyoles és l’únic lloc de la península on encara es conserva i a la conca del Fluvià Viu enterrada al fons del llac i pot viure fins a 80 anys.

Un altre animal que neda pel fons és el peix sol. Aquest peix va ser introduït, no forma part de la biodiversitat autòctona, és originari de l'Amèrica del nord. A més dels seus vistosos colors, turquesa amb reflexos metàl·lics espectaculars, és un peix petit però agressiu. El mascle construeix un niu al fons i defensa els ous amb molta fermesa. més del 99% dels peixos de l’estany són espècies introduïdes, com la carpa, el peix sol, el black bass i la perca. A la nit, i ja en terra ferma, abunden granotes i gripaus que canten.

Que per cert... per què se li diu "estany" i no "llac"? Tot i que sovint s'utilitzen com a sinònims, hi ha algunes diferències entre un estany i un llac. "Un estany és una massa d'aigua relativament poc profunda i de mida menor, on la llum solar pot arribar fàcilment al fons, afavorint el creixement de plantes aquàtiques arrelades", explica l'experta. En canvi, un llac és més gran i profund, amb una estratificació tèrmica més marcada i una biodiversitat més diversa.

A Catalunya, el terme “estany” s’utilitza habitualment per designar masses d’aigua com aquesta, tot i que l’Estany de Banyoles és tan gran que sovint se’l considera un llac. La profunditat mitjana és de 14 metres; tot i que hi ha llocs on s'ha descobert embuts de surgència que arriben als 120m de profunditat.