Dagoll Dagom: "Hem treballat mig segle per recuperar el públic al teatre"

Barcelona

Després de quaranta-quatre setmanes i més de tres-centes funcions, Dagoll Dagom s'acomiada definitivament del Teatre Victòria amb la quarta reposició de Mar i cel. La companyia posa punt final a cinquanta anys de trajectòria amb l'última funció del musical que van estrenar el 1988 i que s'ha convertit en icona cultural al llarg dels anys. Avui, les veles s'inflaran per últim cop.

Per què he plorat?

"Més que nervis, una emoció gran. És la primera vegada de la meva vida que serà l'últim dia. No me n'acabo de fer a la idea. Quan fas un espectacle i s'acaba, tens com una sensació de postpart. Però clar, en aquest cas ja no és només l'espectacle, és tota la vida teatral". Anna Rosa Cisquella és cofundadora i productora executiva de la companyia, i ha dirigit aquesta última versió del musical basat en l'obra d'Àngel Guimerà, amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart. "El comiat tant de Mar i cel com de Dagoll és molt emotiu, però també és ple d'alegria i esperança. Ha anat superbé, tot el que hem rebut del públic ha sigut fantàstic, i penso que el primer cop que es va acabar sí que teníem molt la idea que s'acabava de veritat. En canvi ara, com que s'ha convertit en una mena de clàssic, nosaltres potser no, però algú el pot revisitar en un futur", explica el compositor. Alèxia Pascual és, de moment, la darrera actriu que posarà veu a Blanca. "Després de gairebé deu mesos fent funció cada setmana, avui és l'últim cop que farem el viatge amb aquests personatges. Ho parlàvem amb els meus companys: serà l'última mirada, l'última de totes les coses que passen durant la funció. A veure com ho col·loquem", diu.

Sempre he mirat a l'infinit

Guinovart tenia vint-i-quatre anys i vivia a Londres quan es va presentar al càsting pel musical. "Em va canviar la vida. La meva formació era de pianista i m'agradava fer música, però el meu entorn acadèmic era molt experimental i no m'interessava. Mar i cel em va permetre trobar-me a mi mateix com a autor. Va ser l'oportunitat no només de donar-me a conèixer, sinó de veure el que podia fer. Va ser definitiu pel futur de la meva vida", afirma. Pel seu, i per Dagoll Dagom. L'èxit del musical va consolidar el nom de la companyia. És per això que, segons Cisquella, el punt final de tants anys de carrera havia de ser amb aquesta peça. "I perquè no ha passat. Desgraciadament, tot el que planteja és absolutament actual, està a flor de pell de les trifulgues mundials", comenta la directora del grup que va néixer amb la convicció de crear afició pel musical. "Nosaltres hem treballat sempre per aquest gènere popular i per recuperar el públic al teatre. A Barcelona, en aquell moment, hi havia deu teatres i gairebé tots en castellà. Després de la guerra, es va destrossar tot, no quedava res. La gran tasca ha sigut col·laborar amb molta gent per tal que el públic retorni al teatre i descobreixi que és una eina de cultura important", i afegeix: "quan surts de veure una obra, alguna cosa t'ha canviat. Alguna cosa t'ha fet pensar, t'ha trasbalsat i emocionat".

No estàs sola

Àngels Gonyalons, Elena Gadel i Ana San Marín són la saga d'actrius que han interpretat un dels personatges més emblemàtics del teatre musical català i que acaba amb Alèxia Pascual. "Vaig prendre-les de referent, però en cap cas vaig voler fer el mateix que elles. He intentat fer la meva Blanca, viure-la des del meu univers. L'he viscut molt en pau perquè no m'he volgut assemblar a ningú, simplement posar-me al servei i ser un canal per explicar la història", relata l'actriu. "Al principi, tens por de les comparacions, però no n'han fet. Totes les Blanques són diferents, cadascuna li ha donat el seu color". Amb aquesta última reposició s'han reunit més de tres-cents mil espectadors des de la seva estrena al setembre. "Venen famílies senceres amb l'àvia que va venir el 88, la mare que va veure la següent i que ara porta els nens. S'ha convertit en un fet familiar que ara passa poc, i veus la gent que surt emocionada i amb aquestes ganes de dir, tornaríem. És un clar reflex de tota la feina que han fet aquests anys per acostar el teatre a tothom", apunta Pascual.

Les veles

Cinquanta anys d'activitat, trenta-cinc espectacles teatrals, cinc sèries televisives, gairebé nou mil funcions en total i més de cinc milions d'espectadors. Dagoll Dagom baixa el teló amb el cap ben alt. "El llegat que deixem són les obres que hem fet. Per la companyia, és un final per sempre. Pot ser que la partitura, el llibret i el muntatge es tornin a fer, però han de passar els anys. A veure on aparquem el vaixell", conclou Cisquella.