Com regular el turisme: les solucions de deu ajuntaments catalans

Barcelona

L’estiu s’acosta i molts municipis catalans ja es preparen per una nova temporada de pressió turística. Davant l’afluència massiva de visitants i l’augment de pisos turístics, diversos ajuntaments alerten de la manca de recursos per fer front a l’increment de despeses en serveis essencials com la neteja, la seguretat o el transport públic. La situació ha reobert el debat sobre la sostenibilitat del model turístic i ha portat alguns governs locals a posar sobre la taula mesures fiscals i reguladores que fins fa poc semblaven impensables.

Una desena d’alcaldes i regidors han compartit la seva diagnosi i propostes en trobades organitzades per SER Catalunya, on ha quedat clara una idea: el turisme és necessari, però cal posar límits.

Pisos turístics: fre a noves llicències i crisi d’habitatge local

Una de les primeres preocupacions compartides pels municipis és l’impacte dels habitatges d’ús turístic. A Torredembarra, la regidora de turisme Jovita Baltasar explica que han decidit aturar la concessió de noves llicències com a mesura preventiva. "No hem sobrepassat el límit, però no donem noves llicències. La situació està paralitzada", afirma. El consistori està pendent d’un estudi que ha de determinar el volum màxim assumible de pisos turístics.

Ampliar

Cerrar

La situació és encara més greu a Vielha, al Pirineu, on fa anys que van posar fre a les llicències, però els efectes encara són molt visibles. L’alcalde Juan Antonio Serrano assegura que la pressió al mercat del lloguer ha forçat alguns veïns a viure en autocaravanes durant la temporada alta. “En zones llunyanes a les grans ciutats, la situació del lloguer encara és pitjor perquè no hi ha zones on sigui fàcil construir”, denuncia.

Una factura cada cop més elevada

El creixement del turisme implica un increment directe de la despesa municipal. A Calafell, l’alcalde Ramon Ferré explica que han hagut de reforçar serveis bàsics com la neteja, la seguretat, la recollida de residus o fins i tot l’abastiment d’aigua. A Cambrils, on la població es triplica durant l’estiu, la regidora Patrícia de Miguel detalla que han incorporat tecnologia com drons per vigilar les platges i garantir la convivència.

Ampliar

Cerrar

La situació es repeteix a Salou, un dels punts més turístics del Camp de Tarragona. L’alcalde Pere Granados recorda que la població arriba a rebre fins a 8 milions de visitants anuals, si es compten tant el turisme de costa com el que atrau PortAventura. Granados reclama més implicació del Govern català per desenvolupar noves infraestructures i defensa la creació d’una “Àrea Bàsica de Policia” que permeti reforçar la seguretat a l’estiu, quan la delinqüència també augmenta.

Transport públic i serveis col·lapsats

Un altre dels colls d’ampolla detectats és la mobilitat. El Vendrell, amb moltes urbanitzacions i una població estacional molt variable, en pateix les conseqüències. L’alcalde Kenneth Martínez explica la dificultat de dimensionar la xarxa d’autobusos: “Com has de fer una xarxa de línies d’autobús per una persona al dia?”, es pregunta, tot fent referència als mesos d’hivern. Durant l’estiu, en canvi, la demanda es dispara i sovint no hi ha transport suficient per cobrir el trajecte entre la platja i les urbanitzacions.

Els turistes d’un sol dia, un nou maldecap

A la massificació derivada de l’allotjament, s’hi afegeix una altra font de pressió: els visitants que no pernocten però saturen els serveis i infraestructures durant unes poques hores. A Cadaqués, el regidor de Medi Ambient, Ismael Vila, adverteix que aquest perfil de turisme col·lapsa el centre històric i les carreteres. Per reduir l’impacte, el municipi ha decidit limitar el nombre de creueristes que arriben diàriament des de Roses. A partir de l’agost, només 450 persones podran desembarcar a la platja d’Es Portal. A més, s’ha encarregat un estudi per establir quin és el màxim de visitants que pot acollir el poble sense col·lapsar-se.

Ampliar

Cerrar

A Tarragona, la regidora Montse Adan també reconeix el problema dels visitants d'un sol dia, sobretot de càmpings, que hi van a passar "només un dia dels tres o quatre que s'allotgen en algun càmping" d'una població propera, i per tant, no paguen impostos a la ciutat.

Una possible taxa a aquests visitants, tal i com fa Venècia, atrau l'interès d'alguns ajuntaments. De fet, a Cadaqués, Vila assegura que no descarta aquesta via, tot i no tenir-la ara mateix sobre la taula: "En un futur potser sí que haurem d'acabar aplicant la taxa".

Altres municipis, com Roses, prefereixen no aplicar restriccions. El seu regidor de turisme, Fèlix Llorens, rebutja fórmules com la taxa diària implantada a Venècia: “Si poses una guixeta, passes a ser un parc temàtic. Has de triar què ets, un poble o un parc?”, afirma.

Ampliar

Cerrar

Més taxes turístiques: debat obert entre els alcaldes

A llarg termini, molts ajuntaments defensen la necessitat de noves figures fiscals per finançar els serveis que exigeix el turisme. Entre les mesures innovadores proposades hi ha un impost a les segones residències. L’alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano, és un dels principals defensors d'aquest impost: "Ens haurien de permetre als ajuntaments aplicar un nivell superior d'impostos. No seria com la taxa turística, en funció de si dorms o no, sinó una taxa lineal". Serrano considera que aquest és el fenomen que genera turismofòbia al Pirineu: "A Vielha no hi ha problemes quan els hotels són plens, sinó quan les segones residències estan llogades els caps de setmana".

Assegura que aquestes propietats són sovint una de les fonts de malestar entre la població local, ja que concentren molta activitat en caps de setmana o a l’estiu. “Abans de 2010, tothom vivia del turisme i no hi havia turismofòbia. El problema és aquest tipus de turisme que ho destrossa tot”, sentencia.

Les segones residències, maldecap per als municipis

El visitant de cap de setmana representa un repte important per als ajuntaments de municipis turístics, especialment en zones costaneres o de muntanya. Tot i que les segones residències aporten ingressos a través d’impostos com l’IBI, aquests habitatges sovint estan desocupats gran part de l’any, però quan arriben els propietaris, sobretot a l’estiu o en caps de setmana, la pressió sobre els serveis municipals es dispara: augmenta el consum d’aigua i energia, la generació de residus, la demanda de seguretat i sanitat, i l’ús d’infraestructures com carreteres o clavegueram.

Ampliar

Cerrar

Al Vendrell, l’alcalde Kenneth Martínez apunta que sí que caldria aplicar algun tipus de taxa, tal i com proposa l'alcalde de Vielha, però només en casos concrets: "Gravar específicament les segones residències em planteja dubtes, però sí que gravaria les segones residències que s'utilitzin com a activitat econòmica, encara que sigui només alguns dies de l'any".

Un dilema als ajuntaments

El debat és obert. A Cadaqués coincideixen amb el diagnòstic, però dubten del remei: "És veritat que les segones residències generen incertesa amb els serveis", considera el regidor de medi ambient, Ismael Vila, però dubta de les conseqüències d'anar "gravant sempre al turisme".

Aquesta càrrega als serveis no sempre ve acompanyada d’una compensació econòmica proporcional, ja que els serveis han d’estar dimensionats per a pics de població, però es mantenen tot l’any. Això dificulta una gestió sostenible i equitativa dels recursos municipals i pot derivar en un empitjorament dels serveis per als residents habituals.

Ampliar

Cerrar

Però no tots els municipis comparteixen la necessitat de nous impostos. a Torredembarra, la regidora Jovita Baltasar descarta la mesura, perquè considera que al municipi molts propietaris de segona residència hi fan vida habitual, especialment els caps de setmana, durant tot l'any: "És cert que hem de regular els pisos turístics, però respecte les segones residències no"

Viure del turisme

La proposta més polèmica és aplicar impostos temporals més elevats als comerços i restaurants durant els mesos de més facturació. És una mesura que només defensa de moment l’alcalde de Vielha, que argumenta que si els comerços es lucren amb el turisme, els municipis haurien de rebre’n part del benefici: "Quan hi ha tanta gent, el supermercat ven més menjar, la gasolinera ven més gasolina, el farmacèutic ven més, el paleta té més feina i pot cobrar més cara la hora. D'alguna manera els ajuntaments que vulguin haurien de poder cobrar una taxa", assevera Serrano.

Ampliar

Cerrar

Tot i la voluntat de molts municipis de posar límits, també hi ha veus que alerten de les conseqüències de restringir el turisme. A Llavorsí, al Pirineu, l’alcalde Josep Vidal és clar: “Nosaltres ho volem tot”. Vidal admet que el poble pateix despoblament i que, ara per ara, el turisme —especialment el vinculat als esports d’aventura— és vital per mantenir la vida econòmica local.

Amb opinions diverses, el que queda clar és que el debat sobre la sostenibilitat turística s’ha instal·lat al centre de les polítiques municipals. Amb la temporada alta a punt de començar, els ajuntaments catalans es preparen per fer front, un cop més, a l’estiu amb més gent, més pressió i més incertesa.