Allò que passa abans de la Selectivitat: "Estudiar, cafè, menjar i alguna sèrie per desconnectar"

Barcelona

"Estic contenta d'haver acabat batxillerat, perquè era molta pressió i molts exàmens, però alhora molt trista, perquè em sap greu pensar que ja no veuré cada dia els meus companys". És una de les primeres reflexions que ens va fer arribar l'Elisenda, alumna de l'Institut Lladonosa de Lleida a principis de maig. Juntament amb en Teo, la Júlia i la Laura, l'Elisenda va acceptar la nostra proposta: enviar-nos cada setmana una nota de veu explicant-nos com estaven, si ja havien acabat els darrers exàmens de batxillerat i sobretot, com s'organitzaven per preparar-ser per les PAU que en aquell primer missatge, al Teo li semblaven una cosa "molt llunyana".

EN Teo ha fet el batxillerat científic a l'Escola Sant Nicolau de Terrassa i fins a l'últim moment va estar dubtant a quantes assignatures es presentaria en la fase específica de les PAU. Ens va enviar el seu primer missatge 90 minuts després d'acabar el darrer examen del curs. Una darrera prova que va ser especialment difícil per la Laura, alumna de l'escola Vedruna de Girona, perquè li costava molt concentrar-se pensant en tot el que li venia a sobre després: 4 setmanes més d'estudi que volia planificar molt bé "per no deixar res per l'últim moment, com m'ha passat sovint durant el curs".

Completa el nostre pòquer la Júlia, alumna de l'institut Martí i Franquès de Tarragona, que no sap com li anirà les proves - necessita un 11,5 per estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, però si té clar on estarà divendres a la tarda. De camí a un festival, amb els amics.

Amb el títol sota el braç, pensant en la festa de graduació

A més de la nota de veu, cada setmana els joves ens enviaven el títol d'una cançó que identifiqués el seu estat d'ànim. La d'en Teo, aquella segona setmana va ser California Dreaming, perquè un cop superats els exàmens de millora de nota va optar per oblidar-se dels apunts uns dies i gaudir de la calor, de la piscina i dels amics. La Laura va passejar per la seva ciutat, engalanada pel Temps de Flors i va començar a assajar el Bohemian Rapsody que volia interpretar amb uns companys a la festa de graduació de l'escola. La Júlia va triar Voy con todo, de Ralphie Choo, molt feliç després de recollir a Barcelona un dels premis que atorga anualment el Consell de l'Audiovisual de Catalunya als millors treballs de recerca fets per estudiants de Batxillerat. El jurat va qualificar el seu documental, El castell invisible, com un bon treball periodístic que "descobreix la part menys òbvia de tot el que hi ha al darrer de la festa" dels castells. I l'Elisenda era l'única conscient que el calendari avançava i que ja només faltaven tres setmanes pel gran dia. En tot cas, apel·lava a Figa Flawas per recordar-nos que eren moments de Solucions i no problemes.

Noves estratègies per estudiar, el temps que passa volant i els nervis

A finals de maig tots quatre estudiants ja tenen més que interioritzada la rutina i la planificació de tot el que volen estudiar cada dia. "Ho he anat seguint, però a algunes coses li he dedicat més temps del que havia pensat i altres tasques encara no les he mirat", ens diu l'Elisenda. "Si no tinc un esquema previ, no m'organitzo" confessa Laura que ens explica que ha trobat una nova manera de consolidar aquells conceptes que se li resisteixen. S'ha fet unes targetes de color per tenir-les sempre a mà i anar-les repassant cada dia, fins que les grava a la memòria. La Júlia està amoïnada perquè necessita molta nota i no sap ben bé com preparar-se per a un examen pràctic com el de Dibuix.

La festa de graduació, els discursos emotius i "l'última farra abans de la selectivitat" han quedat enrere. Ara tot és tancar-se a l'habitació o a la biblioteca. "Estudiar, cafè, menjar i alguna sèrie per desconnectar" diu l'Elisenda que aquests dies ha trucat a una cosina que li ha aconsellat que intenti descansar i mantenir una actitud positiva. La Laura com en Teo, i en contra del consell dels professors, ha mirat alguns dels exàmens que s'han fet a la resta d'Espanya -on la selectivitat es va fer la setmana passada-. "Se m'ha fet estrany mirar exàmens en castellà", ens diu en Teo. "M'ha sorprès que algunes CCAA mantenen molta optativitat", explica la Laura, que diu que fer aquests exàmens l'han "tranquil·litzat".

Poques hores abans del primer examen, L'Elisenda diu que el que li fa més por és precisament el moment de seure davant la primera prova "perquè si arribes allà i et bloqueges, l'has cagat", diu. La Laura té un altre temor que ella mateixa qualifica d'irracional. "Escriure sense voler el meu nom al full d'examen i que me l'invalidin". Per la Paula el pitjor és que el seu tribunal queda lluny de casa, i haurà de fer un trajecte "una mica llarg" en cotxe. "El primer dia anirem tots perduts", sentencia. En Teo té clara la cançó d'aquesta setmana. "T'escriuré que sí que va ser fàcil. T'estic cantant la nostra història en un paper. Marxaré recordant tots aquells dies. I amb el somriure que tu sols sabies fer".