Litus Ballbé, el mossèn a qui li agrada David Bisbal

Barcelona

Litus Ballbé, conegut com a mossèn Litus, és un exemple viu de com dues passions aparentment oposades poden conviure en harmonia. Exjugador d’hoquei herba d’elit i actual mossèn, el seu testimoni vital és una combinació de superació, autenticitat i servei als altres.

Criat a Terrassa, ciutat on l’hoquei és gairebé una religió, Litus va començar a jugar als cinc anys i va formar part d’una generació d’or amb l’Atlètic Terrassa, guanyant múltiples títols. La cançó “We Are the Champions” de Queen li evoca aquells moments de glòria, però també destaca la importància de les derrotes compartides amb l’equip, que considera una segona família.

Tot i ser creient des de petit, la seva relació amb Déu va evolucionar amb el temps. Un moment clau va ser el Mundial Sub-21 a Rotterdam, on una promesa feta a Déu —anar a Medjugorje si Espanya feia un bon paper— va marcar un abans i un després. Espanya va aconseguir una històrica medalla de bronze, i Litus va complir la promesa. Aquell viatge no li va canviar la vida de cop, però li va aportar una pau interior que mai havia experimentat.

La mort de la seva àvia el 2006 va ser un altre punt d’inflexió. Admirava la seva bondat i va començar a qüestionar si ell mateix vivia d’acord amb els valors que volia transmetre. Tot i això, encara mantenia una vida social intensa, amb sortides, relacions i una actitud una mica desordenada. Però el buit interior persistia.

El 2007, una malaltia el va apartar temporalment de la selecció espanyola, just quan es preparaven per als Jocs de Pequín. Aquell contratemps el va portar a parlar amb un mossèn, que el va animar a tornar a Medjugorje. Allà, en un ambient de silenci i introspecció, va sentir una crida clara: tot i tenir una vida plena d’èxits, amistats i família, li faltava una peça essencial. Diverses persones desconegudes li van preguntar si havia pensat a ser mossèn, cosa que el va desconcertar profundament.

Tot i negar-s’hi inicialment, va decidir escoltar el seu cor. Va entrar al seminari, tot i els seus prejudicis previs, i va continuar jugant a hoquei, convençut que Déu també es manifesta a través de l’esport. Va tornar a competir amb l’Atlètic i fins i tot va ser convocat per als Jocs de Londres 2012, després d’un procés de discerniment personal que va culminar amb una pel·lícula inspiradora i el suport de la seva família.

Avui, mossèn Litus combina la seva vocació religiosa amb la promoció de l’esport com a eina de transformació social. Ha impulsat jornades d’esport i fe, projectes solidaris a l’Àfrica i iniciatives per treballar la salut mental a través de l’activitat física. Defensa que l’esport pot ajudar a créixer en valors, superar dificultats i unir persones de diferents orígens i creences.

Amb 40 anys i sent molt fan de David Bisbal, a qui va a veure a concerts des que era jove i amb qui li agradaria anar a dinar perquè li "agrada la manera que té de viure la vida", mossèn Litus trenca estereotips. El seu testimoni és una invitació a viure amb autenticitat, a escoltar el cor i a buscar la felicitat en allò que ens fa sentir vius i útils als altres. Amb humilitat, també reconeix els errors de l’Església i defensa la necessitat d’autenticitat, transparència i autocrítica per recuperar la confiança de la societat.

Les cançons del Litus Ballbé:

• 'We are the Champions' de Queen
• 'Amigos para siempre' de Los Manolos
• 'Ave Maria' de David Bisbal
• 'Heal the world' de Michael Jackson
• 'Jesus I Belive' de Medjugorje
• 'Carros de fuego' de Vangelis
• 'Tornarem' de Lax 'n' Busto