Violet Ferrer: "Les etiquetes li donen nom a les coses. Quan una cosa no té nom, no existeix"

Barcelona

En el programa del Llapis de Memòria d'avui, dedicat a la Setmana de l'Orgull, hem connectat amb Violet Ferrer, actriu trans que ha convertit la seva trajectòria personal en una eina per donar a conèixer la lluita trans i la història de les treballadores sexuals.

Nascuda a Madrid, però criada a València, Ferrer sempre ha estat una rebel que anava a contracorrent i que volia ser fidel a ella mateixa. De petita anava a un col·legi de monges, on no suportava que li dictessin què fer ni que li donessin ordres. Aquest esperit inconformista va continuar present en la seva adolescència. Va començar estudiant filosofia a la universitat i va treballar en tota mena de feines (de cambrera, en fàbriques, d’animadora turística, etc.). Quan va fer la transició, va perdre la feina i van deixar de contractar-la, el que la va moure a marxar cap a Barcelona, on va començar a exercir la prostitució: “No volia tornar a casa de la meva mare. Soc una ànima lliure i no m’agrada que ningú em controli”.

Sobre aquest tema, l’actriu té una opinió contundent, ja que està en contra d’abolir la prostitució perquè considera que és una manera de control per part del poder: “L’abolicionisme de la prostitució els fa quedar com els bons, com els que ens salven perquè som massa tontes i estúpides per a salvar-nos a nosaltres mateixes”. Ferrer considera que les dones tenen el dret de decidir sobre el seu propi cos i que és una decisió que es fa per voluntat pròpia, de manera que critica quan s’està obligant a exercir el treball sexual: “Les esclaves sexuals no són treballadores sexuals. Soc la primera que està a favor d’abolir l’explotació i el tràfic de persones”.

Sobre la qüestió tan comentada de si les etiquetes són apropiades o no, Violet explica que són necessàries: “Les etiquetes li donen nom a les coses. Quan una cosa no té nom, no existeix”. L’actriu critica els estereotips que acompanyen les etiquetes, però afirma que cal etiquetar, ja que “la meva realitat ha de tenir un nom”.

Durant la pandèmia, a Ferrer se li va ocórrer el seu projecte més conegut, la ‘Putiruta’, que consisteix en rutes per Barcelona on explica la prostitució des del segle XVII fins a l’actualitat. Fent de guia parla de temes diversos, com l’abolicionisme de la prostitució, quin era el concepte de bruixa en l’època de la Inquisició, les mesures higienistes del moment o d’on ve l’expressió “irse de picos pardos”.

A més, Ferrer ha explicat que està preparant el llançament de la seva cançó “Abolicionista”, on denuncia la hipocresia institucional i defensa la llibertat de les dones a decidir. De fet, l’actriu ha comentat que, avui dia, les manifestacions no funcionen, però fer arribar el missatge per altres vies, sí: “Si el que manifestes ho trasllades a altres formats, com una ruta, una cançó, una exposició, una obra de teatre, etc., és més fàcil que aquesta gent que no acudeix a les manifestacions vagi a aquests llocs”.

Les cançons de Violet Ferrer:

• ‘Yo soy así’ de Yurena
• ‘Cumpleaños Feliz’ de Parchís
• Himne de la discoteca Chocolate
• ‘Desátame’ de Mónica Naranjo
• ‘Bombón latino’ de Malena Gracia
• ‘La reina de la noche’ de Mirela
• ‘Colisión inminente’ de La Casa Azul
• ‘Abolicionista’ de Violet

Ampliar

Cerrar