Tornar a fer teatre després de la DANA: "La desgràcia era molt gran, necessitàvem riure per després tornar a la realitat"

Barcelona

Tornar a pujar a l'escenari després de la DANA només s'assimila a tornar a pujar-hi després de la Covid. Era una necessitat tant pel públic com pels actors: "Després del que havia passat havíem de retrobar-nos en un espai com és una sala de teatre i explicar-nos una història. La desgràcia era molt gran, necessitàvem riure per després tornar a la realitat". Era un context en què calia sentir les altres persones a prop, "el contacte humà per ajuntar-nos, fer força i fer pinya". I això fa el teatre, fer-nos "sentir vius i junts" i és precisament per aquest motiu que en moments com la DANA o la COVID "el teatre cobra més sentit que mai".

Són les paraules de Carles Alberola, actor, autor teatral i cofundador d'Albena Teatre; Santiago Sánchez, director, actor i fundador de L'Om Imprebís i Alfred Picó, actor i productor de l'Horta Teatre. Tres companyies valencianes que actuaran al teatre Poliorama en el marc del Festival Grec, dins del cicle 'Amunt el teló del Poliorama per València'. Una iniciativa que vol donar suport a les companyies afectades per les inundacions de la DANA a la Comunitat Valenciana i apropar els teatres valencià i català, reforçant la relació teatral entre les dues comunitats.

Tocats per la DANA

Sis camions plens d'escenografia, vestuari, material tècnic, documentació i història. Aquest va ser el cop que va rebre Albena Teatre després d'aquell tràgic 29 d'octubre. "Comences a tirar i tirar, sort de l'ajuda dels voluntaris perquè sols allí no sabíem què fer", ha recordat en Carles Alberola. Hi haurà molts espectacles que no podran tornar a fer mai més. A l'Om Imprebís van tenir una mica més de sort, perquè l'aigua només va afectar un dels dos magatzems que tenen al poble, el de la part alta pràcticament no va patir danys, però el que està més baix es va omplir de fang i tot el que hi havia fins "és impossible d'utilitzar i recuperar".

Aquesta realitat també va afectar la companyia Horta Teatre que han hagut de refer l'escenografia per l'espectacle que presentaran a Barcelona. I a ells també els va tocar a la Sala Horta que gestionen. El desastre, però, no va ser res comparat amb altres sales com l'Auditori de Paiporta que, segons Picó, "tardarà molts anys a recuperar-se". I com aquest moltes altres sales valencianes que han hagut de posposar i cancel·lar desenes d'espectacles per aquesta i temporades vinents: "Tot el teixit teatral s'ha ressentit en conjunt". Malgrat tot, tots tres artistes coincideixen en el fet que "dins de la desgràcia som insignificants", perquè no van perdre ni cases ni familiars ni amics.

La normalitat

El teatre valencià ha pràcticament desaparegut una temporada i tardarà a tornar a la normalitat, però aquest cicle és una oportunitat per aquestes tres companyies històriques. "El que volem és treballar perquè és el símptoma més gran de normalitat", ha apuntat Picó. És per això que estan eternament agraïts al teatre català que ja es va bolcar al novembre amb una gala al teatre Tívoli i que ara fa un altre pas perquè la feina pugi a l'escenari: "Tenir presència escènica és un regal". Sánchez ha afegit, a més, que aquestes tres obres són espectacles per "entusiasmar-se, riure i emocionar-se", ja que són un cant a la vida i al teatre. Un "menú degustació" del teatre valencià, ha afegit Picó.

Són Waterloo, un monòleg d'un viatge per la memòria, d'allò que recordem, no recordem o no volem recordar. Tot plegat a partir d'una foto familiar que desprèn felicitat, o això sembla, i tot explicat des e la mirada d'un nen de 10 anys que és en el moment de la foto. Aquesta estarà a l'escenari del Poliorama des del 25 fins al 29 de juny. Després, del 30 de juny al 4 de juliol pujarà 'Hoy no estrenamos', que vol ser un reflex de la societat on hi ha 12 personatges que la representen. Estan en una classe de teatre que els va canviant la vida i descobrint noves realitats. I per tancar el cicle 'L'últim ball', del 7 a l'11 de juliol, un espectacle on dos amics còmics que han treballat tota la vida junts han trencat la seva relació. Després de 10 anys sense parlar, un retirat i l'altre mig malvivint, aquest segon li demana al primer que facin una última funció junts, que estarà plena de sorpreses.