Article 47: "Ser immigrant vol dir tenir més barreres per aconseguir un pis de lloguer"

Barcelona

Quan en Naoufal buscava pis es va trobar amb què ser del Marroc era un problema. 20 anys vivint a Catalunya, una feina estable i un bon sou no van servir de res quan, en presentar la documentació, la ciutat d'origen era Tànger. Tot plegat després d'haver parlat, vist el pis i haver-li dit que era un candidat que encaixava. El mateix va passar quan, en un segon intent, va trucar a la immobiliària i la secretària va dir, sense saber que no havia silenciat la trucada, "sembla marroquí". Havia dit "la paraula clau", i en Naoufal tampoc va poder llogar aquell pis.

Ell no és l'únic que ha patit discriminació racista. També ho va patir el seu amic Mohamed, a qui li van dir, quan van saber el seu nom i després d'haver-li dit que era un bon perfil de llogater, que el pis ja estava llogat. Ell, sospitant que no era així, va trucar l'endemà, amb el nom d'Albert, i li van oferir veure el pis per llogar-lo. Va ser tal la vergonya de la immobiliària, que li va trucar el director per explicar-li que ells no eren racistes i justificar la decisió: "Qualsevol persona d'origen migrant sap que té més barreres per aconseguir un pis de lloguer, és com començar un partit de futbol 3 a 0", ha lamentat en Naoufal.

Malgrat aquesta realitat, el racisme immobiliàri és completament il·legal. L'investigador de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) i cofundador de Reviu, Jaime Palomera, ha explicat com a Catalunya existeix una llei que "prohibeix la discriminació per origen, nacionalitat o motius ètnics". A banda d'il·legal, també és "molt sancionable" amb multes de desenes de milers d'euros. Tot i això, és molt complicat demostrar-ho i això fa que moltes persones se sentin "impotents i desprotegits" perquè veuen que no tenen "prou eines per superar la barrera del racisme", ha admès en Naoufal.

La crisi d'habitatge, multiplicada

L'estudi que ha publicat IDRA recentment titulat 'El preu del prejudici: Immigració i habitatge de lloguer' ha conclòs com ser migrant és sinònim de ser llogater. El 70% de la població migrant està en un pis de lloguer i les expectatives d'arribar a ser propietaris també són molt més baixes. A més, les persones migrants tenen més problemes amb els seus propietaris: Hi ha més negativa a fer les reparacions que es necessiten o al manteniment de les zones comunes. I també, com és el cas del Naoufal, molta més dificultat per accedir a un habitatge: 3 de cada 5 migrants han patit almenys una discriminació a l'hora de llogar un pis la majoria per la seva situació laboral i econòmica, el color de pell, la cultura i creences o el país d'origen.

Palomera també ha detallat que 1 de cada 3 persones estrangeres que estan de lloguer, "no poden permetre's un pis i han de llogar una habitació", la qual cosa desmenteix discursos que diuen que els immigrants competeixen amb la població autòctona i això fa pujar els preus dels pisos, "no és així". De fet, el que acaba passant, segons revela l'estudi, és que "les persones migrants paguen més que la població general però per anar als pitjors pisos. El motiu és que molts d'aquests migrants és que es veuen "obligats a anar a un submercat" on estan "més desprotegits, hi ha més desigualtat, explotació i abús".