Tallers de dol migratori per a joves nouvinguts: "He vist que hi ha moltes coses que m'agraden de Catalunya"

Barcelona

L'Ariadna, de 16 anys, va arribar a Catalunya l'octubre passat. Originària del Perú, el que més troba a faltar són els menjars i els paisatges de Cusco. L'Abraham, de 14 anys, va arribar una mica abans que ella, al setembre i el que més enyora de Colòmbia és el menjar. La Camilly, nascuda al Brasil, va venir amb 17 anys, a finals de l'estiu passat, i troba a faltar parlar amb el seu idioma. I el Mohamed, un jove de 13 anys que viu a Catalunya des del 2022, el que més enyora és la família que s'ha quedat al Marroc.

Tots ells comparteixen dues coses. Una és la passió pels rius i la natura de la Seu d'Urgell, la seva nova casa. I la segona: Ser quatre joves que fa poc que van deixar els seus països d'origen per aterrar en una nova ciutat, amb una altra llengua i noves persones. Tots quatre han participat recentment en els tallers de dol migratori, on han compartit com ha estat la seva arribada a Catalunya i com era la seva vida abans: els paisatges, el menjar, la família o les olors que hi havia a la que era casa seva.

El taller de dol migratori ha estat una iniciativa que s'ha fet per tota la comarca de l'Alt Urgell. En el cas de l'Ariadna, l'Abraham, la Camilly i el Mohamed ha estat una de les activitats de l'aula d'acollida de l'institut Joan Brudieu, a la Seu. Un espai on els alumnes nouvinguts assisteixen per aprendre català i així facilitar l'aprenentatge escolar i també per ajudar a la integració d'aquests estudiants amb activitats com lectures de poemes, projectes compartits amb altres entitats de la ciutat com amb la Gent Gran, biblioteques o Ràdio Seu i ara amb aquest taller de dol migratori que l'han fet amb el centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu i el CAP de la Seu d'Urgell.

Un espai de record i agraïment

Tots quatre alumnes van gaudir i agrair aquest taller de dol migratori que els ha ajudat a "identificar el que trobem a faltar del nostre país", però alhora també els que els agrada del lloc on viuen: "He vist que hi ha moltes coses que m'agraden de Catalunya". En cercle i cadascun compartint allò que sentien han pogut fer una comparativa de l'abans i l'ara, tot plegat dinamitzat per la Maria Miró, psicòloga referent de benestar emocional comunitari del CAP de la Seu d'Urgell i la Vanessa Álvarez, educadora social de la consulta de Salut Mental Infantil i Juvenil a l'Alt Urgell.

El dol és un concepte que s'utilitza quan parlem de mort, però són els "processos que hi ha després d'una pèrdua", en aquest cas, una "pèrdua de país", ha detallat Miró. El que intenten en aquests tallers és veure "en quines àrees hi ha aquest dol migratori", ja sigui l'idioma, els amics, paisatges o menjar, i crear "un espai on ells puguin explicar tot allò que han deixat enrere i que no ha estat per voluntat pròpia", ha afegit Álvarez. És per això que cada taller acaba sent diferent perquè les mirades i sensacions van guiant els temes que van sortint. L'important, a més, és fer un seguiment d'aquests joves, perquè no desenvolupin el que en psicologia s'anomena "dol patològic", és a dir, aquell dol que va més enllà del primer i segon any i que afecta el dia a dia, ja que aleshores s'hauria de tractar a nivell individual.

Repercussió a l'escola

En Joan Benavent, tutor de l'aula d'acollida de l'Institut Joan Brudieu, ha agraït que s'hagin pogut fer, per segon any consecutiu, aquests tallers que afegeixen una "mirada externa" de la feina que fan dia a dia i afegeixen una nova manera de poder ajudar a aquest alumnat. Per exemple, ha detallat Benavent, a banda d'uns resultats acadèmics a llarg termini, aquests tallers fan que aquests joves "s'integrin i se sentin còmodes, per donar el màxim del seu talent".

Una filosofia estretament lligada a la feina de l'aula d'acollida que es basa en la integració i ajuda entre iguals. Tant alumnes que han arribat fa menys d'un any, com aquells que en porten cinc o els qui ja han nascut a la Seu. Tots ells, juntament amb un equip pedagog, per fer "l'acompanyament necessari" a les persones nouvingudes perquè la integració sigui real i no només la utopia que s'intenta fer creure.