Quins planetes podrem veure aquest estiu?

Barcelona

Comença l'estiu i amb un cel serè sense massa pluges i núvols a la vista, s'anticipa un bon període per observar l'espai. D'això n'ha parlat l'astrònom i divulgador Joan Anton Català al programa Aquí Catalunya, que anticipa que el calendari planetari estarà ple de molts fenòmens i planetes observables: “Durant tot l’estiu, podrem veure Venus sobre l’horitzó en direcció nord-est”. Saturn es podrà veure a partir de setembre amb un petit telescopi; Júpiter (i els seus quatre principals satèl·lits) a partir de les matinades del setembre; Mercuri, tot i la seva complexitat, serà visible les pròximes setmanes; i finalment, els Perseids, coneguda popularment com la pluja d’estels de Sant Llorenç, que tindrà lloc la nit del 12 d’agost i serà visible “tot i la lluna plena”. Preguntat per la distinció entre un planeta i un estel, l’expert ho centra en la llum: “La llum dels planetes no fa pampallugues, la dels estels sí”, i ho explica per l’efecte de turbulència de l’atmosfera. Per poder identificar els planetes per la seva llum, Català diu que hem d’aixecar la vista i mirar d’est a oest els objectes que brillin molt i no facin pampallugues: “si és vermell, és Mart; si brilla molt a mitjanit, és Júpiter segur; si brilla al vespre o a l’alba, és Venus; i a partir de setembre, es podrà veure Saturn, tot i la seva pal·lidesa”.

Però a l'astrònom el que realment fa il·lusió és el nou observatori Vera Rubin, a Xile: “T’imagines tenir una càmera de 3.200 milions de píxels capaç de generar en una sola nit tanta informació com un milió de llibres de 500 pàgines cadascun?”. Així ho planteja Joan Anton Català, que confirma que ens trobem davant d’una instal·lació científica sense precedents. Inaugurat aquest dilluns després d'11 anys de construcció, l’Observatori Vera Rubin serà capaç de fotografiar tot el cel de l’hemisferi sud en només tres nits, i repetirà aquest procés de manera ininterrompuda durant deu anys. L’objectiu? Detectar canvis subtils que poden aportar informació clau sobre fenòmens astronòmics. Segons Català, només amb les imatges de prova ja s’han descobert 2.100 nous asteroides, i es preveu que es puguin observar nombroses supernoves. A més, destaca que l’observatori serà fonamental per avançar en la comprensió de la matèria fosca. Una de les dades més impactants és que, amb una sola imatge, la càmera pot capturar una regió del cel equivalent a 7.000 fotografies convencionals. Totes aquestes imatges, a més, estaran disponibles de manera gratuïta i accessible per a tothom. Català anima la ciutadania a consultar-les i meravellar-se davant la magnitud d’aquest projecte astronòmic.

Preguntat per la interpretació de les imatges, Català ho resumeix amb un to poètic: “Tot el que es veu són galàxies, ciutats còsmiques, algunes de les quals es troben molt lluny de nosaltres”. Assegura que es tracta “d’una imatge profunda que transmet la sensació de la nostra humil posició”, referint-se a la Terra com a un petit punt enmig de “milers de milions de galàxies dins el nostre univers observable”. I afegeix: “L’univers no només s’està expandint, ho fa de manera accelerada”, tot i que matisa que, “en principi, no ha de petar”. Aquesta càmera —de la mida d’un cotxe i amb 3.200 milions de píxels— generarà, només en el primer any d’observació, “més dades que totes les recollides en tota la història de l’astronomia”, afirma Català. Per processar aquesta ingent quantitat d’informació, serà imprescindible el suport de “grans bases de dades, ordinadors i intel·ligència artificial”.

Entre les fites que podria assolir aquest nou observatori, hi ha la possible confirmació de l’existència “d’un novè planeta més enllà de Neptú”, una hipòtesi encara sense consens científic i davant la qual, Català es mostra molt escèptic. Tal és la capacitat d’observació, que es necessitarien “uns 400 televisors amb qualitat 4K per visualitzar una sola imatge sense perdre cap detall”. Tot això, tanmateix, té un cost. "La despesa astronòmica és minúscula comparada amb la despesa militar”, i recorda que, en els seus inicis, l’observatori es va finançar amb donacions privades, com la de Bill Gates. Amb el temps, però, la gestió de l’observatori ha passat a mans de l’Administració nord-americana. Finalment, l’astrònom apunta que, malgrat la imponent infraestructura xilena, “el telescopi òptic més gran del món continua sent a La Palma, a les Illes Canàries”.