I què fem ara que els nostres carrers són plens de turistes?

Barcelona

Fa uns anys el radiofonista americà Garrison Keillor va donar la volta al món amb un acudit irònic on assegurava que havien estat "luxes com l'aire condicionat els que van enfonsar l'imperi romà". "Amb les finestres tancades" -deia Keillor-, "no van sentir com s'apropaven els bàrbars". Aquesta cita surrealista ha servit en diverses ocasions com a metàfora de conseqüències indesitjades i s'alça ara també com una bona manera d'explicar el boom del turisme a Catalunya.

En un moment en què les xifres de visitants baten rècords continuats mes rere mes, i havent tancat l'any 2024 amb gairebé 20 milions de turistes, Catalunya s'enfronta ara a com limitar les conseqüències d'una massificació turística que ens ha enxampat amb les finestres tancades: durant dècades el país ha mirat als visitants estrangers només com una gran fonts d'ingressos, que ara ha arribat en alguns indrets a una situació límit.

Ampliar

Cerrar

L’estiu s’apropa i molts municipis catalans ja es preparen per una nova temporada de pressió turística. Davant l’afluència massiva de visitants i l’augment de pisos turístics, diversos ajuntaments alerten de la manca de recursos per fer front a l’increment de despeses en serveis essencials com la neteja, la seguretat o el transport públic. La situació ha reobert el debat sobre la sostenibilitat del model turístic i ha portat alguns governs locals a posar sobre la taula mesures fiscals i reguladores que fins fa poc semblaven impensables.

Una desena d’alcaldes i regidors han compartit la seva diagnosi i propostes en converses organitzades per SER Catalunya, on tots ells han coincidit en una certesa: el turisme és necessari, però s'ha d'estar a l'aguait per determinar quin és el seu límit.

El repte principal, els pisos turístics

Una de les primeres preocupacions compartides pels municipis és l’impacte dels habitatges d’ús turístic. Després que Barcelona hagi convertit la lluita contra aquests habitatges en eix central de la seva política, ara aquest maldecap s'ha estès també a altres poblacions.

Mentre la capital catalana ha optat per intentar esborrar poc a poc tots els pisos turístics de la ciutat, a Torredembarra la regidora de turisme Jovita Baltasar explica que han decidit aturar la concessió de noves llicències com a mesura preventiva. "No hem sobrepassat el límit, però no donem noves llicències. La situació està paralitzada", afirma. A més, aquest consistori de la costa daurada és un dels primers que demana un estudi per conèixer el límit del turisme en un dels seus aspectes, en aquest cas per determinar el volum màxim assumible de pisos turístics.

De fet, la massificació és transversal a tota la costa catalana i la idea d'intentar xifrar quins són els nivells assequibles de turisme, també comença a ser-ho. Els 245 quilòmetres que separen Torredembarra de Cadaqués no son cap fre per que totes dues ciutats hagin optat per una mesura similar. En el cas dels empordanesos, que es veuen en una situació límit, han encarregat un estudi per establir quin és el màxim de visitants que pot acollir el poble sense col·lapsar-se.

Ampliar

Cerrar

Els efectes del turisme en l'habitatge són encara més greus a Vielha, al Pirineu, on fa anys que van posar fre a les llicències, però tot i així no s'han desfet dels problemes. L’alcalde Juan Antonio Serrano assegura que la pressió al mercat del lloguer ha forçat alguns veïns a viure en autocaravanes durant la temporada alta, que en el seu cas és a l'hivern: “En zones llunyanes a les grans ciutats, la situació del lloguer encara és pitjor perquè no hi ha zones on sigui fàcil construir”, denuncia. Pel batlle aranès, els pisos per a visitants són el principal causant de friccions entre estrangers i locals: "Aquesta modalitat d'allotjament és la que provoca la turismofòbia, perquè és la que causa les massificacions i la manca d'habitatge assequible".

Una factura cada cop més elevada

Si l'habitatge és el que més tensiona els veïns, el que més preocupa als ajuntaments de pobles turístics sovint és el sobrecost de servis al que han de fer front a l'estiu. El creixement de la població aquests mesos implica un increment directe de la despesa municipal. A Calafell, l’alcalde Ramon Ferré explica que han hagut de reforçar serveis bàsics com la neteja, la seguretat, la recollida de residus o fins i tot l’abastiment d’aigua. A Cambrils, on la població es triplica durant l’estiu, la regidora Patrícia de Miguel detalla que han incorporat tecnologia com drons per vigilar les platges i garantir la convivència.

Ampliar

Cerrar

La situació es repeteix a Salou, un dels punts més turístics del Camp de Tarragona. L’alcalde Pere Granados recorda que la població arriba a rebre "fins a 8 milions de visitants anuals, si es compten tant el turisme de costa com el que atrau PortAventura". En aquesta línia, Granados reclama més implicació del Govern català per desenvolupar noves infraestructures i defensa la creació d’una “Àrea Bàsica de Policia” que permeti reforçar la seguretat a l’estiu, quan la delinqüència també augmenta.

Els serveis col·lapsats

Aquest cúmul de visitants genera alhora un col·lapse als serveis, que impacta directament en la saturació dels hospitals comarcals, i dels serveis de mobilitat. En tots dos sectors, el turisme planteja diverses preguntes de resposta complexa. És sostenible tenir un hospital preparat per 100.000 persones, tot i que potser durant l'any només en fan ús 30.000 habitants? És viable dissenyar una línia d'autobús pensant només en les urbanitzacions turístiques, tot i saber que la majoria de mesos ningú agafarà aquest servei?

Aquesta darrera complexitat és la que desconcerta El Vendrell, ciutat amb moltes urbanitzacions i una població estacional molt variable. L’alcalde Kenneth Martínez explica la dificultat de dimensionar la xarxa d’autobusos: “Com has de fer una xarxa de línies d’autobús per una persona al dia?”, es pregunta, tot fent referència als mesos d’hivern. Durant l’estiu, en canvi, la demanda es dispara i sovint no hi ha transport suficient per cobrir el trajecte entre la platja i les urbanitzacions.

Els incomptables turistes d’un sol dia

Per si no fós prou complicat dimensionar els habitants temporals, alguns nuclis turístics es troben amb un repte encara més espinós, una altra font de pressió turística: els visitants d'un sol dia, és a dir, que no pernocten però saturen igualment els serveis i infraestructures durant unes poques hores. A Cadaqués, el regidor de Medi Ambient, Ismael Vila, n'adverteix: "Aquest tipus de visitants col·lapsen les carreteres i el casc antic durant una o dues hores". Per reduir l’impacte, el municipi ha decidit limitar el nombre de creueristes que arriben diàriament des de Roses. A partir de l’agost, només 450 persones podran desembarcar a la platja d’Es Portal.

Ampliar

Cerrar

A Tarragona, la regidora Montse Adan també reconeix el problema dels visitants d'un sol dia, sobretot de càmpings, que hi van a passar "només un dia dels tres o quatre que s'allotgen en algun càmping" d'una població propera, i per tant, no paguen impostos a la ciutat.

És en aquest context que entre alguns dels nuclis més tensionats els ha començat a rondar una idea al cap. Aplicar una taxa a aquests visitants, tal i com fa Venècia. És un projecte encara embrionari, però ja atrau l'interès d'alguns ajuntaments. De fet, a Cadaqués, el regidor Vila assegura que no descarta aquesta via, tot i no tenir-la ara mateix sobre la taula: "En un futur potser sí que haurem d'acabar aplicant una taxa".

El maig de l'any passat, la batllessa de Sitges, Aurora Carbonell, també va assegurar a SER Catalunya que entenia "perfectament" els motius d'aquesta taxa veneciana. "Cal aprofundir-hi i estudiar-ho bé, però és evident que en un futur necessitarem una taxa turística així", sentenciava llavors Carbonell.

Ara bé, en altres municipis, com Roses, no ho veuen clar. Prefereixen no aplicar restriccions que poden ser arbitràries. El seu regidor de turisme, Fèlix Llorens, rebutja fórmules com la taxa diària implantada a Venècia: “Si poses una guixeta, passes a ser un parc temàtic. Has de triar què ets, un poble o un parc?”, afirma. A més, Llorens posa sobre la taula el dubte tècnic i filosòfic: "Saber què és un turista no és fàcil. El veí del poble del costat és un turista? I el que ve a una segona residència el consideres turista?"

Ampliar

Cerrar

Les segones residències, maldecap per als municipis

Precisament el visitant de cap de setmana representa un repte important per als ajuntaments de municipis turístics, especialment en zones costaneres o l'alta muntanya. Tot i que les segones residències aporten ingressos a través d’impostos com l’IBI, aquests habitatges sovint estan desocupats gran part de l’any, però quan arriben els propietaris, ja sigui a l’estiu o en caps de setmana, la pressió sobre els serveis municipals es dispara: augmenta el consum d’aigua i energia, la generació de residus, la demanda de seguretat i sanitat, i l’ús d’infraestructures com carreteres o clavegueram.

Entre les mesures innovadores proposades hi ha la d'aplicar una taxa a les segones residències. L’alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano, n'és el principal defensors: "Ens haurien de permetre als ajuntaments aplicar un nivell superior d'impostos. No seria com la taxa turística, en funció de si dorms o no, sinó una taxa lineal". Serrano considera que aquest és el fenomen que genera turismofòbia al Pirineu: "A Vielha no hi ha problemes quan els hotels són plens, sinó quan les segones residències estan llogades els caps de setmana. Ja sé que una segona residència paga IBI, però un hotel també, i bé que paga taxa turística".

Ampliar

Cerrar

Al Vendrell, l’alcalde Kenneth Martínez apunta que sí que caldria aplicar algun tipus de taxa, tal i com proposa l'alcalde de Vielha, però només en casos concrets: "Gravar específicament les segones residències em planteja dubtes, però sí que gravaria les segones residències que s'utilitzin com a activitat econòmica, encara que sigui només alguns dies de l'any".

Un dilema als ajuntaments

A llarg termini, molts ajuntaments defensen la necessitat de noves figures fiscals per finançar els serveis que exigeix el turisme. El debat és obert. A Cadaqués coincideixen amb el diagnòstic, però dubten del remei: "És veritat que les segones residències generen incertesa amb els serveis", considera el regidor de medi ambient, Ismael Vila, però alhora dubta de les conseqüències d'anar "gravant sempre al turisme".

Ampliar

Cerrar

El mateix pensen a Torredembarra, on la regidora Jovita Baltasar descarta aquesta taxa, perquè considera que al municipi molts propietaris de segona residència hi fan vida habitual durant l'any, especialment els caps de setmana: "És cert que hem de regular els pisos turístics, però les segones residències no són el problema".

Viure del turisme

La proposta més polèmica és aplicar impostos temporals més elevats als comerços i restaurants durant els mesos de més facturació. És una mesura que només defensa de moment l’alcalde de Vielha, qui argumenta que si els comerços es lucren amb el turisme, els municipis haurien de rebre’n part del benefici: "Quan hi ha tanta gent, el supermercat ven més menjar, la gasolinera ven més gasolina, el farmacèutic ven més, el paleta té més feina i pot cobrar més cara la hora. D'alguna manera els ajuntaments que vulguin haurien de poder cobrar una taxa", assevera Serrano.

Ampliar

Cerrar

Tot i ser un assumpte de país, l'òptica amb què s'enfoca el turisme varia en funció de la comarca i del municipi. La voluntat de molts municipis de posar-li límits, però també hi ha veus que alerten de les conseqüències de restringir-lo. A Llavorsí, al Pirineu, l’alcalde Josep Vidal és clar: “Nosaltres ho volem tot”. Vidal admet que el poble pateix despoblament i que, ara per ara, el turisme —especialment el vinculat als esports d’aventura— és vital per mantenir la vida econòmica local: "El necessitem per a què hi hagi ambient a les botigues, consum i hi hagi gent als bars i restaurants".

Convertit en un motor econòmic, en les darreres dècades el turisme ha generat cada vegada més externalitats i els veïns dels llocs més tensionats han començat a organitzar-se també per protestar. "Fins al 2010 tota Espanya vivia del turisme, no hi havia turismofòbia i cap municipi s'empobria" -conclou l'alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano-. "El problema és que hem permès la crescuda d'un tipus de turisme que ho destrossa tot".

A l'acudit de Garrison Keillor, l'imperi romà es distreia amb la comoditat de l'aire condicionat i per això no sentia l'arribada els bàrbars. A Catalunya, el confort de poder viure tot l'any del turisme estival han estovat el mal de panxa provocat per milions de rodes de maletes. Però alguns veïns ja comencen a intuir els bàrbars. A Barcelona, per exemple, ha passat a ser costum que en les manifestacions contra el turisme una de les principals pancartes sigui: "Decreixement o barbàrie".