Marc Buxaderas: "Les meves cames es van independitzar i aquest cop va durar més de deu segons"

Barcelona

L'hem vist a Mare de sucre, Els àngels no tenen fills i aquest últim mes d'abril omplint la sala gran del Teatre Lliure amb Fantàstic Ramon. Marc Buxaderas (1999) és dels actors incondicionals de la dramaturga Clàudia Cedó, però des del 2023 omple escenaris també pel seu compte. El monòleg Spasticity torna a la Villarroel després d'haver-s'hi estrenat ara fa dos anys.

Els àngels

Van diagnosticar-li paràlisi cerebral tetraplègica espàstica. Aquesta última paraula és la que dona nom a l'obra, i al voltant de la qual gira tot plegat. "L'espasticitat és com aquella típica amiga pesada que no et pots treure de sobre. Les meves cames són autònomes, es van independitzar i aquest cop va durar més de deu segons (riu). És allò que t'acompanya tota la vida". Una vida que li va canviar quan li va aparèixer l'oportunitat de dedicar-se al món de la interpretació professionalment. "Jo feia periodisme a l'Autònoma, però no l'he acabat. Quan vaig començar em va venir a buscar la Clàudia (Cedó) i m'ho va girar tot. He tingut la sort que han caigut diversos àngels que m'han ajudat a fer carrera. I ella és un d'aquests àngels", diu Buxaderas.

Els jetas

El fil conductor del monòleg és una rutina que no està lliure d'accidents explicada des de l'humor més sarcàstic. "Intentem denunciar la barrera moral que tenim. Soc molt pesat amb no fer xerrades plenes de moralines, ni alliçonar sobre res. Si fas una xerrada seriosa, la gent no acaba entrant. En canvi, si hi poses humor s'hi acosten més", afirma. Els primers deu minuts, el públic tempteja el terreny. "Es presenta de cop un tio amb cadira de rodes, que a més a més va lligat de cames i sembla que vingui d'una festa sadomasoquista... diguéssim que no convido a l'optimisme quan surto a l'escenari. A la gent li costa una mica riure al principi, però la intenció és aconseguir treure's l'armadura i burlar-nos de la societat". El jo mai mai amb preguntes sobre haver utilitzat lavabos o places de pàrquing per a discapacitats posa els espectadors entre les cordes. "El semàfor és jeta, mini jeta o atenuant. És el moment que menys controlo, però la interacció amb ells és el meu preferit", destaca l'actor.

El ros i l'interessant

La seva carrera no només és al teatre. D'aquí poc rodarà un curtmetratge sobre l'assistència sexual i la masturbació. On sembla que no s'atreviria, és amb el musical. Això li deixa al seu germà. "Hi ha el teatre de text que és el de la panxeta, que soc jo, i els actors musicals com ell, que està com un toro per poder aguantar la funció". Jan Buxaderas (Jo mai mai, 3Cat) ha estat a Madrid protagonitzant El llibre del Mormó. "Tant de bo fer alguna cosa plegats. Estan sonant cants de sirena per algun lloc, però encara hem d'esperar", comenta.

La nit

El monòleg acaba amb la nit, anant a dormir i repassant les esperances que té en una societat que diu integradora i acollidora (noti's la ironia). "Somio amb un món on tots siguem iguals, un món on ningú s'hagi d'amagar per ser com és, tingui la diversitat que tingui. Un món on per fi hi hagi accessibilitat universal, que ens està costant i costarà. Però que hem de lluitar per aconseguir", conclou. Marc Buxaderas estarà a La Villarroel el 7 i 8 de juny.