Barcelona obre més de 100 expedients en cinc mesos a forns amb degustació per incompliment de la normativa

Barcelona

Hi ha una guerra entre dos models de negoci que s'està lliurant des de fa temps a Barcelona i arreu del territori: la guerra del pa. Per un costat, els forns artesans, que reivindiquen el seu paper clau al teixit social de les ciutats, i, per altre costat, els forns amb degustació, estenent-se a un ritme vertiginós i que aixequen crítiques entre forners i restauradors. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona pel 2024, les cinc marques de forns amb degustació que més presència tenen a la capital catalana, 365, Vivari, Santagloria, El Fornet i Granier, acumulen més de 300 establiments arreu de la ciutat. El 2014, només n'hi havia 83. És un model de negoci que creix gràcies entre d'altres, a l'interès de fons d'inversió.

El juliol del 2024, el Gremi de Restauració de la ciutat de Barcelona presentava tres denúncies contra un centenar d'aquests forns amb degustació per incompliments de les ordenances municipals, irregularitats en matèria de l'IVA i una aplicació dubtosa del conveni col·lectiu dels treballadors de la restauració. Segons ha pogut conèixer SER Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona va obrir al febrer d'aquest any un protocol per comprovar les denúncies del Gremi de Restauració per un incompliment de l'ordenança d'establiments i centres de comerç alimentari. Avui dia, el consistori confirma que hi ha 102 expedients oberts contra aquests forns amb degustació, dels quals 76 es troben en diferents fases d'execució, 14 estan pendents d'execució i 12 es troben arxivats.

El president del Gremi de Flequers de Barcelona i propietari del Forn Mistral, Jaume Bertran, ha assegurat en una entrevista a l’Aquí Catalunya que alguns establiments que es presenten com a fleques “no són forns de pa”. Segons ha explicat, un forn de veritat “no ha de tenir alcohol”, i si n’hi ven, “és perquè opera amb una llicència que no és l’adequada”.

Tot i això, Bertran ha volgut deixar clar que no pretén entrar en cap guerra. La clau per defensar el sector, afirma, és “oferir un pa d’alta qualitat i donar el màxim bon servei”. En aquest sentit, remarca que els artesans elaboren el pa “sempre pensant en qui se’l menjarà”, en contraposició amb els forns amb degustació, que poden estar controlats per fons d’inversió que prioritzen el negoci i el benefici per sobre del producte. En aquest punt, Bertran s’ha mostrat contundent amb els fons d’inversió: “Són un càncer per a la nostra societat, ja que estan transformant completament el comerç i la nostra ciutat”, i ha fet una crida a les institucions perquè actuïn abans que “es facin amb tot”.

Pel que fa a l’impacte de la crema de diversos camps de blat a la Segarra, Bertran ha aclarit que el blat que es fa servir a Catalunya prové de diversos indrets del món. “Catalunya sempre ha estat deficitària en blat, i el Port de Barcelona és un punt clau per a la seva importació”, ha assenyalat.

Finalment, ha ofert alguns consells per conservar correctament el pa: recomana embolicar-lo amb un drap de cotó per mantenir-ne la humitat, ja que “el pa és com una esponja: si li treus la humitat, s’asseca”. El seu truc per recuperar-lo: “posar-lo tres minuts al forn perquè es regeneri”.