El líder tribal que a Catalunya va ser només el negre de Banyoles

Barcelona

Molawa era el cap d'una tribu sudafricana, però a Catalunya era només el negre de Banyoles, un objecte, la peça 1004 del museu Darder. Es va exhibir durant quasi 100 anys en una vitrina. Estava dissecat, nu i amb unes plomes que no li pertanyien, només per fer-lo exòtic a ulls europeus.

Va costar anys, judicis i amenaces poder-lo tornar a la seva terra, en gran part pel sentiment de posessió que hi havia a Banyoles. Ara el documentalista, Fèlix Colomer, ha dirigit un documental, 'El negre té nom' que recorda la polèmica que va esclatar quan els mitjans internacionals es van fer ressò de la seva presència al museu Darder i com un veí de Cambrils va batallar per tornar l'home dissecat —que aleshores no tenia nom— a l'Àfrica, on finalment va ser enterrat. I ha viatjat fins al poble del negre que ha resultat no ser de Banyoles, per esbrinar-ne els orígens i el nom.

Qüestionar l'establert

Tret d'un nen de 10 anys que es va negar a entrar a veure el negre de Banyoles perquè el seu millor amic era negre, poca gent va qüestionar que s'exposés aquesta figura al museu. Era un destí per les excursions escolars, part del patrimoni banyolí i és per això que es va incloure a la promoció de Banyoles com a ciutat olímpica l'any 1986: El llac, la carpa Ramona i el negre. És aleshores quan comença la bola de neu que s'inicia a Cambrils, amb el metge i polític negre Alphone Arcelin: "Aberrant, sagnant, humiliant".

Arcelin va escriure l'alcalde de Banyoles del moment, en Joan Solana, que era l'únic amb potestat de decidir si treure el Molawa, però li va respondre que no. Va ser aleshores quan Arcelin es va "veure obligat a escriure cartes a tot arreu". Països africans, UNESCO, atletes negres professionals van començar a fer campanya per treure el Molawa i va ser notícia a tot el món. La lluita, però, li va passar factura a Arcelin, que va acabar perdent un judici contra Solana, amb un deute de 16 milions de pessetes i exiliat a Cuba, on va morir.

A Banyoles en concret, no va estar ben rebuda la notícia: "Consideraven que era seu i que no havia de venir ningú de fora a treure'l, els va ferir l'orgull". Es va considerar un robatori, es va fer recollida de firmes, xapes, samarretes i fins i tot un carnestoltes temàtic on tothom anava pintat de negre amb perruques afro. De fet, una de les veïnes que en el seu moment va admetre públicament que li semblava racista "va estar una setmana sense sortir de casa pel boicot dels veïns". No ha volgut participar al documental. Qui sí que ho ha fet és l'alcalde Solana, que ha reconegut els seus errors, com molts banyolins; altres, en canvi, continuen pensant que el negre era realment de Banyoles.

El negre que es volia veure

L'exposició d'en Molawa a part d'immoral també era imprecisa: "No explicava la realitat". Quan el van desenterrar i robar l'any 1830, el van "exotitzar", posant-li una llança i un tapall i pintant-lo amb betum perquè no era tan negre com volíen: "Van convertir-lo en allò que creien que podia funcionar per un públic europeu, com més animal fos, més raó tindrien amb el racisme científic i per dir que els blancs són superiors als negres". Realment, en Molawa i la seva tribu vestien amb "samarreta i pantalons".

Va costar anys, però al final la tècnica va funcionar i va ser un català qui el va comprar, Francesc Darder, qui el va exposar l'any 1916 a Banyoles fins a l'any 2000, quan va tornar cap a Botswana, on va ser enterrat en un funeral d'estat, també banyat per la polèmica perquè no va arribar el cos sencer: "Va ser un altre nyap", ha lamentat Colomer. En aquest cas del Museu d'Antropologia de Madrid, que quan van desmuntar la figura van enviar el crani i algun altre os però no la pell, les ungles ni el pèl. En el seu moment van dir que ho havien guardat, però ara "no ho troben".

No s'han trobat, però el que sí que ha descobert Colomer amb aquest documental és el nom, la família i els orígens del negre de Banyoles que es coneixeran demà al Sense Ficció de TV3.