Sergio Peris-Mencheta: "Abans del trasplantament li vaig dir a la meva parella que si ens havíem d'acomiadar que fos amb un ball"

Barcelona

Sergio Peris-Mencheta, que presenta el llibre '730 dies', on explica la seva lluita contra la leucèmia, ha estat el convidat d'avui al 'Llapis de memòria' i ha repassat la seva vida i el seu pas per 'Al salir de clase', sèrie que ha estat pedrera i per la que han passat nombrosos actors ara reconeguts. Sergio Peris-Mencheta ha explicat que hi ha companys com Óscar Jaenada, que en les entrevistes "amaguen" que van participar en la ficció de Telecinco. En el seu cas només hi va actuar durant vuit mesos i, tot i que la seva parella, l'actriu Marta Solaz, també va formar part de l'elenc, mai van coincidir en antena: "L'endemà del meu últim capítol, en el que el personatge moria, va ser quan va entrar la Marta", ha explicat.

L’actor i director ha convertit una experiència vital extrema en un relat profundament humà i transformador. El seu llibre '730 días' no només narra el seu procés de lluita contra una leucèmia, sinó que esdevé un viatge emocional cap a la memòria, la identitat i la reconciliació amb el passat.

Tot va començar amb una sensació de comiat: el final de la sèrie 'Snowfall' i una intuïció que alguna cosa canviaria. Pocs dies després, arribava el diagnòstic d’una síndrome mielodisplàstica que evolucionaria en leucèmia. Enmig d’aquest sotrac, Peris-Mencheta va trobar en l’escriptura una via de sanació. El llibre, dedicat al seu pare, es va escriure durant 730 dies exactes i esdevé un homenatge a la memòria, a la infància i a les relacions familiars.

La figura del pare és central: un home dur, marcat per una infància en un orfenat, que va transmetre una educació severa. Tot i les agressions físiques, Sergio confessa que ha estat “el ser que més he estimat”. Aquesta relació complexa, entre amor i por, ha estat clau en la seva construcció personal.

També destaca la relació amb el seu germà, marcada per una separació emocional durant l’adolescència i un retrobament inesperat: el germà es convertiria en el seu donant de medul·la òssia. “Ara som més que carn i ungla, som os i medul·la”, diu. Aquest gest va trencar una cadena familiar de dolor i va consolidar un vincle profund.

L’entrevista revela també la seva lluita amb la seva mateixa identitat. Des de petit, es disfressava de dona amb el seu amic “Gato”, trobant en aquest joc una llibertat que més tard es veuria reprimida per les normes socials. El record d’un episodi al metro de Madrid, disfressat de dona en plena tensió política, li va fer sentir una vulnerabilitat que no havia experimentat mai.

Els seus inicis teatrals van ser gairebé accidentals. Va entrar al grup de teatre universitari per seguir una noia que li agradava, però allà va descobrir la seva vocació. “Era legal fer el pallasso”, diu. Aquella passió el va portar a abandonar una doble carrera de dret i empresarials per dedicar-se a la interpretació. Tot i la sorpresa inicial del seu pare, aquest acabaria convertint-se en el seu fan més fidel.

Tot i que la seva trajectòria artística ha estat el centre de la seva vida professional, Sergio Peris-Mencheta també va tenir una etapa molt vinculada al rugbi. Durant la seva joventut, va jugar a nivell competitiu i fins i tot va formar part de la selecció espanyola júnior. Aquest esport, segons explica, li va aportar valors com la disciplina, el treball en equip i la resistència, que després traslladaria a la seva carrera com a actor i director. El rugbi va ser per a ell una escola de vida, una manera de canalitzar l’energia i de construir una identitat en un moment en què encara buscava el seu lloc al món.

'Al salir de clase' va ser una autèntica pedrera d’actors i actrius que, amb el temps, esdevindrien figures destacades del panorama audiovisual espanyol. Sergio Peris-Mencheta hi va entrar durant la segona temporada, en una renovació de repartiment que també va incorporar Víctor Clavijo, amb qui manté una estreta amistat des de llavors. Tot i que ell mateix reconeixia haver criticat la sèrie abans de formar-ne part —per la seva imatge de “niños guapitos que no saben parlar”—, l’experiència li va fer veure la complexitat i exigència de la televisió diària. Altres noms que van passar per la sèrie inclouen Dani Martín, Diana Palazón, i fins i tot Óscar Jaenada, tot i que aquest últim ho menciona poc. Peris-Mencheta recorda aquell període com una escola d’ofici, on molts actors van aprendre a ser ràpids, resolutius i a “salvar els mobles” en condicions de treball molt intenses.

Actualment, Peris-Mencheta se sent més director que actor, però espera tornar a actuar quan el cos li ho permeti. Mentrestant, continua treballant amb la seva parella, Marta Solaz, amb qui forma un tàndem creatiu i vital. “És el meu refugi, la meva xamana”, diu.

Amb '730 días', Sergio Peris-Mencheta ha escrit molt més que un llibre: ha traçat un mapa emocional que connecta la malaltia amb la creativitat, la memòria amb la identitat, i el dolor amb la transformació. Un testimoni valent que convida a mirar endins i a reconciliar-se amb les seves ferides.

Les cançons de Sergio Peris-Mencheta:

• '730 días' de Jorge Drexler
• 'Jackie y Nuca' de la sèrie animada 'El bosque de Tallac'
• 'N'oubliez jamais' de Joe Cocker
• 'Quiero tener tu presencia' de Seguridad Social
• 'La isla bonita' de Madonna
• 'Pedro Navaja' de l'Orquestra Plateria
• '(I've Had) The Time of my life' de la banda sonora de 'Dirty Dancing'
• 'Fields of gold' d'Sting