"Sempre al darrere", la feina d'un mànager

Barcelona

Hi ha algú que està sempre al costat de l'artista, el mànager. Aquella figura que, entre bambolines, darrere un vel d'anonimat, gestionen tot allò que després brilla a l'escenari. Ells acorden actuacions i entrevistes dels artistes, però gairebé mai ningú els pregunta sobre la seva feina, indispensable pel desenvolupament d'un artista.

Aquesta vegada, El Balcó ha ajuntat quatre mànagers que, junts, porten com a mínim una vintena d'artistes que han actuat aquest any al Primavera Sound. Ells són l'Aina Pociello, mànager i fundadora d'Allau Management, especialitzada en artistes femenines com la Clara Peya, la Paula Valls o la Llum, que ha debutat aquest any al Primavera; la Mar Rojo, vicepresidenta de Dones a la Indústria de la Música, mànager, booker i programadora independent que ara mateix està treballant amb artistes com Judaline o Natalia Lacunza; també l'Anna Romeu, directora de Primavera Labels, segell discogràfic del Primavera Sound, mànager de Núria Graham i booker de cantants com Amaia; i Quique Ramos, també part del Primavera Labels i representant de Ciutat, LaBlackie o Derby Motoreta’s Burrito Kachimba.

El binomi de l'artista

Quan es pensa en un mànager la imatge és la d'algú que sempre està al costat de l'artista i, si no, amb el telèfon empegat a l'orella. I més o menys és així. "Què no fa un mànager?", s'ha preguntat Romeu.La feina d'un mànager es resumeix en la d'acompanyar l'artista. "Per mi és un combo indissociable, un sense l'altre no existeix", ha reflexionat Pociello, "els dos tenen la responsabilitat de fer avançar un projecte comú". En aquest sentit, hi ha dues parts, la primera és l'estratègica. Saber què vol l'artista i, tal com explica Ramos, "ajudar-lo a endreçar-ho i aconseguir-ho". La segona part és l'emocional, perquè mànager i artista comparteixen molt temps junts, cosa que fa que es formi una relació molt íntima que a vegades costa de separar de la feina, i el mànager ha d'estar allà: "L'artista és una persona i tot el que li passa pot arribar afectant la feina", ha apuntat Romeu.

Tot plegat ho ha de fer el mànager amb una "visió estratègica" de tota la carrera de l'artista, ha assenyalat Rojo: "Tu ets el referent per la resta de l'equip, el punt 'd'unió". L'objectiu d'això és poder prendre les decisions en funció de la direcció que vulgui agafar l'artista en la seva carrera. Ara bé, el mànager és només un conseller, no pot prendre mai les decisions pel seu artista. Un exemple d'això és tot el que ha passat amb els artistes que han decidit actuar o no en els festivals relacionats amb el fons proisraelita KKR: "Els valors i les opinions polítiques dels artistes són seves, nosaltres posem pros i contres i tenim clars els nostres valors, però són ells els que surten a l'escenari i donen la cara", ha apuntat Ramos.

La confiança

Anar en la mateixa línia és indispensable per tenir una bona relació mànager-artista, tot i que a vegades hi hagi canvis de mànager: "Forma part de la nostra feina i el medi on ens desenvolupem", ha reflexionat Pociello. Els artistes són persones "amb desitjos i objectius que evolucionen" i això fa que també evolucioni la persona que els acompanya. En aquest sentit, Romeu ha considerat que un mànager ha de ser "conscient de si està donant el que necessita l'artista", ja que si arriba un moment en què "ja has fet tot, el millor és fer un pas al costat.

Pel que fa al tipus d'artistes que porten els mànagers, tot depèn del tipus d'agència on es treballa. Pociello, per exemple, que té la seva pròpia agència, acostuma a portar artistes que puguin tocar en els circuits on té contactes, que tenen "carreres paral·leles". En canvi, Romeu i Ramos que treballen dins l'equip del Primavera Labels el que intenten és desenvolupar projectes diferents, "artistes que no puguin ocupar l'espai de l'altre".

L'exigència de la feina

El management ha evolucionat molt els últims anys en molts aspectes, com el del gènere, però sobretot ha canviat pel que fa al paper de l'artista dins de la feina dels mànagers: "Hi ha factors que fan que l'artista hagi d'estar més implicat en coses que abans eren externes", com per exemple la comunicació i les promocions de la música. Ara "la meitat de la comunicació depèn de l'artista", ha detallat Ramos.

D'aquesta realitat en són responsables sobretot les xarxes socials, on l'artista "s'expressa com a tal i com a persona", ha assegurat Rojo. Ara bé, això no significa que els mànagers tinguin menys feina, sinó més, perquè són ells els qui els acompanyen en tot: "Ja no és una nota de premsa, ara s'ha de publicar 10 segons de la cançó, fer 10 tiktoks...", ha bromejat. L'exigència sempre hi és en la feina del mànager, però aquesta professió funciona com una muntanya russa que culmina en les maquetes o els escenaris: "Tens moments de crisi, però quan veus la gent gaudir de l'artista veus que tot val la pena".