Maria Morera: "S'han de normalitzar ja els papers LGTBI"

Barcelona

Un home turmentat que volia ser una estrella del rock i la seva filla de divuit anys que canta trap i tindrà problemes amb la justícia. Joan Carreras (1973) i Maria Morera (2003) interpreten dos dels personatges de l'obra que continua amb la trilogia que Sergi Pompermayer va començar amb 'Amèrica'. Mireia Aixalà, Guillem Balart, Eduard Buch i Mar Pawlowsky completen el repartiment de 'Grand Canyon', un drama rural dirigit per Pere Arquillué i estrenada a La Villarroel.

De vidre

Somnis frustrats, fracassos i la joventut eterna. La peça reflexiona sobre tot allò que un vol aconseguir i la manera com s'esvaeix amb el temps. "La Ruby té molta ràbia interna. Ens diuen generació de vidre, però tenim moltes ganes de parlar i expressar-nos. Ella es fot en merder sense ser-ne del tot conscient, però ve d'aquesta necessitat d'explicar-se a través de la música", diu l'actriu sobre el seu personatge, que es veu ficat en un embolic a causa de les lletres de les seves cançons. El seu pare també es troba en un moment delicat. "És un tio que porta molt això dels somnis trencats i això fa que tingui un color gris constantment. Reprodueix paràmetres que no voldríem reproduir mai, és tot el que hem après malament a la vida", explica Carreras. Alguna cosa, però, li ofereix una segona oportunitat per tornar a obrir canals amb la seva família.

Sueños, sueños son

En molts casos, els somnis es queden en fantasies. "Aconseguir viure d'un somni és tan difícil i tan bonic de perseguir a la vegada. Però, desgraciadament, és habitual que no es compleixin. A l'obra, un poble tancat, endogàmic i pervers, aquest ideal de voler anar més enllà, de voler ser el més xulo, acaba delimitat pel seu present", apunta l'actor, i afegeix: "No podem anar més enllà del que som. Hem de tenir somnis que tinguin a veure amb nosaltres. Amb el meu fill de catorze anys, hem de descobrir què sap fer a la vida, no adjudicar-li somnis impossibles. Han de ser tan propers com sigui possible i ens han d'acompanyar a aconseguir-los".

Segones, terceres i quartes

Per sort, la vida és plena de segones oportunitats. "Crec que som bons per naturalesa i són les situacions les que ens van trencant. Hi ha segones oportunitats i gent que les aprofita", afirma Morera. "Hem d'estar una mica desperts per a quan arribin. No et picaran la porta i te l'oferiran com si fos un comercial de segones oportunitats. S'ha d'anar a buscar, hi ha d'haver un interès. Però, hòstia, ens hem d'equivocar, l'hem de cagar. Hem de tenir l'opció d'aixecar-nos amb naturalitat", comenta Carreras. I sobre tornar a començar per canviar les coses, ambdós estan d'acord. "No ho faria. Estic satisfet de la vida que tinc i dels errors que he comès. Tenir una feina que s'ajusti als teus anhels ajuda molt. I com la Maria, crec molt en l'ésser humà i en un mateix, per això no canviaria res. Potser em faria més jove...", riu.

Ruby

L'orientació sexual del personatge de Morera és un dels altres temes que es tracten, però sense posar-se al centre de la trama. "S'esmenta, però no és protagonista. És una cosa més i punt. Amb en Pompermayer ho hem tractat com una cosa natural que no et defineix. Si ets una persona heterosexual, no vindrà ningú a dir-te hem de treballar això o allò, doncs sent gai tampoc. No ha de condicionar res", explica l'actriu. "S'ha de normalitzar, ja toca. Si anem rizando el rizo cada cop, és molt difícil que la gent ho normalitzi", conclou.