"Ens hem vist involucrats en un genocidi del qual estem en contra, no hem dubtat mai a fer Sónar"

Barcelona

Són les tres de la tarda i ja se senten els beats de la música electrònica del Sónar de dia. És la 32ena edició d'un festival fundat a Barcelona i que ha estat el debut de molts artistes que ara omplen estadis. I és també l'edició més polèmica que han viscut mai després que sortís a la llum que, com una vuitantena de festivals més, havia acabat en mans de diversos fons d'inversió, un d'ells el KKR, un fons proisraelià.

Molts han cridat al seu boicot, a no assistir-hi, perquè consideren que donar diners al Sónar és donar diners a aquest fons que té negocis en els territoris ocupats de Palestina. També molts artistes han cancel·lat les seves actuacions al festival i d'altres han decidit mantenir-les, argumentant que el Sónar sempre els ha recolzat i que el festival ha escoltat a la comunitat palestina, han suspès patrocinis d'empreses relacionades amb Israel i organitzaran debats sobre el tema dins del recinte de la Fira de Barcelona aquest cap de setmana.

Una crisi especial

El Sónar havia tingut altres crisis típiques dels grans festivals, però aquesta "ha estat especial", ha admès un dels seus fundadors, Enric Palau. Dins l'equip, ha estat una crisi que "s'ha parlat amb tots i totes les artistes, s'ha escoltat i s'ha acceptat el posicionament". Hi ha hagut també una "feina extra" de reprogramació, però el Sónar ha continuat venent entrades i en cap cas s'ha posat sobre la taula suspendre el festival: "Ens hem vist involucrats en una tragèdia, el genocidi de Gaza del qual estem en contra, però en cap moment hem dubtat a fer Sónar".

El que han fet és suspendre els patrocinis d'empreses relacionades amb Israel i també organitzaran uns debats sobre el tema per "parlar obertament de tot". En aquest sentit, Palau ha opinat que és el moment de parlar de "l'ètica del finançament dels festivals i de la cultura". Així doncs, la intenció dels debats és no només posar sobre la taula les problemàtiques a les quals s'enfronten, sinó també crear "unes guies que puguem aplicar en un futur".

La relació amb KKR

Palau ha assegurat que no han maleït haver venut el Sónar. Va ser el 2018, quan els tres socis fundadors —i un quart que s'havia sumat més tard— passaven la cinquantena i es començaven a plantejar "com enfortir i assergurar la continuïtat del festival". Van decidir que l'única manera era "suport empresarial" i després d'estudiar diverses maneres, van decidir entrar a un grup de festivals on només hi eren ells, Elrow de Barcelona i un festival hongarès: "Ens assegurava independència artística i de gestió". De fet, Palau ha admès que sense haver venut el Sónar, no sap si haguessin "superat la pandèmia".

Aquest grup va anar creixent i va acabar tenint 80 festivals. Va ser a finals de 2024 que va canviar l'accionariat i van entrar nous inversors, un d'ells KKR. Palau explica que no se'ls va consultar, només informar i ha assegurat que no tenien ni tenen "relació directa amb KKR".

Alteritats del Sónar

Una de les actuacions més esperades és la de la Maria Arnal que presenta 'Ama', un projecte que integra la intel·ligència artificial com a eina, i no com a substitut del talent humà. De fet, de fet, el Sónar ja disposa d'un espai, al congrés del Sónar +D, que es diu AI & Music que concentra actuacions, però també xerrades o tallers per entendre i aprendre el vincle entre les noves tecnologies i la creació musical.

Un dels pensadors i investigadors que hi ha participat és el Jordi Pons, investigador de l'empresa Stability AI, i que ha presentat una investigació sobre com els artistes utilitzen la IA per fer música. La majoria han estat experimentant amb aquesta eina per reivindicar que és possible ser artista i utilitzar la IA, no per substituir la feina artística, sinó com una eina més de creació. Un exemple és Maria Arnal, que ha cedit la seva veu perquè qui vulgui pot fer servir la seva veu com a pròpia: "És una conjunció entre el creador i la seva audiència". Això, ha explicat Pons, crea un "conflicte" sobre la propietat al voltant del qual es pot crear discursos artístics". Dins del seu estudi també ha identificat artistes que han "fusionat gèneres", com el tecno i la sardana, o que han explorat "noves sonoritats" per associar-les a la IA, com si fos un instrument més.