Falten socorristes: Empreses i ajuntaments tenen problemes cada any per cobrir places
Els experts avisen que el grau mitjà de Salvament i Socorrisme no genera suficients professionals

Imagen de una socorrista en la playa de Santa Eulària / Cadena SER

Ajuntaments i empreses encarregades de la vigilància de platges i piscines afronten un estiu més amb el problema de no trobar socorristes titulats. Per cobrir les necessitats del territori durant els mesos més calorosos, caldrien uns 10.000 professionals, però empreses i ajuntaments tenen serioses dificultats per completar les plantilles.
Segons Florenci Berta, coordinador de platges de Creu Roja, “tots els que tenen el títol i volen treballar, tenen feina assegurada”. El problema, però, és que no hi ha prou persones formades per assumir aquesta responsabilitat. L’actual sistema de formació, que ha passat a dependre del grau mitjà de Salvament i Socorrisme, no genera suficients professionals. Abans, la Creu Roja mateixa formava molts dels socorristes que després cobririen piscines públiques, càmpings i platges.
A més, l’exigència del registre ROPEC (Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya) demana experiència prèvia que molts aspirants no poden acreditar. Tot plegat ha fet desaparèixer el perfil clàssic d’estudiant que aprofitava l’estiu per treballar com a socorrista.
El procés per obtenir la titulació implica fer un cicle de 1.200 hores repartit en dos mòduls —un per piscines i un per platges—, més pràctiques i el pagament de la matrícula. “És una feina de molta responsabilitat, de molta exposició al sol i amb temporades molt curtes”, recorda Berta. De fet, la majoria de contractes són de només quatre mesos.
Pel que fa a les condicions laborals, el conveni actual fixa un sou brut d’uns 1.440 € mensuals per a una jornada de 40 hores setmanals i dos dies de festa. Tanmateix, aquest conveni només s’aplica a les platges, mentre que en l’àmbit de les piscines la situació és més variable.
Berta alerta que cal una millora del conveni i una reforma del sistema de formació si es vol garantir la seguretat a les zones de bany. “El socorrista ha de cobrar més i estar més valorat. La seva feina va molt més enllà de vigilar l’aigua”, conclou.
Experts alerten que la manca de legislació no permet tenir un servei de socorrisme adequat a les platges catalanes
La campanya oficial de bany va començar a Catalunya el 15 de juny. Des de llavors, Protecció Civil ha informat de tres persones que han mort ofegades a les platges catalanes. Experts en l'àmbit del socorrisme alerten que la falta de legislació impedeix que es presti un servei com tocaria. Així ho veu l'especialista en seguretat aquàtica i professor de socorrisme Ramsés Martí Biosca, que assegura que Catalunya ha quedat "més de 20 anys enrere" pel que fa a la seguretat aquàtica. Nacho Ibáñez Cornet, socorrista i portaveu de la plataforma SOS Socorrisme i delegat d'UGT, ha afirmat que sense llei, no hi ha obligatorietat en el servei ni mínims sobre les seves condicions laborals.
"En no haver-hi obligatorietat, tampoc està escrit enlloc com han de ser els serveis de socorrisme", ha plantejat Ibáñez. El portaveu de SOS Socorrisme ha apuntat a tres principals problemàtiques, la primera de les quals la temporalitat, ja que cada municipi decideix durant quant de temps presta el servei. En alguns casos, ha afirmat, hi ha municipis que a partir del 31 d'agost ja no tenen socorristes, quan la temporada de bany s'allarga cada cop més, mentre que d'altres no la donen per començada fins Sant Joan o l'1 de juliol. "Cada ajuntament fa el que vol, en funció de si volen gastar més o menys diners, si volen prestar un servei de seguretat millor o pitjor, i aquí hi ha un ventall de colors molt gran", ha reflexionat.
Des de la plataforma reivindiquen que el servei vagi de Setmana Santa a octubre, adaptant els recursos a la realitat de cada mes, ja que no és el mateix agost que octubre.
En segon lloc, apunta que cal regular també la infraestructura en què treballen, on també hi ha una gran diversitat, assegura. En aquest sentit, ha explicat que molts d'ells tenen una "cadira precària", ja que no els protegeix del sol, ni del vent ni del fred ni de la calor. La seva petició és poder disposar de torres de vigilància més elevades i amb vidres, on el socorrista estigui més protegit i "en una millor posició per vigilar". Més enllà del seu lloc físic de feina, relata que hi ha infermeries d'alguns punts de la costa catalana que no tenen electricitat o aigua corrent, i que alguns treballadors no tenen accés a un lavabo i han de fer servir el públic.
En tercer lloc, ha assegurat que fan falta més socorristes. En aquest sentit, constata que hi ha professionals que tenen al seu càrrec una àrea massa gran que no els permet prestar bé el servei. "Les teves capacitats preventives es veuen molt minvades i quedem lamentablement en una posició molt més reactiva", ha manifestat. Ibáñez ha reflexionat que haurien de poder tenir millors condicions que els permetessin desenvolupar una feina més preventiva.
El portaveu de SOS Socorrisme ha explicat que van iniciar un procés per tal d'instar l'administració a tirar endavant una normativa, i ells mateixos, amb experts, van presentar a la Generalitat un document que recollia els elements principals que podrien servir de base per al text legal. Ha lamentat, però, que aquesta feina està aturada per part de l'administració. Davant d'això, no descarten continuar amb mobilitzacions i fins i tot arribar a una vaga.
Ibáñez ha afirmat, però, que no tot és negatiu, i ha valorat que s'han fet avenços pel que fa a la formació dels socorristes i la signatura l'any passat del primer conveni sectorial del socorrisme en platges.
Manca de coneixement i desinterès per part dels ajuntaments
En una línia similar s'expressa Ramsés Martí Biosca, que afirma que sense legislació no hi ha uns mínims sobre quants socorristes fan falta o quins mitjans han de tenir a la seva disposició. Aquest expert explica que la llei marca que són els ajuntaments els responsables finals d'aquest servei, però lamenta que sovint recau en àrees que no tenen els coneixements adients sobre com gestionar la seguretat aquàtica a les platges.
De fet, assegura que a aquesta manca de coneixement se suma sovint un "desinterès" per part d'alguns consistoris. "Les platges per als ajuntaments desapareixen quan acaba la temporada de platja i fins que no torna a fer bon temps, a l'abril, no hi pensen", ha declarat.
D'altra banda, coincideix amb Ibáñez que la infraestructura de què disposen els socorristes no és l'adequada. Sobre això, reconeix que les cadires metàl·liques que es poden veure a moltes platges van ser un avenç fa 25 anys, però que ara han quedat obsoletes. Per tot plegat, lamenta que hi ha situacions en què el socorrista "no està vigilant bé per més que vulgui". Biosca destaca també que "hi ha manca de socorristes" i lamenta que això està lligat també amb la "precarietat laboral" del sector.
I això està vinculat amb el fet que els serveis de socorrisme no cobreixen ni tots els mesos en què la gent fa ús de les platges ni totes les hores del dia. "A Catalunya ens estem quedant enrere pel que fa als serveis de salvament i socorrisme, el canvi climàtic ens està demanant que reaccionem", ha dit.
Més enllà de les platges, ha considerat necessari abordar també les zones interiors de bany, on ha dit que per exemple es podria millorar la cartelleria per conscienciar la ciutadania dels riscos que pot comportar banyar-se en determinats punts.
Alerta del Govern
El Govern ha fet una crida a extremar les precaucions durant la campanya de banys a platges, piscines i aigües interiors. Des de Protecció Civil s'adrecen sobretot a la gent gran perquè prengui especials precaucions a les platges, i respecte a les piscines, demana als adults responsables de menors que en tinguin especial cura i vigilància. Pel que fa a les aigües interiors, la principal recomanació és banyar-se en zones habilitades especialment per al bany.