Nova davallada global de resultats dels alumnes catalans

Barcelona

Nova davallada global dels resultats dels alumnes catalans. Els alumnes catalans que enguany han finalitzat quart d'ESO i, per tant, l'escolarització obligatòria, només assoleixen una competència òptima en dues matèries: llengua catalana i castellana. En ciències i llengua anglesa gairebé dos de cada deu alumnes se situen en el nivell més baix de competència. En el cas de les matemàtiques, el 45 % dels estudiants assoleixen un nivell mitjà o baix i només dos de cada deu se situen en un nivell alt de competència.

Ampliar

Cerrar

En català els alumnes que enguany acaben l’educació obligatòria obtenen una nota mitjana de 75,1 punts (milloren en 5 punts els resultats de l’any passat), mentre que en el cas de llengua castellana hi ha un retrocés d’1,7 punts, dels 75,9 del curs passat al 74,2 d'enguany. En el cas d’anglès i ciències, els resultats empitjoren respecte del curs passat i se situen en una nota mitjana de 69,1 i 67,9 respectivament, mentre que en matemàtiques s’assoleix una puntuació de 69,8, gairebé cinc punts per sobre de la de l’any anterior.

Ampliar

Cerrar

Els alumnes de primària obtenen els pitjors resultats de la dècada en ciències i matemàtiques

En matemàtiques i ciències, els alumnes que enguany acaben sisè de primària assoleixen els pitjors resultats de la darrera dècada. En matemàtiques el 2014 vam arribar als 81 punts. Ara estem als 70,4. En el cas de les ciències la puntuació és de 66,3, vuit menys que l’any passat i gairebé 10 punts per sota del resultat més alt que es va assolir l’any 2021.

Ampliar

Cerrar

En català els alumnes de primària retrocedeixen a l'escenari d'abans de la pandèmia. En castellà tenim el millor resultat dels darrers anys, des de 2018. En anglès recuperem una mica respecte del curs passat, però la mitjana encara queda lluny del millor resultat aconseguit l’any 2017, quan es va assolir una puntuació de 79,9 punts.

Ampliar

Cerrar

Un 22 % dels alumnes que enguany han acabat sisè de primària no assoleixen un nivell mínim de competència en ciència i tecnologia, són gairebé 7 punts percentuals més que el curs passat. Matemàtiques i llengua catalana són les altres dues matèries on el percentatge d’estudiants que no arriben a uns mínims d’aprenentatge supera el 15% (17,5 en matemàtiques i 15,3 en llengua catalana tot i que en aquesta matèria la diferència respecte a l’any anterior és positiva).

Suspens en expressió escrita a primària i secundària

En l'àmbit lingüístic, els alumnes de quart d'ESO milloren els resultats en llengua catalana respecte del curs passat, del 70,7 de mitjana global el 2024 a 75,1 punts aquest any 2025. En el cas de llengua castellana, hi ha un retrocés d'un punt i mig respecte de l'any 2024 (de 75,9 a 74,2). Però en totes dues llengües suspenen en expressió escrita (amb una nota mitjana de 66,3 en català i de 68,9 en castellà). En aquest àmbit els alumnes de primària també justegen (67 punts en expressió escrita en llengua catalana i 70,8 en llengua castellana), però l'evolució és a pitjor durant l'adolescència.

La directora general d'Innovació, Digitalització i Currículum, Mercè Andreu reconeixia que "hi ha molta feina a fer". Assegurava que els resultats en ciències i matemàtiques són més baixos però que cal "actuar per revertir aquests resultats en totes les matèries i arees". Andreu explicava també que han demanat a l'Agència d'avaluació i prospectiva de l'educació que identifiqui "el perquè d'aquests resultats i també analitzar els centres que han tret millors resultats per poder prendre decisions encertades per revertir aquesta tendència".

L'Agència d'avaluació recomana canviar la tipologia de proves

La presidenta de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l'Educació, Núria Planas ha insistit que estadísticament les proves que es fan any a any no són comparables, perquè a diferència del que passa amb altres estudis d’àmbit internacional com PISA o TALIS, no inclouen “ítems d’ancoratge”, és a dir, algun exercici que avalua cada any un mateix aspecte del currículum, i que permet concloure quina és la tendència.

Una recomanació "científica" que farà l'agència és que s'introdueixin canvis en les proves de final d’etapa. "Hem d’avançar cap a models com el de l’OCDE, on hi ha ítems no públics, que es repeteixen cada any i que permeten detectar si tots els alumnes han assolit la mateixa competència". Aquestes proves, segons que ha explicat Planas no les passarien cada any tots els alumnes -que sí que han de fer altres avaluacions previstes per la nova llei educativa- sinó només una mostra de centres. Educació encara ha de dir si accepta o no la idea.

Fa un parell de setmanes, la Consellera d'Educació, Esther Niubó, que avui no ha comparegut en la presentació dels resultats ja va avançar que els resultats de les proves finals d'etapa a sisè de primària i quart d'ESO no serien "els resultats que ens agradarien". La consellera va defensar que s'estan "alineant" recursos per aconseguir canviar aquesta tendència a la baixa des de 2015. No es tracta només, deia d'un objectiu del govern sinó d'una "necessitat" del país.