"La meva il·lusió és trobar les restes del meu pare, res més"

Barcelona

En Pere Barnet Vallribera va desaparèixer l'any 1936, durant la Guerra Civil. El seu fill, qui va heretar el seu nom, tenia 23 mesos. "Quan va acabar la guerra el vam estar buscant la mare i jo", recorda, però no el van trobar. Des d'aleshores el Pere ha sentit com li ha faltat alguna cosa al llarg de la seva vida. Ja adult, es va posar a buscar-lo més seriosament, amb investigadors, proves d'ADN i contactes amb ajuntaments, però no va aconseguir res. Com el pare d'en Pere hi ha actualment gairebé 8000 persones inscrites al cens de persones desaparegudes de les quals la meitat han obtingut resposta, segons Memòria Democràtica. L'altra meitat, però, segueixen sense saber res dels seus familiars. Ara, en Pere podria passar d'una meitat a l'altra perquè podria haver trobat on està enterrat el seu pare, 89 anys després de la seva desaparició. Ho ha fet gràcies a en Lluc Mateo, un estudiant d'història de 23 anys que es dedica a fer investigacions històriques privades.

Una vida de recerca

"No recordo res del meu pare, però l'he trobat a faltar molt". En Pere no tenia ni dos anys quan el seu pare va anar a lluitar a la Guerra Civil, però sempre ha pensat en ell i ha preguntat, i molt, a tots els qui l'havien conegut. Sap que era "bona persona i amable amb tothom", però no en sap res més i això, admet, li provoca "angoixa". De petit a casa seva, no es conversava sobre el pare d'en Pere, era un "tema tabú" i l'únic que n'hi parlava era un germà seu, en Joan, però no li deia tot el que volia saber, perquè l'un era el gran, i l'altre el petit, i la distància d'edat feia que no pogués saber-ho tot del Pere Barnet pare.

Va ser ja d'adult que va decidir buscar les restes del seu pare. Es va fer una anàlisi d'ADN, va contactar amb municipis i va contractar un investigador privat que va arribar fins a un registre de defunció, res més. Era 2004 i Memòria Democràtica encara estava naixent. Però no va tenir sort. En Pere es lamenta de la dificultat de trobar un familiar desaparegut: "No hi ha dret que després de tants anys anem tots a les palpentes". Ell necessita saber on és el seu pare, és la seva il·lusió: "Només vull trobar les restes del meu pare per posar-les amb la meva mare, res més".

En Pere i en Lluc es van conèixer arran de dues persones en comú. En Pere buscava el seu pare, en Lluc buscava persones i van començar a treballar junts. Arran del registre de defunció, el Lluc va iniciar la seva investigació en la ubicació que hi apareixia: Juncosa de les Gurrigues. També a partir de la causa de la mort: "Muerto por la fallida causa marxista en el frente de Tarragona". Amb aquesta informació i entrevistes amb l'ajuntament, historiadors de la zona i un testimoni, van saber que en aquesta zona hi havia una fosa no descoberta on podria haver-hi centenars de cossos. El testimoni, que era un infant aleshores, va veure com el seu propi pare enterrava els cossos que havien mort arran d'aquesta batalla, la de la Serra de la Llena, que va ser de les més mortíferes de la Guerra Civil: "No s'hi ha posat molta atenció, però va ser un dels combats més ferotges, amb moltes víctimes", ha apuntat Mateo.

Recuperar la memòria

A la zona se sabia, però la informació no havia transcendit. La de la Serra de la Llena va ser una de les últimes línies defensives a Catalunya. Es va acabar l'11 de gener del 1939 i 15 dies després queia Barcelona: "Tenim recomptes per part de l'exèrcit franquista, 500 baixes". Aquestes podrien ser tant morts com ferits, però molts d'ells estan enterrats en la que va ser la trinxera de la batalla. Van ser els mateixos veïns del poble els qui els van acabar enterrant.

Ara Mateo ha contactat amb Memòria Democràtica amb un informe explicant tota la informació que ha trobat. Hi ha la intenció i els permisos per poder excavar i recuperar els cossos dels probablement centenars de persones que van morir en aquesta trinxera. Un d'ells, en Pere Barnet Vallribera