Mama Dousha: "No comparteixo l'amor dominant i sexualitzat de C-Tangana"
Bruno de Fabriziis recorda que el seu primer contacte amb els cantants va ser servint càterings als concerts
Mama Dousha: "No comparteixo l'amor dominant i sexualitzat de C-Tangana"
Barcelona
Bruno de Fabriziis, conegut artísticament com a Mama Dousha, és una de les veus més singulars de l’escena musical catalana actual. Nascut al barri del Poblenou, amb arrels argentines i italianes, l’artista ha aconseguit sacsejar l’ecosistema urbà català amb una proposta que fusiona pop urbà i electrònica amb el seu instrument essencial: “La guitarra espanyola és la meva base, amb el que jo m'identifico i m'expresso. Amb temes com Vitamina de l’amor queda en un segon pla, però el seu segell sempre hi és”, explica el cantant.
El discurs amorós és el centre gravitacional del seu projecte. Però, a diferència de la visió clàssica i potent de C. Tangana, a qui admet admirar, Bruno té una altra manera d’entendre l’amor: “El madrileny em flipa, però no el tinc com a referent. El pilar de les nostres lletres són l’amor, però ell situa les dones en un espai molt clàssic i sexualitzat, en canvi, jo em mostro més maldestre i amb moltes coses per aprendre”, recalca el barceloní.
L’artista assegura que amb el pas del temps ha vist que els Beatles tenien raó quan deien “All you need is love”, però també reconeix que això a vegades no ho és tot. Al seu últim llançament Vitamina de l’amor explica que paga teràpia i paga gimnàs: “A vegades l’amor no ho cura tot. Fa 11 anys que vaig a teràpia i hi seguiré anant”.
El fenomen Rikiti
L'any 2023 es converteix en el seu punt d'inflexió vital i professional. El tema es publica en dues fases: la primera a la primavera, que passa relativament desapercebuda, i una segona al setembre, amb discogràfica i equip darrere, que aconsegueix que el tema sigui el més radiat a les emissores i el més buscat a la plataforma Shazam. "Jo feia cançons, era el meu somni de sempre, però Rikiti ho va canviar tot", diu el cantant. A part dels èxits professionals, ell hit també li va permetre adonar-se d'un sentiment que tenia amagat: "El més bèstia és que em va fer veure que em volia casar. Després de treure-la, al cap d'unes setmanes ho vaig demanar a la meva parella i aquest novembre passat ens vam casar", relata l'artista català. Com era d'esperar, el single va sonar el dia del seu casament i assegura que va ser el final d'un cercle.
La cultura catalana en una cançó
Un altre dels seus projectes més sonats és el single Catalan Society de l’últim disc La Criolla. La cançó fa un retrat satíric de la societat catalana, fent referències a elements icònics de la catalanitat com la Moreneta, el Burro català i el particular sistema horari que ens identifica. El projecte, però, va néixer d'una idea més críptica: "Al principi es deia Catalan Secret Society. Jo havia escrit sobre una subcultura que controlava la catalanor, però la gent no entenia res. Llavors vam treure el "Secret" i ho vam convertir en la caricatura a la catalanitat que és ara", explica Mama Dousha.
Malgrat l’estètica i les referències culturals, assegura que no pretén fer bandera de res: “En cap moment em posiciono en res. És una lectura lliure. La gent s’ho ha emportat al terreny polític i són pocs els que han entès què volia traslladar”.
De servir a Leiva a omplir escenaris
Abans de ser conegut, Bruno havia estat a tot arreu del sector musical: fent fotografies per la premsa, servint càtering d'artistes o a la barra de concerts. "Jo a Leiva li havia servit menjar. Recordo també la Bad Gyal o Los Manolos", explica l'artista. Feia tot el que es podia fer al costat del sector musical, perquè tenia clar que aquest havia de ser el seu lloc. Ara, viu del que sempre havia somiat: "Aquest estiu tenim una trentena de bolos programats als principals Festivals de Catalunya. La gent reacciona molt bé als concerts i això és brutal".