Juan José Millás: "El ChatGPT va respondre la millor entrevista que he fet mai"

Barcelona

Assegut a la novena planta d'un hotel a la Diagonal de Barcelona, Juan José Millás es pren el seu Roibos de després de dinar: "No prenc teïna a la tarda, dormiria encara pitjor". Als seus 79 anys Millás sap que necessita dormir menys però no com menys, si tres, quatre o cinc hores: "Hi ha dies que em desperto a les tres i ja estic sencer, podria treballar". En tot cas, el cafè i el té estan prohibits després de migdia. A partir d'aquest aclariment no se sap si el que continua responent és Juan José Millás o el seu segon cap que apareix en la seva última novel·la Ese idiota va a escibir una novela: "No ho sabreu mai", respon.

El que sí que confessa Millás és una vegada que va fer respondre el ChatGPT un qüestionari amb "les mateixes preguntes de sempre, d'aquells que fan "una mandra enorme" de respondre. Li va demanar a la IA que respongués i "va fer la millor entrevista que he fet mai a la vida". Un exemple, l'esdeveniment històric en què li hagués agradat estar a Millás. La resposta: L'oficina de correus on es va inventar la bústia de carrer. Un llibre? Alícia en el País de las Maravillas, com el llibre que li va "permetre ser estrany". Respostes molt Millás: "Va analitzar tot el que havia escrit i va donar la resposta perfecta".

(No) entendre el món

Però per escanejar la vida de Millás no cal ser el ChatGPT, ho pot fer qualsevol si s'esforça en llegir l'última novel·la que ha escrit, una novel·la que pretén ser una biografia dels "esdeveniments interns" de Millás, a diferència de El Mundo, una obra que mirava més enfora, que era més física. L'objectiu de l'escriptor era "veure l'ànima" per entendre què havia passat: "Jo no miro enrere amb nostàlgia, sinó amb curiositat". No per canviar què va passar, sinó la relació amb aquest jo passat que ja no és el jo present: "Quan he posat la vista enrere, he vist qui era, i no me'n sento responsable". Perquè per Millás, veure's als 30 és "sinistre". La definició de sinistre de Freud, "el simultàniament familiar i aliè".

"Jo he sigut bobo', admet sense dubte Millás. Al comprendre's a ell mateix ha comprès que no ha comprès mai el món: "Si ho hagués fet, hauria sigut banquer o arquitecte". L'entén ara? "Em vaig defenent, he fingit molt". Tot i això, un dels seus terrors és oblidar, encara que sigui oblidar que no ha comprès, perquè perdre la memòria és "perdre el jo, la identitat". I per Millás no s'hauria de poder perdre la identitat abans que la vida.

De moment, ens quedem amb la seva identitat plasmada en aquesta última novel·la que no serà última com sí que ho serà el reportatge que tan ell, com el seu altre jo, està buscant: "Un reportatge d'acomiadament". Juan José Millás —el real i el literari— està buscant un "tema petit que pugui fer gran". O això diu, ell o el seu segon cap... Qui sap? No ho sabrem mai.