Més construccions amb fusta a Catalunya, la proposta del Govern per revalorar els boscos

Barcelona

La major part del bosc de Catalunya és de propietaris privats que anys enrere en treien un aprofitament perquè la fusta tenia un valor que ara ha perdut. El mes passat, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, va ser al País Basc, on és habitual la construcció d'habitatges amb fusta. "És una manera de revalorar el bosc" explica en una entrevista a l'Aquí Catalunya, perquè els propietaris i indústries van cap allà. Agafant aquest exemple basc, el conseller creu que Catalunya ha de seguir estratègies similars. "Farem propostes per incentivar-ne la construcció aquí, perquè és el material més sostenible que hi ha a la construcció i el de més valor", informa el conseller, que també ha assegurat que ja s'està proporcionant ajudes als propietaris -públics i privats- perquè facin gestió forestal, "però no hi ha prou diners per gestionar tota Catalunya". Reconeix que cal més pressupost, però també la implicació de totes les administracions i la cadena de valor (inclosa la societat). Ordeig defensa que "el bosc no és el pati del cap de setmana".

La gestió forestal és clau en la prevenció d'incendis, així com en la seva propagació: un sotabosc abandonat, és perfecte per l'expansió dels focs. "Hem de donar incentius, facilitar administrativament aquests tràmits, si tu ets un propietari que vol fer un pla de gestió forestal, ha de ser ràpid". Si l'incendi de la Segarra hagués estat en zona forestal poc cuidada, "les conseqüències haurien estat més catastròfiques", diu. El que s'ha cremat són majoritàriament camps de cultiu, per això ha estat "més ràpid" aturar les flames. Actualment, Catalunya compta amb un 65% de superfície forestal, i segons Ordeig: "no estem preparats per evitar incendis de sisena generació". Davant d'això, el Govern prepara un seguit de mesures, previstes per d'aquí a poques setmanes, que busquen evitar aquest tipus d'incendis.

Comparat amb fa uns anys, Ordeig està convençut que Catalunya està "millor que fa uns anys": amb més Bombers, més maquinària, però amb una adversitat major: les conseqüències del canvi climàtic. "Hem de fer autocrítica: amb les dificultats o facilitats que posem a tothom que viu i treballa el camp", creu el conseller. Es refereix a la recuperació de terrenys abandonats, en una major gestió forestal, o en l'aprofitament de materials del bosc, "ho estem posant difícil". Avui dia a Catalunya el bosc és més gran en extensió i densitat (hi ha més combustible pels incendis per metre quadrat), i assegura que "no podem continuar així: cal obrir una nova etapa en la gestió forestal del territori". En cas contrari, el titular d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació considera que "estem agafant tots els números perquè això vagi a pitjor si no som capaços de gestionar millor el bosc".

Preguntat sobre l'incendi d'aquesta setmana a la Segarra, informa que hi ha tècnics a la zona fent un balanç explotació per explotació; el que ja se sap és que la major part del cultiu afectat és el cereal. "En molts llocs ja s'havia fet la sega, i molts tenien assegurança, per tant, el dany serà menor". Sigui com sigui, hi ha aspectes del dispositiu d'incendis actual que no depenen de la conselleria; per això la setmana que ve té previst reunir-se per recollir propostes i queixes. Algunes que ja li han arribat al conseller tenen a veure amb zones forestals que anys enrere s'havien gestionat i ara s'ha deixat de fer.

Una altra de les preocupacions del Govern té a veure amb la proximitat d'algunes masies i granges als boscos. "Tenim milers d'hectàrees massa a prop del bosc", descriu el conseller. La majoria de bosc que hi ha "s'ha de cuidar perquè si no s'asseca". Ordeig també lamenta el distanciament entre el món rural i urbà, "un allunyament" que segons el titular d'Agricultura queda palès quan es comprova que "no es té prou en compte la realitat i singularitat de cada territori"; troba a faltar que es parli més de com es produeix i on tot el que mengem, i de com es gestionen els boscos. Preguntat per l'estratègia de repoblació, insisteix en la necessitat d'enfortir un sistema de serveis públics "que funcionin" i la construcció d'un territori en xarxa.