La demanda de places creix tres vegades més que l'oferta: el desajust a les universitats públiques en l'última dècada

Barcelona

El volum d'alumnes que demana plaça a les universitats públiques catalanes ha crescut en la darrera dècada a un ritme tres vegades superior al de l'increment de les places. L'any 2015 l'oficina d'accés a la universitat va rebre 47.708 peticions per ocupar alguna de les 38.408 places que aquell any oferien les 7 universitats públiques presencials i la Universitat de Vic. Enguany la xifra de peticions s'ha enfilat fins a les 62.238, la qual cosa suposa un creixement del 30% respecte a les xifres de fa deu anys. Però l'oferta de places als campus públics només ha crescut en el mateix període fins a les 41.866 places, és a dir un 9%, segons les dades oficials de la Conselleria d'Universitats.

Del total d'estudiants preinscrits, 48.157 ja tenen una plaça assignada. Fonts de la conselleria expliquen que la xifra és superior a la del total de places disponibles inicialment perquè "les universitats poden autoritzar un percentatge addicional d'alumnes en l'admissió" comptant que en les pròximes setmanes, un cop es vagin fent les successives assignacions de places, es produiran baixes i la xifra final de matriculats no diferirà gaire de l'oferta inicial de places.

En tot cas, això implica que almenys 14.000 dels alumnes que han participat en la preinscripció universitària no tindran lloc a cap universitat pública i hauran d'optar o bé per buscar plaça en algun centre privat o bé per desistir de moment de fer estudis universitaris.

Pèrdua de talent i vulneració del principi d'equitat

Aquestes xifres ajuden a entendre per què enguany, malgrat el descens de la nota mitjana a les proves d'accés a la universitat no s'ha registrat una baixada ni generalitzada ni significativa de les notes de tall per accedir als diferents estudis universitaris. La mitjana de la fase general de les PAU d'enguany ha estat de 6,440 sobre 10. És la nota més baixa des de 2013.

Però les notes de tall s'han mantingut, en termes generals, en nivells molt similars a les d'anys anteriors: han pujat en la majoria de les enginyeries, també en els graus de medicina de la UB i han baixat algunes dècimes en altres de l'àmbit sanitari, com farmàcia o odontologia o de la branca social, com periodisme o els graus d'educació infantil i primària.

Des de la Universitat Autònoma de Barcelona, el vicerector d'estudis i de Qualitat, Ramon Vilanova, subratlla la seva preocupació per l'important volum d'estudiants que no tindran opció d'accedir a la universitat pública. "I no és només el volum, sinó sobret tot el talent que deixarem fora. Vilanova lamenta que ara mateix, estudiants amb expedients acadèmics més que notables rebin el missatge que quedem fora dels estudis que els interessen per manca de places suficients. Des de la Universitat Pompeu Fabra, el vicerector de planificació acadèmica, Sergi Torner, diu que aquesta oferta insuficient de places castiga sobretot l'alumnat més desafortunat, que és el que té més dificultats, per una qüestió de bagatge cultural familiar, expectatives i manca de reforços acadèmics, d'aconseguir un expedient de notes més alt.

La Universitat no es va preparar per acollir els nascuts entre 2003 i 2015

Les universitats coincideixen que l'oferta de places als campus no pot créixer al ritme que marca la demanda, sinó que ha de tenir en compte també les necessitats de la societat i les possibilitats que les persones formades en un determinat àmbit puguin desenvolupar la seva carrera professional a Catalunya. Però dit això, reconeixen que no es van poder preparar per respondre un increment d'alumnes que era previsible, d'acord amb les corbes de natalitat dels anys 2003 a 2015.

Sergi Torner explica que la universitat necessita "múscul" per créixer, és a dir, espais adequats per ubicar els nous alumnes i sobretot personal docent i de gestió acadèmica suficient. "Hem patit molts anys de sequera", explica, tot recordant que les retallades van ser molt severes en tots els àmbits educatius i que les universitats tot just ara estan recuperant les xifres absolutes de pressupost que tenien l'any 2010. Torner subratlla que "ara ja no té sentit créixer" perquè el pic d'aquesta onada "ja l'hem passat" - segons l'Idescat 2008 és l'any en què es va registrar la xifra més alta de naixements d'aquest segle a Catalunya-. "Ara pel que ens hem de preparar és pel descens global del nombre d'estudiants i per garantir de veritat l'equitat en l'accés a la universitat".

La vicerectora d'estudiants i vida universitària de la UB, Marta Ferrer recorda que el sistema universitari a Catalunya inclou també les universitats privades i que l'oferta de places "ha de ser coherent amb les necessitats de la societat". Ferrer remarca que no es pot fer un increment "il·limitat" en el nombre de places dels estudis més sol·licitats perquè tots els graduats després han de tenir "una inserció laboral adequada".

La seva homònima a la UPC, María José Jiménez pensa que encara és aviat per fer una valoració sobre la diferència entre la demanda i l'oferta de places públiques, però en tot cas subratlla que si s'ha de donar alguna resposta, ho haurà de fer "tot el sistema universitari".

Des de la secretaria d'Universitats coincideixen que encara estem en un moment molt inicial i que la xifra de 14.000 estudiants sense plaça a la universitat pública anirà variant des d'ara fins a l'octubre, perquè hi haurà "baixes, canvis, renúncies i altres moviments", asseguren.