Alfred Garcia: "Encara no hem descobert tot el potencial que té el català per enamorar a qualsevol persona del món"

Alfred Garcia (1997) està presentant el seu nou àlbum, 'T'estimo es te quiero', que creu que haver-lo publicat en l'era de la immediatesa i de l'èxit de la música urbana "és transgressor". Ho afirma el mateix artista que també descriu el seu nou treball com "música d'arrel".

"La música en català viu un bon moment", explica en aquesta entrevista a l'Aquí Catalunya, "però és menys catalana que mai" lamenta el cantant, que les troba "més americanes que d'aquí". "Escoltar música catalana no és només que estigui en aquesta llengua sinó que soni mediterrània, que puguem caçar-la abans d'escoltar l'idioma", i posa l'exemple de Peret, que abans que arrenqui a cantar "ja sabem que és rumba catalana". La música catalana defensa que s'ha de reivindicar com a gènere, "aquest disc rescata el so català, més que la lletra catalana".

Tenia molt clar que volia anar cap a aquesta sonoritat, "els que cada matí ens despertem amb il·lusió tenim dins nostre un somni de nen, i és el que volia reflectir amb aquest disc: les nits de Sant Joan que tots tenim a dins".

"Les cançons van i venen", reflexiona, "tot depèn del subconscient i del que has viscut". Aquests temes els ha escrit per algú castellanoparlant, d'aquí ve el sentit del títol de l'àlbum. L'Alfred estima en català encara que ho pugui cantar en castellà. "Estic intentant, des de la humilitat, donar la volta a aquest clixé que el català és un idioma limitat: per què si el portuguès o l'italià han fet la volta al món, el català no pot? Crec que encara no hem descobert tot el potencial que té el català per enamorar a qualsevol persona del món", comparteix. No sap si farà la volta al món amb aquest disc, però és el missatge que ha volgut perseguir. "Aquestes cançons tenen la missió d'unir les persones" sentencia.

En aquesta entrevista també confessa algunes de les cançons que li hagués encantat escriure. Diu que en són moltes, però cita a Pedro Guerra, "un dels meus grans referents". L'altre dia van coincidir cantant junts a Gran Canària, i allà Guerra va cantar un vers que el va enamorar: "Lo hago todo solo con los dos a la cabeza". Revela que li hagués encantat escriure ell aquest tema, o també l'últim disc de Guitarricadelafuente o de Jorge Drexler, dos grans referents per l'Alfred. "Jo només intento fer bones cançons, però realment només soc un autor que canta", diu divertit.

En aquesta indústria, l'Alfred defensa que com a totes les professions "hi ha coses que t'agraden més o menys", però que no deixa de ser una feina més, i que en realitat "totes les indústries són salvatges si agafen un gran volum". En el seu cas, se sent afortunat per haver-se pogut dedicar al que li agrada, que és escriure cançons. La clau, apunta, és envoltar-se d'un gran equip. "La diferència entre un grup o equip és que en el segon cas, l'objectiu és comú: en el meu cas és que les cançons arribin al màxim de gent possible", manifesta.

Com a exrepresentant d'Eurovisió, ha volgut valorar l'actuació de Melody, "una persona que ha estat impecable amb els mitjans, que ha fet una gran promoció, va fer una bona actuació, va ballar i cantable impecable amb grans ballarins, i bona escenografia". I afegeix que "si ens fixem només en el resultat, anem malament; el més important és el camí que ha fet des del Benidorm Fest, i ha fet "una feina impecable".