La justícia rebutja la demanda de Just Eat contra Glovo per competència deslleial

Barcelona

El Jutjat Mercantil 2 de Barcelona ha desestimat la demanda interposada per l’empresa Just Eat contra Glovo, a qui reclamava 295.000.000 euros per competència deslleial, en considerar que la plataforma va actuar sempre "dins de la legalitat" i que els contractes des del 2019 garantien l’autonomia dels repartidors, permetent aquests serveis en règim d’autònom.

A la sentència, compartida pel TSJC, el jutge considera que els models laborals de Glovo no han estat continuistes. Distingeix entre el model de 2015 a 2018 (Slot 1) i els utilitzats a partir del 2019 (Slot 2 i Flex). Argumenta que amb els models usats des del 2019, amb els quals Glovo es va adaptar a la sentència del Tribunal Suprem del 2020 que definia els riders com a falsos autònoms, sí que es garanteix l’autonomia: "És difícil imaginar una empresa en règim de treball assalariat que concedeixi als seus treballadors un grau tan extraordinari d’autonomia per organitzar lliurement la seva feina i disposar del seu temps", constata.

A aquesta argumentació, el magistrat hi afegeix que el model de Glovo i el de Just Eat són diferents. El 80% del negoci de Just Eat és el mercat físic i el 20% a domicili, en comparació amb Glovo, on passa "el contrari", per la qual cosa la laboralització dels riders no és l’única diferència. A més, no hi ha hagut canvis significatius en la quota de mercat, diu, des de la transformació aquest 2025 de la flota de Glovo en treballadors. Un canvi que, en realitat, s’ha diluït amb l’auge de les flotes subcontractades per la plataforma.

El jutge coincideix amb Glovo que l’abandonament del model no va ser un canvi de criteri sinó una resposta a "l’assetjament permanent de l’administració". "Veritablement, en la meva opinió no resulta gaire encoratjador que l’emprenedoria hagi de pagar al nostre país un preu tan alt", conclou el magistrat Álvaro Lobato, que aprofita la resolució per carregar contra les accions de l’administració envers la companyia de les motxilles grogues.

Elogia la trajectòria de Glovo, un negoci "innovador, tecnològicament avançat", diu, i que el marc laboral de la seva regulació resulta controvertit i obsolet, textualment. I lamenta que han pagat "un alt preu" per tenir la "gosadia" d’iniciar una aventura empresarial innovadora. "En la meva opinió, va adoptar la decisió correcta, probablement a la frontera de la legalitat, però un esglaó abans de l’incompliment. I mereix un reconeixement per això", diu en relació amb el model laboral impulsat per la companyia d’Oscar Pierre.

El magistrat també es refereix a les inspectores de treball que durant el judici van assegurar que Glovo operava en règim de "falsos autònoms". Les descriu amb una actitud de "manifesta hostilitat" envers Glovo. Fins i tot recupera una frase d’una inspectora que, diu, es va dirigir a l’advocat defensor de Glovo com "l’enemic".

"En definitiva, malgrat la indubtable habilitat dialèctica del lletrat de la part actora, l’interrogatori del qual pretenia projectar una imatge d’objectivitat, en totes les declaracions semblava ressonar, amb una retronant unanimitat, l’eco nostàlgic de l’Espanya sindicalitzada, 'el món d’ahir' administrat i burocràtic", assegura el magistrat respecte al paper de la inspecció de treball.

Just Eat reclamava que mentre Glovo no paga als seus repartidors quan no estan fent entregues —per exemple si fa mal temps—, la competència sí que ho fa, deixant-los en desavantatge. Així, tenint en compte que el personal és la despesa més important d’aquestes companyies, Just Eat criticava que Glovo pugui ser més competitiva a base de no pagar sous, vacances, baixes o, senzillament, la seguretat social dels seus empleats.

Segons els càlculs de Just Eat, amb aquest model de negoci que fa uns mesos Glovo va prometre deixar enrere, en els darrers anys l’empresa d’Óscar Pierre ha estalviat prop de 645 milions d’euros. El jutge considera que pel moment en què Just Eat va presentar la demanda, només estava legitimada per reclamar els danys i perjudicis posteriors al 31 de desembre de 2023, diluint aquesta possible compensació, que finalment ha estat rebutjada.