Troben una fletxa incrustada en una costella humana de fa més de 4.000 anys a Girona
Durant una excavació al sepulcre prehistòric del Roc de les Orenetes, a Queralbs

Troben una fletxa incrustada en una costella humana de fa més de 4.000 anys a Girona / Maria D. Guillen/IPHES-CERCA

Barcelona
Investigadors han trobat una punta de fletxa incrustada en una costella de fa més de 4.000 anys durant una campanya d’excavació al sepulcre prehistòric del Roc de les Orenetes, a Queralbs (Girona), un jaciment excavat des del 2019 per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).
La punta de fletxa de sílex clavada constitueix una prova “directa i excepcional” de conflicte interpersonal ocorregut fa més de 4.000 anys, i el projectil, disparat per l’esquena, mostra a més signes de regeneració òssia, cosa que indica que la víctima va sobreviure durant un temps, segons ha informat aquest dimarts l’IPHES-CERCA en un comunicat.
El Roc de les Orenetes és un sepulcre col·lectiu que durant dos o tres segles, fa més de 4.000 anys, va acollir les restes de més de 60 individus, probablement pertanyents a una mateixa comunitat, i fins ara s’han recuperat més de 6.000 restes òssies humanes.
L’anàlisi d’aquestes restes, liderat pel professor de la Universitat d’Edimburg (Escòcia) Miguel Ángel Moreno, ha revelat una població formada majoritàriament per homes adults, però també per dones i infants.
L’estudi osteològic apunta a una comunitat ben adaptada a les exigències de l’entorn pirinenc: esquelets robustos, insercions musculars marcades i signes d’una gran activitat física, cosa que suggereix una vida exigent, lligada al pasturatge i a l’aprofitament dels recursos d’alta muntanya.
Sobre la nova troballa de la fletxa incrustada, Moreno ha afirmat que la trajectòria indica que el tret es va produir per l’esquena i que l’os va començar a regenerar-se al voltant: “Ara podrem estudiar la força de l’impacte, el tipus d’arma utilitzada i la posició de l’atacant i la víctima”.
El director de l’excavació, Carlos Tornero, ha afirmat que, considerant la posició i trajectòria de la fletxa, aquesta podria haver matat la persona en dos moments: “o bé en el moment de l’impacte per dessagnament o afectació dels pulmons, o bé al cap de poc temps, per infecció”.
“Si l’impacte va ser net i va quedar encapsulat entre les costelles, i la infecció es va superar, la persona podria haver sobreviscut i no ser la fletxa la causa real de la mort. Aquest tipus de detall serà el que abordarem ara amb els estudis detallats que farem”, ha afegit Tornero.
El fragment es troba en procés d’anàlisi per microtomografia de raigs X al Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH) a Burgos, i posteriorment serà analitzat a nivell químic, genòmic i proteòmic en centres especialitzats de Barcelona i dels Estats Units.




